Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Ametller i Pescio, Oleguer d’

3 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. Fill de Francesc d’Ametller i Perer. Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya.

El mariscal duc de Berwick, i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomat (27 gener 1716).

Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sol·licitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després (1718) li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona.

El 26 de setembre de 1718 el primer corregidor, José Carrillo de Albornoz, el nomenava alcalde major de la jurisdicció criminal de Barcelona, i quatre anys després Ametller presentava la dimissió del seu càrrec de regidor.

Amello, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVI – segle XVII)

Impressor. Consten obres seves del 1604 al 1612, entre les quals, l’edició de La hermosura de Angélica, de Lope de Vega, del 1604, dos anys després de l’edició prínceps, i el tractat De octo orationis partium constructione d’Erasme (1668).

Amat, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)

Director de la Seca de Barcelona a la primeria del segle XIX. En 1813 i 1817 publicà sengles balanços de l’activitat de la casa durant la seva actuació.

El primer d’aquells és d’especial interès per fer referència al període 1809-13, corresponent a l’ocupació napoleònica, de la qual ressenyà alguns aspectes significatius.

Altisent, Gaspar

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Pintor. Els anys 1618 i 1623 fou cònsol del gremi de pintors de Barcelona.

És autor de la decoració de la caixa amb setze episodis de la vida de sant Ermengol, a la seu d’Urgell (1616-17), i el 1619 pintà sis quadres per a la capella de la Concepció de la catedral de Barcelona.

Aeroclub de Barcelona-Sabadell

5 Respostes

(Barcelona, 1953 – )

Aeroclub. Constituït arran de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell. És una escola de pilots comercials i d’aviació lleugera.

El 1958 es fundà la seva filial, l’Aeroclub d’Igualada (vols a vela). També té filials a Manresa (paracaigudisme), Montjuïc i Mollet (aeromodelisme).

Enllaç web:  L’Aeroclub

Adaülf

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle IX)

Eclesiàstic. Hagué d’oposar-se al prevere Madaix, que a l’església de Sant Esteve (possiblement fora la ciutat) volia restablir el ritu visigòtic.

Ajudà el monjo Aimoní de Saint-Germain-des-Prés, de París, quan, el 867, passà per Barcelona camí de Còrdova a la recerca de relíquies.

Assistí al sínode de Touzey (prop de Toul, Lorena) (860), i és probable que arribés fins al 861, que el succeí el bisbe Frodoí, d’origen franc.

Gimbernat i Arbós, Antoni

5 Respostes

(Cambrils, Baix Camp, 15 febrer 1734 – Madrid, 17 novembre 1816)

Cirurgià i anatomista. Estudià filosofia i humanitats a la Universitat de Cervera, d’allí passà al Real Colegio de Cirugía de Cadis, del qual era director Pere Virgili. El 1763, en haver acabat els estudis, fou nomenat director del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i, un any més tard, director de l’hospital de la Santa Creu. Fou comissionat pel govern de Carles III de Borbó, juntament amb Marià Ribes, per ampliar estudis a l’estranger.

Passà tres anys a París, i el 1777 es traslladà a Londres a estudiar sota el mestratge de W. Saunders i del conegut John Hunter. A aquest darrer suggerí una nova tècnica d’operar la trencadura crural, que rebé una gran acceptació i es coneix internacionalment com a operació de Gimbernat; duu també el seu nom el lligament de Gimbernat, la part fibrosa del canal crural, que ell havia descobert.

Després d’una estada a Edimburg i a Amsterdam, retornà a la península el 1778 amb Marià Ribes, i els fou encomanada l’organització del Colegio de Cirugía de San Carlos de Madrid, inaugurat el 1787, on organitzà un important museu anatòmic-patològic. Ideà diversos instruments de cirurgia, emprats encara actualment, i es distingí com a reformador de l’ensenyament professional.

A més de nombroses observacions clíniques, deixà manuscrits sobre directrius per a l’organització dels estudis de medicina. Entre les més importants de les seves obres es poden esmentar Nuevo método de operar en las hernias crurales (1794) i Disertación sobre las úlceras de los ojos que interesan la córnea transparente (1802).

Fou el pare de Carles de Gimbernat i Grassot, i de:

Agustí de Gimbernat i Grassot  (Barcelona, segle XIX)  Escriptor. Escriví la biografia del seu pare i del seu germà Carles. Publicà traduccions del francès i l’anglès.