(Barcelona, gener 1862 – juny 1863)
Publicació quinzenal. Editada per Salvador Manero; publicava articles d’història, ciències, arts, i especialment de literatura, molts d’ells en català.
Entre els seus col·laboradors hom pot esmentar Milà i Fontanals, Rubió i Ors, J. Puiggarí, i publicà poesies de molts dels autors del moment.
A partir de l’agost de 1862 aparegué setmanalment, totalment redactada en castellà.
(Barcelona, 1901 – 1907)
Publicació. Dirigida per Jaume Massó i Torrents. D’una periodicitat anual, la seva finalitat era la d’inventariar el que es publiqués en català o sobre Catalunya en un altre idioma. Contenia també estudis bibliogràfics i catàlegs de manuscrits catalans.
Hi col·laboraren, entre molts altres, Ignasi Casanovas, Lluís Nicolau i d’Olwer, Miret i Sans, Ribelles i Comín, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i Sanpere i Miquel.
(Barcelona, 1909 – 1911)
Primera publicació pedagògica de caràcter periòdic en llengua catalana. Fundada i dirigida per Joan Bardina.
A causa dels problemes econòmics fou substituïda el 1911 per “Revista de Educación”, en castellà.
Hi col·laboraren prestigiosos escriptors, com Cossío i Eugeni d’Ors.
Bardina fou substituït per Eladi Homs en la direcció de la revista.
(Barcelona, 1976 – )
(RCatT) Òrgan d’expressió de la Facultat de Teologia de Catalunya. Iniciada i dirigida des de l’inici per Josep Rius i Camps, té una periodicitat semestral.
Cenyida al terreny estrictament científic, ateny els diferents camps de la ciència teològica: exegesi, patrística, teologia, litúrgia, filosofia i ciències religioses.
Ha assolit un reconeixement internacional.
Enllaç web: Revista Catalana de Teologia
(Barcelona, 1 gener 1889 – 10 abril 1892)
Publicació en català, apareguda sota la direcció de Jaume Collell. Especialment literària, es mostrà també clarament partidària d’un regionalisme moderat.
Hi col·laboraren, entre altres, A. Rubió i Lluch, J. Yxart, Jacint Verdaguer, etc.
(Barcelona, 15 maig 1915 – juny 1936)
Publicació quinzenal literària. Creada per Josep M. López-Picó. Fou una de les més importants del seu moment tant per les col·laboracions com per l’acurada presentació tipogràfica.
Començà a aparèixer quinzenalment, amb un cos de redactors format per Carles Riba, Ramon Rucabado, J. Farran i Mayoral, Manuel Raventós i Alexandre Plana, entre d’altres. Més endavant hi participaren Josep Vicenç Foix, Martí Casanovas i Joaquim Folguera.
La publicació passà a mensual, després a trimestral, i finalment a semestral (1927).
(Barcelona, 17 abril 1952 – vers 1965)
Setmanari d’actualitats, arts i lletres editat en castellà. Creat per Albert Puig Palau, representà un intent de liberalització polític i d’entesa cultural.
Hi col·laboraren, entre d’altres, els intel·lectuals espanyols Gregorio Marañón, José Ortega y Gasset, “Azorín”, José L. Aranguren, i els catalans Carles Riba, Rossend Llates, Rafael Benet, Joaquim de Camps i Arboix, Joan Amades, etc.
Organitzà una exposició retrospectiva del grup dels Quatre Gats i ajudà a la projecció de les idees europeistes.
L’any 1960 canvià el títol per “Revista Granvia” i l’any 1962 passà a dir-se “Revista Europa“, desaparegué definitivament uns anys després.
(Barcelona, 22 juny 1842 – segle XIX)
Periòdic. Aparegué sota l’impuls de Francesc de Paula Coello i d’Abdó Terradas.
Vingué a continuar l'”Hoja Volante” i se significà per l’aferrissada campanya contra Espartero.
El setembre de 1842 publicà el famós Pla de la Revolució (La Campana) de Terradas.
Hi escriviren també Joan Manuel Carsy, Narcís Monturiol i Joan Tutau.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic castell episcopal, bastit a la muralla romana de la ciutat, a l’alta edat mitjana, a l’indret d’una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal o torre del Regomir, la més pròxima al mar. Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal.
El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes (Fusteria Vella).
El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga sèquia derivada del rec Comtal (reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona), encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir.
(Barcelona, 15 octubre 1895 – 18 febrer 1898)
Quinzenari catalanista. Editat per l’Associació Popular Catalanista. Mantingué una volguda actitud antipolítica i publicà seccions de literatura, història, etc.
El seu redactor en cap fou J. Morera i Borés.
Fou substituït per “La Nació Catalana” (15 març 1898 – 15 abril 1902).
Dades dels Països Catalans 