(o de la Marbella, o Marvella) Platja del pla de la ciutat, entre la Barceloneta i el riu Besòs.
Al segle XVIII hom hi construí una de les tres defenses marítimes de la ciutat, la bateria de l’Escullera, que desaparegueren amb l’enderrocament de les muralles.
Actualment és ocupada en la seva major part per detritus procedents de la indústria.
Hom projecta de construir-hi un seguit d’espigons perpendiculars a la costa per tal de poder consolidar la platja.
(Barcelona, segle XX)
(o Manzana) Illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme: la policromada casa Batlló (1905-06), d’Antoni Gaudí -reforma total d’un edifici convencional preexistent-, la casa Amatller (1898-1900), gotico-germanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera (1905), de l’etapa floral, de Lluís Domènech i Montaner -mutilada en la planta baixa i el coronament-; al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable: la casa Mulleras (vers 1906), d’Enric Sagnier.
Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la façana contigua, on rebaixà la teulada del seu edifici.
El nom prové, humorísticament, de l’analogia entre la diversitat d’estils de l’illa de cases (castellà, manzana), amb la poma de la discòrdia de la mitologia.
Urbanització del tipus ciutat-jardí, situada al camí antic de Collserola, entre l’avinguda del Doctor Andreu i la carretera de l’Arrabassada.
Fou promogut el 1955 pel FAD per als seus associats.
Barri de Sant Martí de Provençals, format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV inundat per les aigües marines. Al segle XVIII hom construí la sèquia de la Llacuna (1716), anomenada també de Vòrbom, en record del seu dissenyador, l’enginyer Pròsper Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges (el Juncar).
L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX.
Jardins d’Horta. Creats el 1794 per iniciativa de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena i actualment convertits en parc públic.
Hi sobresurten un gran llac; el laberint, que dona nom al conjunt, format per xiprers retallats segons el projecte del mateix Desvalls i de l’enginyer italià Domenico Bagutti i una terrassa decorada amb dos templets circulars.
Hi ha nombroses estàtues neoclàssiques i romàntiques.
Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets. El 1871 hi arribà el tramvia de cavalls de Barcelona a Gràcia, i a partir del 1899, el tramvia elèctric. Aquest mateix any la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps.
L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia (1626), anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat (el 1713 fou assaltat pel duc de Popolí, que hi instal·là una bateria, destruïda el 1714 pels catalans).
L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910. Durant els anys 1970, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri.
Petit jardí al sector marítim de la ciutat, comprés entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc.
Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del segle XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus.
Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell.
Barri, al nord de la ciutat, situat entre la serra de Collserola, la muntanya Pelada i el turó de la Peira. Antic municipi, fou agregat a Barcelona el 1904. L’origen d’Horta tingué lloc en la casa fundada per Guillem d’Horta i en l’església de Sant Joan, era format pel nucli d’Horta i el de Sant Genís dels Agudells.
Al llarg del segle XIX es convertí en un barri residencial d’estiueig dels barcelonins. Durant els anys 1950 i 1960 s’hi edificaren massivament edificis de pisos i algunes urbanitzacions, com Montbau i la Vall d’Hebron. El 1984 fou inaugurat un velòdrom, i amb motiu dels Jocs Olímpics s’hi crearen un seguit d’instal·lacions esportives i de residència (vila olímpica i complex tennístic).
La zona anomenada de les Llars Mundet alberga una part del campus universitari de la Universitat de Barcelona. Forma part del districte VII de la ciutat de Barcelona, anomenada Horta-Guinardó.
(o Can Guineueta) Barri de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, al límit amb el d’Horta, construït prop de l’antiga masia de Can Guineueta.
Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semi-intensiva (500/600 h/ha), malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva (200 h/ha).
Dins el barri hi ha el parc de la (o de Can) Guineueta (1968). Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella, conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys 1940, que foren expropiades durant els anys 1970 per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles.
Dades dels Països Catalans 