Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Busquets i Molas, Esteve

Deixa un comentari

(Roda de Ter, Osona, 1908 – Barcelona, 16 desembre 1991)

Periodista i escriptor. Col·laborà a diverses publicacions i fou director del diari tarragoní “Catalònia” (1935-36). Després de la guerra civil dirigí “Tú”, òrgan dels obrers catòlics, a Madrid.

Va publicar, entre altres obres: Oasi (1931), L’anticrist a les escoles (1934), Calaixera de romanços reusencs (1966-67), tres monografies locals: Entre vinyes i telers (La vida de Sant Llorenç Savall) (1968), Plegamans (1969) i Montgrony (1969), un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní (1971) i un estudi sobre la devoció popular Oracions, eixarms i sortilegis (1985).

La seva secció diària Bon dia a “El Correo Catalán”, va ser una de les primeres a publicar texts en català.

Busquets i Mensa, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 febrer 1938 – 11 juliol 2001)

Violoncel·lista. Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i J. Ricart i Matas. Seguí cursos de perfeccionament a Laussanne i a Düsseldorf.

Fins el 1985 fou violoncel solista de l’OCB i després passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona. Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona.

Ha estat membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók.

Joan Busquets i Jané

Busquets i Jané, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 desembre 1874 – 18 gener 1949)

Moblista i decorador. Aprengué a l’Escola de Llotja amb Guitart i Lostalo. Va dedicar-se a la construcció de mobles artístics i a la decoració en general.

Organitzador de l’Exposició del Moble l’any 1929, fou president del Col·legi d’Artífexs i Ebenistes i del Foment de les Arts Decoratives (1918-21).

Busquets i Cornet, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1845 – 1915)

Tapisser decorador. Succeí el seu germà Josep en la direcció de l’obrador barceloní d’ebenisteria, que, fundat el 1840, assolí un prestigi elevat el darrer quart de segle.

Fundador del Foment de les Arts Decoratives, n’exercí el càrrec de vice-president del 1903 al 1907.

Busquets i Conill, Eusebi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1962)

Tallista i dibuixant de mobiliari. Treballà amb el seu cosí Joan Busquets i Cornet.

Cap al 1962 exercí de secretari-administrador del Foment de les Arts Decoratives, i dirigí “Arts i Bells Oficis” (1927-31), de la mateixa entitat.

Busom i Grau, Simó

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 juny 1927 – 25 novembre 2020)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia Baixas, s’acredità inicialment com a aquarel·lista (1947-48).

Després es decantà cap a la pintura a l’oli, en la qual ha aconseguit de destacar com a paisatgista. Pertanyia al grup de la Sala Parés.

L’any 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot.

Buscarons i Úbeda, Francesc

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, 7 febrer 1906 – Barcelona, 6 gener 1989)

Químic. Establert a Barcelona des del 1926, destinat a la duana. El 1942 passà a catedràtic de química analítica a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector (1951-57).

Han tingut repercussió internacional les seves aportacions en aspectes químics. Fou membre de les Acadèmies de Medicina (1958) i de Ciències (1959), de Barcelona.

Burguès i de Santcliment, Gaspar

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – 28 juliol 1523)

Cavaller. El 1520 penetrà amb gent armada a la torre que posseïa a Sarrià el conseller Joan de Gualbes i en segrestà una filla d’aquest, de setze anys. El Consell de Barcelona oferí cent florins per la captura de Burguès.

Aquest fou detingut finalment i condemnat a mort. El botxí l’escapçà, a la plaça del Rei de la ciutat.

Burgès i Juanico, Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 16 gener 1874 – 3 novembre 1945)

Compositor i director d’orquestra. Estudià al conservatori de Colònia i fundà a Barcelona l’Escola Musical Internacional Burgès, d’on fou professor.

Escriví unes vuit-centes obres, entre les quals la Sonata dramàtica, per a piano, i els poemes simfònics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp (1900), executat a les principals ciutats europees.

Burgas i Burgas, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 maig 1876 – 1950)

Escriptor. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics humorístics, on popularitzà el pseudònim de Mayet.

Autor de reculls poètics, com Primera volada (1893), Vidamor (1905), El llibre dels petons (1909) i Florida d’estels (1927), va col·laborar en la seva activitat dramàtica amb Santiago Rusiñol.

Entre les seves peces dramàtiques cal citar: Jordi Erín (1906), Els segadors de Polònia (1912), Sota el cel de la Pàtria (1916), El drap sagrat (1920), Els esclaus de la terra (1933).

Excel·lí sobretot pels sainets, com Gloriós Sant Medí, La colla dels Tibats, L’estanquera maca, Nuvis a Montserrat, La barberia d’en Quim, Un bateig a Can Culleretes, Fresquets i alegrets, Per tu ploro, El premi de l’hermosura i Les germanetes.