Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Port de Barcelona

(Barcelona, Barcelonès)

Barri mixt d’habitatges i indústria, situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via de ferrocarril i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu del Port són els principals eixos.

És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri.

Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’al·luvió. L’antiga capella de Santa Maria de Port és actualment parròquia. Hi ha associació de veïns.

Ponton, Lo -setmanari-

(Barcelona, 15 maig 1870 – 28 gener 1871)

Setmanari satíric i republicà, subtitulat “periòdic més coent que un bitxo”.

Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca -el qual posteriorment passà a “La Campana de Gràcia”-, i comptà amb una regular col·laboració de Josep Llunas i Pujals, que fundaria després “La Teula” i “La Tramontana”.

Pont, El -revista-

(Barcelona, 1952 – segle XX)

Revista literària. Dirigida i creada per Miquel Arimany. De periodicitat mensual en els seus inicis, passà posteriorment a publicar-se irregularment.

Hi van col·laborar Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Pere Calders, Fèlix Cucurull, Tomàs Garcés, Joan Coromines, Manuel de Pedrolo i molts altres escriptors catalans.

Publicà números extraordinaris dedicats a Carles Riba i Josep M. López-Picó.

Ponent, costa de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Sector del litoral català, situat a l’oest-sud-oest de la ciutat.

En oposició a la costa de Llevant (en sentit estricte, el Maresme), la costa de Ponent estricta designa la també anomenada Marina del Penedès, és a dir, el Garraf i el sector litoral del Baix Penedès.

Atenent a l’orientació geogràfica, però, aquest nom se sol estendre als litorals del Baix Llobregat i el Tarragonès, és a dir, del riu Llobregat al cap de Salou, on s’inicia el golf de Sant Jordi.

Polvorí, el

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.

Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge. Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes (de la Diagonal, el Morrot, Somorrostro, Sant Sebastià) amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1953.

Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics.

Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva.

És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya.

L’any 1985 la seva població juntament amb la de Can Clos totalitzava uns 19.700 h.

Poesia -revista, 1944/45-

(Barcelona, 1944 – 1945)

Revista clandestina. Primera publicació literària catalana de la postguerra. Editada per Josep Palau i Fabre.

Publicà vint números, impresos en paper de fil i amb un tiratge de cent exemplars, numerats.

Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Clementina Arderiu, Salvador Espriu, Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Joan Perucho i altres poetes hi col·laboraren.

Inserí també alguns textos en castellà, francès i gallec. Dedicà números monogràfics a Rosselló i Porcel, al superrealisme, la tanka i la poesia femenina.

Poemes -revista, 1963/64-

(Barcelona, 1963 – 1964)

Revista de poesia trimestral, publicada i dirigida per Joan Colomines i Puig. En sortiren vuit números i hagué de desaparèixer per dificultats administratives.

Publicava poetes clàssics, consagrats moderns i inèdits. A més una bibliografia de poesia catalana, crítica rigorosa de novetats importants, notes diverses sobre poesia forastera, traduccions i noticiari.

Hi col·laboraren importants escriptors i poetes de mitjans del segle XX.

Poblet, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Nom donat al començament del segle XX al sector de l’Eixample, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, urbanitzat a partir del 1868 i conegut actualment per barri de la Sagrada Família.

Poble-sec, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat als vessants septentrionals de Montjuïc, entre el Morrot i la plaça d’Espanya. És mixt d’habitatge i indústria i és habitat principalment per menestrals i obrers.

Es començà a formar entre el 1856 i el 1867 amb la urbanització del sector situat prop de les Hortes de Sant Bertran, fora ja del projecte d’eixample de Cerdà; no fou legalitzada fins el 1907. El nom oficial fou l’eixample de Santa Madrona.

Format per carrers estrets amb fort pendent, des del començament del segle XX hi hagué importants nuclis de barraques a la part alta del barri.

Poblenou, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, correspon a la part marítima de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el terme de Sant Adrià de Besòs.

Antiga zona de maresmes, es desenvolupà com a conseqüència del creixement industrial de Barcelona i es convertí en una de les primeres zones industrials de la ciutat.

Un dels seus carrers més importants és l’antiga carretera de Badalona, avui carrer de Pere IV, i el centre del barri és constituït per la Rambla o Passeig del Triomf.

Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, s’hi efectuà la urbanització de la façana marítima, per construir-hi la vila olímpica.