(Barcelona, 16 novembre 1924 – 16 abril 1938)
Setmanari.
Publicà les primeres informacions sobre la creació de la ràdio a Barcelona.
Des de l’agost de 1934 s’edità totalment en català.
Es tracta d’una de les fonts imprescindibles per seguir la història de la ràdio a Espanya.
(Barcelona, 1334 – 1417)
Crònica de fets memorables, generals i locals, esdevinguts a la ciutat.
Escrita en llatí, abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda. El conjunt és molt variat i ple d’amenitat.
Constitueix els folis finals (285 a 310) del manuscrit conegut per Llibre antic de constitucions i privilegis, que comprèn una gran diversitat de texts, la majoria jurídics, i era guardat a l’escrivania del racional del municipi barceloní.
Ha estat publicada el 1921.
(Barcelona, maig 1773)
Revolta popular. Esdevinguda quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III de Borbó, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.
Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O’Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura.
El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent; altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força; els guardians del Portal Nou els repel·liren a trets i hi hagué morts i ferits.
L’ajuntament envià un nou informe a Madrid on expressava que la incorporació forçosa a l’exèrcit repugnava el caràcter català i que milers de joves fugien a França per evitar-lo. L’intendent, per la seva part, detallava els perjudicis que la nova mesura causaria a l’agricultura i a la indústria, molt més florents que no a Castella.
En cessar els avalots, per haver-se tornat al sistema de voluntariat, el govern intentà d’esbrinar-ne els promotors, però no s’atreví a castigar-los, bé que abolí la diputació de gremis i col·legis professionals que s’havia negat a cooperar en la formació de les llistes de quintes.
Hom formà una Junta de Govern del Principat amb les autoritats locals (1774), per al reclutament de l’any següent, però hom eximí la ciutat de Barcelona del sorteig i la tàctica oficial fou de dissimular el fet que a la resta del Principat es continuava aplicant el sistema de voluntaris pagats, en lloc del sorteig.
(Barcelona, 1967 – 1975)
Revista trimestral. Promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director. L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després.
Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’activitats culturals.
A part els membres del grup promotor hi han col·laborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep A. Codina i Josep Carol i esporàdicament J.V. Foix, J.M. Valverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres.
(Barcelona, febrer 1899 – 25 maig 1899)
Revista artística i literària. Molt representativa del modernisme català, editada per Pere Romeu, propietari de l’establiment homònim.
Dirigida per Miquel Utrillo, publicà quinze números, i donà pas a “Pèl & Ploma”.
En foren col·laboradors artístics Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Ricard Opisso, Darío de Regoyos, Carles Vázquez, Evelí Torent d’altres.
Publicà escrits de Miquel Utrillo, Ramon Reventós, Eugeni d’Ors, Manuel Rocamora, Joan Pons i Massaveu, i de molts altres literats que freqüentaren l’establiment Els Quatre Gats.
(o el Puget, o el Putget) Barri i turó (135 m alt) de la ciutat, situat a la part alta de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia.
Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia; s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres (Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff), i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu.
Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi (1857). En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector.
El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Turó del Putxet (3,97 ha), on hi ha les instal·lacions d’un centre meteorològic.
(Barcelona, juny 1921 – 1980/90)
Setmanari infantil. Creat per l’editor J. Bruguera i Teixidó. De l’estil de “TBO” i altres revistes del mateix caire, publicada sempre en llengua castellana.
El seu desplegament va lligat als resultats de la guerra civil espanyola, amb la consegüent prohibició de publicacions catalanes i la manca de setmanaris humorístics per a adults.
La incorporació de dibuixants, juntament amb guionistes, generà una nova fórmula de molt d’èxit entre el públic.
Va desaparèixer a causa de la crisis de l’editorial Bruguera.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, abans 1914 – Barcelona, 1918)
Empresa aeronàutica. Es dedicava a aprofitaments d’estany.
El 1914 féu un tracte amb la fàbrica alemanya d’avions Kondor-Tauber per a fabricar-ne a Barcelona, però l’inici de la Guerra Mundial ho impedí.
Aleshores, d’acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla (basat en el Vendôme francès), amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca (vol Barcelona-Palma, juliol 1916).
La mort d’Hedilla forçà l’empresa a fusionar-se amb una altra (1918) i perdé el control de la nova firma, Taller Hereter SA, que s’arruïnà.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, limitat per les importants vies de comunicació avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector nord de Sant Andreu de Palomar.
El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu.
Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta del segle XX, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic.
La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana (1957) desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla.
(Barcelona, 1865 – segle XIX)
Fàbrica de teixits.
Funcionava com a cooperativa de producció, la primera de Catalunya, fundada abans del desembre de 1865 per Josep Roca i Galés, Jaume Esteve i Joan Fargas.
Representants seus prengueren part al congrés obrer celebrat a Barcelona el desembre de 1865.
Dades dels Països Catalans 