Arxiu d'etiquetes: banquers/es

Banc de Barcelona -1609/1714-

1 Resposta

(Barcelona, 1609 – 1714)

Banc públic de dipòsit i gir. Creat pel municipi, per solucionar les tensions entre la Taula de Canvi i la banca privada.

Tenia facultats, igual que aquests, d’efectuar girs, i, a diferència de la taula, que no pagava sinó contra escriptura pública autoritzada per un notari, només exigia la signatura per al reintegrament de fons.

Era regit per un administrador, un tenidor de llibre major, un caixer, un notari i un bastaix; amb el temps arribaren a ésser nou persones. Tenia a càrrec seu l’administració del blat de la ciutat.

La primera petició al Consell de Cent de crear un banc d’aquestes característiques data ja el 1589. En pocs mesos, gràcies al nou banc, el municipi aconseguí de sanejar les seves finances, i el 1615 obtenia que fos prohibida l’actuació dels banquers particulars; el 1618 el Banc de Barcelona era instal·lat en un edifici propi, separat de la taula.

Tanmateix, l’època entre el 1640 i el 1714 fou difícil, i el banc, tal com hagué de fer la taula de canvi, hagué de tancar diverses vegades.

Amb la victòria de Felip V de Borbó el 1714 desaparegué.

Banc Comercial Transatlàntic

6 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Entitat bancària. Fundada sota el nom de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank. El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, no solament dins l’estat espanyol, sinó també a l’Amèrica Llatina.

Acabada la Segona Guerra Mundial, a conseqüència del segrest dels béns alemanys pels aliats, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que l’any 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans, que canviaren la denominació per l’actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes. Els grans càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d’elles alemanyes.

El 1956, absorbí el Banc Comercial de Terrassa. El Deutsche Bank té un terç del capital i controla la seva gestió.

El 1984 tenia més de 78.000 milions de dipòsits.

Banc Català de Crèdit

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – )

Entitat bancària. Constituïda el 1964 amb el nom de Banc Català de Desenvolupament. Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital.

El 1980, afectat per la crisi bancària de l’època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària.

El 1986 adoptà el nom actual i tenia uns recursos propis de 12.131 milions i 112.852 d’aliens, a més de 104 oficines bancàries, 103 de les quals restaven a Catalunya.

Banc Atlàntic

4 Respostes

(Barcelona, 1901 – 1984)

Entitat bancària. Fundada sota el nom de Nonell, Rovira i Martos R.C. El 1916 passà a dir-se Nonell Hermanos R.C i el 1946, Banc Atlàntic.

El 1976 va ser adquirit per Rumasa. El 1984, després de l’expropiació d’aquest grup, el govern espanyol va vendre el banc a l’Arab Banking Corporation i al Banco Exterior de España.

Aulet, Salvador

3 Respostes

(Barcelona, segle XVIII – 3 juny 1809)

Corredor de canvis. Un dels principals membres de la Conspiració de l’Ascensió (1809) contra els francesos que ocupaven Barcelona.

Amb el capità italià Provana negocià el lliurament de les Drassanes als revoltats, però fou víctima d’un parany que el portà al patíbul juntament amb la majoria dels implicats, després d’un procés espectacular que se celebrà a la Ciutadella, al principi de juny d’aquell mateix any.

Arnús i de Ferrer, Evarist

3 Respostes

(Barcelona, 21 març 1820 – 2 desembre 1890)

Financer i banquer. Germà de Manuel. D’origen humil, fou funcionari d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona des del 1840 fins al 1843.

Entrà a la Borsa, i el 1852 inaugurà la seva casa de banca, que es convertí en una de les més fortes de la ciutat.

Fou el primer promotor del Casino Mercantil Barcelonès (1860). Fundà el Teatre Líric de Barcelona (1881), i fou president de la Casa de Caritat de Barcelona. Fou un dels promotors de l’Exposició Universal del 1888.

D’ideologia liberal i moderadament lliurecanvista, fou amic i col·laborador de Sagasta, del qual rebé el nomenament de senador vitalici, i del grup liberal barceloní de Comas i Masferrer.

El seu nét Gonçal Arnús i Pallós fundà el 1910 la Banca Arnús.

Remisa i Miarons, Gaspar

3 Respostes

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 3 novembre 1784 – Madrid, 26 novembre 1847)

Banquer. Creà una gran fortuna durant la guerra del Francès (1808-14), beneficiant-se del comerç entre napoleònics i nacionals; el 1822 declarà una fortuna de 15 milions de rals. El 1823, juntament amb el seu cosí Josep Casals, fundà a Barcelona la Banca Remisa i Casals, a la qual ell aportà 3.750.000 rals.

El 1823, any de la caiguda del govern liberal, fou decisiu per a ell: col·laborà amb el general Castaños, que l’ajudà a introduir-se a la Secretaria d’Hisenda. Del 1826 al 1833 fou director general del Tresor Reial, es traslladà a Madrid amb el seu col·laborador Bonaventura Carles Aribau i fundà una sucursal de la casa Remisa i Casals, que havia intervingut en les obres de dragat del port de Barcelona. Col·laborà en la introducció de la màquina de vapor a Catalunya (1832).

Davant la política lliurecanvista d’Espartero, es declarà, com tota la burgesia catalana, defensor del proteccionisme i el defensà des de les planes del diari madrileny “El Corresponsal” (1839-44). El 1843 intervingué en la construcció del canal d’Urgell. Va crear i presidir el Banc d’Isabel II, última de les seves empreses.

Monsalvatje i Fossas, Francesc

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 28 agost 1853 – Girona, 30 juny 1917)

Historiador, polític i banquer. Germà de Josep i de Jordi. Especialitzat en la història del comtat de Besalú, les seves obres principals s’agrupen sota el títol genèric de Noticias históricas del condado de Besalú. Fou contemporani d’historiadors notables, com Joaquim Botet i Sisó, Lluís Nicolau d’Olwer, Joaquim Miret i Sans, etc.

Per a la redacció de les seves obres utilitzà les principals col·leccions diplomàtiques i publicacions bibliogràfiques aparegudes fins al seu temps, però també es valgué d’una gran quantitat de documentació inèdita que trobà a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona, on treballava. Tot i que els seus treballs són mancats de metodologia i de rigor històric i la seva transcripció dels documents es ressent d’un escàs coneixement de la paleografia, les noticias históricas constitueixen una font bàsica per a l’estudi de les comarques de Besalú a l’edat mitjana, especialment al segle XI i durant el període remença.

Entre les seves obres sobresurten: Besalú, (1889-90), El vizcondado de Bas (1893), El monasterio de San Pedro de Camprodón (1885), Colección diplomática del condado de Besalú (1901-08), Los monasterios de la diócesis gerundense (1904) i Los condes de Ampurias vindicados (1917).

Fou el pare de l’escriptor i pintor Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias.

López i López, Antoni

4 Respostes

(Comillas, Cantàbria, 12 abril 1817 – Barcelona, 16 gener 1883)

Comerciant, navilier i banquer. Emigrà a Amèrica i aconseguí de fer una considerable fortuna a l’Havana. Retornat a Espanya l’any 1850, emprengué una llarga sèrie de negocis que aviat el portaren a ésser el primer capitalista espanyol. L’any 1852 fundà la casa A. López y Cía., nucli de la futura Companyia Transatlàntica, que aprofità la substitució de la navegació a vela per la de vapor i monopolitzà les línies oficials de vapors a les colònies.

La Transatlàntica s’establí a Barcelona el 1881 i utilitzà exclusivament carbó asturià extret de la zona d’Aller per la Compañía Hullera Española, de la qual López havia estat el fundador (1883) i l’únic propietari. Acumulà, així mateix, diverses concessions ferroviàries i fundà la Compañía General de Tabacos de Filipinas.

En l’esfera bancària creà el Crèdit Mercantil i el Banc Hispano-Colonial (1876), que centrà la seva activitat a Barcelona, amb la col·laboració de destacats financers catalans (entre els quals Manuel Girona). L’èxit d’aquesta empresa va fer concebre a López un projecte extraordinari que consistia a formar, amb els capitals de distints grups financers catalans, un banc únic que hauria tingut un lloc preeminent en tot l’àmbit dels negocis a Europa. La falta de col·laboració li ho impedí.

Fou vice-president de la Liga Nacional, de Barcelona, moviment polític que es proposava d’impedir l’abolició de l’esclavatge dels negres a Puerto Rico (1873). D’altra banda, López protegí el gran poeta català Jacint Verdaguer, que li dedicà el seu poema L’Atlàntida, i construí un sumptuós seminari pontifici a la seva ciutat natal. L’any 1878 Alfons XII de Borbó li va concedir el títol de marquès de Comillas.

Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona

14 Respostes

(Barcelona, 27 juliol 1990 – )

“La Caixa”  Institució creditícia. La primera de l’estat espanyol i la segona d’Europa per volum de dipòsits.

Resultà de la fusió de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. L’any 1991 adquirí el 25% de les accions de Catalana de Gas i el 1992 comprà l’Isbanc per fer-ne una banca convencional.

Inverteix en infraestructures diverses, en projectes socials i en institucions culturals (editorials, biblioteques, sales d’exposicions, museus, etc). Actualment té el nom comercial de CaixaBank.