Barri de Sant Genís dels Agudells, format per blocs aïllats, estava previst per a uns 1.200 habitatges.
Can Figuerola
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (geo)
Fondo de Sant Martí, el
Sector de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, sorgit a la fi del segle XIX al voltant de la masia de can Pol, al barri de la Sagrera.
Farola, la -Barcelona-
Sector del costat del far de la ciutat instal·lat (1848) a l’antiga torre de Cap del Riu, a la desembocadura del Llobregat.
Canyelles -Barcelona-
Sector de Sant Andreu de Palomar, al vessant meridional del turó de les Roquetes; hi ha estat programat (1964) un polígon d’habitatges.
Inclou el nucli de la Guineueta Vella.
França, la -Barcelona-
(o la França Xica) Nom popular de la barriada obrera, construïda la segona meitat del segle XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona; hom hi edificà una església (Santa Madrona), convertida en tinença parroquial el 1888; incendiada a la Setmana Tràgica, fou reconstruïda el 1916.
Fort Pius, el
Barri de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio, bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou (on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims), pel capità general Pio di Savoia, i enderrocat el 1868.
Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n’era la via principal; el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer.
Font-rúbia, monestir de
Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll.
Fundat vers l’any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del segle XVII fins a l’any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir.
Fou molt restaurat el segle XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor.
L’església actual encara conserva elements romànics del segle XI i barrocs del segle XVII.
Font d’En Fargues, la
Barri de l’antic municipi d’Horta. Sorgí al primer terç del segle XX en forma de ciutat jardí, i s’estengué pel vessant nord de la muntanya Pelada. Fou iniciativa de Pere Fargas i Sagristà.
Actualment dóna nom, encara, a una plaça i a un passeig.
Font de la Guatlla, la
Barri de l’antic municipi de Sants.
Conserva la fàbrica Casarramona, edifici modernista de Puig i Cadafalch, i la Casa del Drapaire, edifici d’habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes.
Estadella -Barcelona-
Barriada de Sant Andreu de Palomar, situada vora el Besòs. L’antic torrent d’Estadella, afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional.
El 1135 Ramon Berenguer III de Barcelona donà els molins d’Estadella a la canònica de Barcelona.
Al començament del segle XX era zona agrícola i d’extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d’obrers barcelonins. El Patronat de l’Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrants desallotjats de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929, entre els dos nuclis sorgí aviat el barri comercial de la Carolina.
Durant la Segona República hom hi fundà una cooperativa de consum i diverses entitats culturals. L’onada immigratòria dels anys 1940 i 1950 contribuí a desarticular la vida del barri.
Hom construí en aquesta zona el nou nucli del Bon Pastor.
Dades dels Països Catalans 