Arxiu d'etiquetes: Barcelona (geo)

Josepets, els

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets. El 1871 hi arribà el tramvia de cavalls de Barcelona a Gràcia, i a partir del 1899, el tramvia elèctric. Aquest mateix any la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps.

L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia (1626), anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat (el 1713 fou assaltat pel duc de Popolí, que hi instal·là una bateria, destruïda el 1714 pels catalans).

L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910. Durant els anys 1970, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri.

Hortes de Sant Bertran, les

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Petit jardí al sector marítim de la ciutat, comprés entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc.

Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del segle XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus.

Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell.

Horta, barri d’ -Barcelona-

28 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri, al nord de la ciutat, situat entre la serra de Collserola, la muntanya Pelada i el turó de la Peira. Antic municipi, fou agregat a Barcelona el 1904. L’origen d’Horta tingué lloc en la casa fundada per Guillem d’Horta i en l’església de Sant Joan, era format pel nucli d’Horta i el de Sant Genís dels Agudells.

Al llarg del segle XIX es convertí en un barri residencial d’estiueig dels barcelonins. Durant els anys 1950 i 1960 s’hi edificaren massivament edificis de pisos i algunes urbanitzacions, com Montbau i la Vall d’Hebron. El 1984 fou inaugurat un velòdrom, i amb motiu dels Jocs Olímpics s’hi crearen un seguit d’instal·lacions esportives i de residència (vila olímpica i complex tennístic).

La zona anomenada de les Llars Mundet alberga una part del campus universitari de la Universitat de Barcelona. Forma part del districte VII de la ciutat de Barcelona, anomenada Horta-Guinardó.

Guineueta, la

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Can Guineueta)  Barri de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, al límit amb el d’Horta, construït prop de l’antiga masia de Can Guineueta.

Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semi-intensiva (500/600 h/ha), malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva (200 h/ha).

Dins el barri hi ha el parc de la (o de Can) Guineueta (1968). Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella, conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys 1940, que foren expropiades durant els anys 1970 per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles.

Guinardó, el

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, entre els de Gràcia, Horta i Sant Martí de Provençals, situat al vessant est de la muntanya Pelada.

Es formà a la fi del segle XIX al voltant d’un antic mas que li donà el nom. Constituït, en un principi, per cases unifamiliars i de pisos, ha sofert importants canvis, tant per obres d’urbanització com d’infraestructura: obres de prolongació del metro a Fabra i Puig i de la ronda del Mig.

La via principal és la rambla de Volart, i una part del sector més muntanyós està ocupada pel parc del Guinardó. Forma part del districte VII de la ciutat, anomenat d’Horta-Guinardó.

França, la -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

(o la França Xica) Nom popular de la barriada obrera, construïda la segona meitat del segle XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.

A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona; hom hi edificà una església (Santa Madrona), convertida en tinença parroquial el 1888; incendiada a la Setmana Tràgica, fou reconstruïda el 1916.

Fort Pius, el

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio, bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou (on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims), pel capità general Pio di Savoia, i enderrocat el 1868.

Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n’era la via principal; el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer.

Font-rúbia, monestir de

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll.

Fundat vers l’any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del segle XVII fins a l’any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir.

Fou molt restaurat el segle XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor.

L’església actual encara conserva elements romànics del segle XI i barrocs del segle XVII.

Font d’En Fargues, la

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi d’Horta. Sorgí al primer terç del segle XX en forma de ciutat jardí, i s’estengué pel vessant nord de la muntanya Pelada. Fou iniciativa de Pere Fargas i Sagristà.

Actualment dóna nom, encara, a una plaça i a un passeig.

Font de la Guatlla, la

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi de Sants.

Conserva la fàbrica Casarramona, edifici modernista de Puig i Cadafalch, i la Casa del Drapaire, edifici d’habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes.