(Barcelona, 28 febrer 1856 – 22 agost 1856)
Diari en castellà. Successor d'”El Áncora”, periòdic fundat l’1 de gener de 1850, que s’hi fusionà.
Moderat i catòlic, defensor dels interessos econòmics de la burgesia, continuà sense èxit la tasca periodística del seu antecessor.
(Barcelona, inicis segle XIX – )
Costum propi del dia de Corpus.
Consisteix a fer sostenir un ou buit damunt l’aigua del brodador del claustre de la seu de Barcelona, i més modernament, del del pati de la casa de l’Ardiaca.
(Barcelona, 1992 – )
Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs i ballarins Óscar Dasí i Carmelo Salazar.
Han presentat els muntatges: Olles (1992), Perego y el barón de dolores (1993), Històries a la carta, Peces de petit format: Nahaspilla, Brarzaj, Fruta, A Clarita, Influjo, Alera (1993), Imprevist (1994), Scénario (1995), Sugestiones i Coetes (1996).
(Barcelona, 23 octubre 1910 – 1942)
Agrupació musical fundada per Joan Lamote de Grignon, que en fou el director.
Era formada per vuitanta instrumentistes, dedicà una especial atenció a la música catalana i actuà a diverses ciutats del Principat i al Palau de la Música Catalana. Amb intervals d’activitat, actuà fins l’any 1942.
Posteriorment han emprat aquest nom algunes formacions orquestrals ocasionals per a l’enregistrament de discs.
(Barcelona, 1944 – 1967)
Institució musical, fundada per l’ajuntament de Barcelona i organitzada per Eduard Toldrà, que en fou director (1944-62), amb molts dels elements de la Banda Municipal de Barcelona.
Celebrà regularment concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí al Palau de la Música Catalana. Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom.
A partir del 1962 en fou nomenat director interí Rafael Ferrer, fins a l’any en que l’orquestra fou dissolta i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 7 novembre 1985 – 2003)
Orquestra. Fundada per Josep Pons, Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver i amb seu al Teatre Lliure.
Concebuda com a orquestra estable i consagrada a la música del segle XX, a més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals.
El 1991 aparegué el seu primer enregistrament, amb música de Manuel de Falla. La seva activitat discogràfica s’amplià amb monogràfics dedicats a diversos autors. Hi col·laboraren, a més, solistes de gran renom, i féu diverses actuacions a França i Anglaterra.
Poc després d’iniciar-se la nova etapa del Teatre Lliure cessà la seva activitat al final de la temporada 2002-03. Rebé el premi Nacional de música a l’intèrpret de música contemporània (1990) i el premi Ciutat de Barcelona del 1992 per la seva tasca de difusió musical.
(Gràcia, Barcelona, 1904 – )
Societat coral. Fundada per Joan Balcells, que la dirigí fins al 1936. La labor d’Ernest Cervera i de Pere Jordà com a adjunts donà un nou impuls a la societat coral.
El local social ha estat un marc de notables concerts simfònics i de cambra i de representacions escèniques.
A partir del 1917 publicà la revista musical “Orfeó Gracienc”.
Acabada la guerra civil reprengué les seves activitats sota la direcció d’Antoni Pérez i Simó.
Enllaç web: Orfeó Gracienc
(Sants, Barcelona, desembre 1901 – )
Agrupació coral. Fundada per Estanislau Mateu. Del 1936 al 1958 fou dirigit per Antoni Pérez i Moya, que el convertí en una agrupació notable. Aquesta labor ha estat continuada per Elisard Sala, Enric Ribó i M. Tous (directora des del 1985).
Al seu local social se celebren representacions teatrals promogudes per l’Escola de Teatre de Sants, creada pel mateix Orfeó, i altres manifestacions culturals.
Enllaç web: Orfeó de Sants
(Barcelona, 1 gener 1899 – 1901)
Diari conservador, propietat d’Elias de Molins. Successor d'”El Suplemento de Barcelona”, fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de “La Opinión Imparcial”.
L’any 1900 acceptà de publicar la “Setmana Catalanista”, com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s’havia de publicar.
(Barcelona, 18 febrer 1928 – 10 octubre 1934)
Setmanari d’esquerra en català, creat per Joan Lluhí i Vallescà.
Amb motiu de les eleccions municipals de 1931, sortí durant una setmana tot fent campanya política a favor de les candidatures d’ERC, i amb la victòria electoral, s’estructurà definitivament com a diari i com a òrgan d’aquell partit, fins que fou creat el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i passà a representar les idees d’aquesta organització.
Suspès governativament pels fets del 6 d’octubre de 1934, va desaparèixer definitivament.
Dirigit primer per Antoni Xirau, ho fou després per Joaquim Ventalló. Hi col·laboraren importants periodistes de l’època i els principals polítics d’ERC.
Dades dels Països Catalans 