Arxiu d'etiquetes: balnearis

Vernet (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,76 km2, 620 m alt, 1.415 hab (2012)

(fr: Vernet les Bains) Situat a la vall de Vernet, al sector nord del massís del Canigó. Una bona part del sector més alt del terme és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç.

Cereals de secà. De regadiu s’hi conreen fruiters (pomes, peres) i verdures. La font de riquesa més important, però, és el turisme de tradició balneària (antics banys de Vernet) per al reumatisme i afeccions de la gorja, on hi sojornaren molts militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, entre les dues guerres mundials.

Él poble és situat a la dreta del riu de Cadí, al peu de les restes de l’antic castell de Vernet (existent ja el segle XII i desmantellat el 1654 per les tropes franceses del príncep de Conti) i de l’església parroquial de Sant Sadurní, d’origen romànic, que conserva el cadirat de Sant Martí del Canigó i un retaule pintat, ambdós del segle XV.

El municipi comprèn, també, l’església i despoblat de Sant Vicenç de Campllong.

Toga (Alt Millars)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 13,52 km2, 291 m alt, 106 hab (2015)

Situat a banda i banda del Millars i accidentat al sud per la serra d’Espadà, a la zona de parla castellana del País Valencià. Tres quartes parts del territori és de muntanya poc productiva.

Agricultura amb conreus que ocupen una petita part del terme: regadiu a les vores del riu (arbres fruiters i hortalisses); de secà, s’hi conreen garrofers. Població en descens.

El poble és situat al peu de la lloma de Trapos, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Toga; l’església parroquial de la Concepció és petita, d’una sola nau. Fou el centre de la baronia de Toga.

A l’est del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu.

Enllaç web: Ajuntament

Setaigües (Foia de Bunyol)

9 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 110,6 km2, 697 m alt, 1.282 hab (2015)

(cast: Siete Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Bunyol, a l’est de les serres del Tejo i les Cabrelles, al límit amb els Serrans i la Plana d’Utiel.

El terme és accidentat (serra de Malacara) i sols es conrea un 10% del territori, majoritàriament de secà (la vinya n’és el principal conreu, seguit de l’olivera i l’ametller); al regadiu hi ha horta. Cooperativa vinícola. La ramaderia és gairebé inexistent. L’abundància de fonts l’han convertit en un lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Requena.

La vila centra la foia de Setaigües, voltada d’elevacions d’uns 1.000 m; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Del balneari de Setaigües només resta un mur, però subsisteix la font que dóna nom al poble.

El municipi comprèn, a més, la caseria d’El Reatillo i el lloc de Verbum Dei, prop de Ventaquemada.

Busot, banys de

3 Respostes

(Aigües de Busot, Alacantí)

Antic balneari d’aigües sulfatades magnèsiques, a 390 m alt, al vessant sud-oriental del Cabeçó, a 1 km del poble, al nord, al costat del santuari de la Mare de Déu de la Salut.

Durant la guerra civil de 1936-39 el govern republicà hi traslladà el Preventorio Infantil Antituberculosos de Guadarrama, i el 1939 l’antic balneari fou destinat definitivament a la nova funció com a Preventori Infantil Antituberculós de la Mare de Déu de la Salut, a càrrec, des del 1942, de mercedaris.

Prats de Molló (Vallespir)

49 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 145,09 km2, 735 m alt, 1.075 hab (2013)

(o Prats de Molló i la Presta) Situat a l’alt Vallespir, al peu dels pics dels Miracles i de la Comella, a la vall alta del Tec. El terme és accidentat (collada de Prats) i emprat en la seva major part per pastures i bosc.

Conreus de secà (cereals, patates). Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya, i oví. Importància del sector turístic i l’estiueig, gràcies en part a la seva funció balneària.

La vila és agrupada al voltant de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina (campanar romànic); el fort de la Guàrdia (1677-82 i les noves muralles (1683) que encara volten la vila són obra de Vauban. La porta d’Espanya i el pont de Santa Llúcia sobre el Tec han estat declarats monuments històrics.

El terme comprèn, també, l’antic hospital del Colldares, el despoblat de Vernadell, el santuari del Coral, el veïnat d’en Coma, el raval de la Clapera, els pobles de Sant Salvador i de la Presta, amb l’important balneari i veïnat de la Farga, l’església de Sant Martí de Vilaplana, la vella torre d’en Mir i les restes del castell de Perella.

El 1926 hi van tenir lloc els fets de Prats de Molló.

Osseja (Alta Cerdanya)

2 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,13 km2, 1.247 m alt, 1.400 h (2012)

(o Oceja, fr: Osséja) Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, fins vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès). El terme, accidentat, és cobert en part de boscos i de pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates) i de regadiu (peres d’aigua i pomeres), afavorida per dos canals d’irrigació. La ramaderia de bestiar boví i oví complementa l’economia. Però el fort desenvolupament que ha tingut recentment ha estat produït per l’estació balneària: hotels de convalescència, sanatoris i una instal·lació d’helioteràpia.

El nucli antic del poble envolta l’església parroquial romànica (Sant Pere), consagrada el 1219 però refeta el 1894 i que conserva un retaule barroc de Josep Sunyer (1699).

Formà, fins al segle XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la vall d’Osseja.

Navaixes (Alt Palància)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 7,88 km2, 383 m alt, 761 hab (2014)

(cast: Navajas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància, el terme s’estén a banda i banda d’aquest riu, entre Sogorb i Xèrica.

L’agricultura es basa en els conreus de cereals, ametllers, oliveres i garrofers; al regadiu s’hi conreen llegums i fruiters. Deus d’aigües medicinals que permeten una activitat balneària que ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València (viu ja al començament del segle XX) i que és l’actual base econòmica del municipi. Població en descens.

El poble, a la dreta del Palància, és d’origen islàmic. L’església parroquial de Santa Maria conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llum.

Benasc, banys de

5 Respostes

(Benasc, Ribagorça)

Balneari (1.072 m alt), a la vall de Benasc, damunt la riba esquerra de l’Éssera, davant la confluència amb la vall de Lliterola.

És d’aigües sulfuroses i termals (de 22 a 37ºC).

Bellús, balneari de

2 Respostes

(Bellús, Vall d’Albaida)

Balneari, a l’est de la serra Grossa, al costat de la font d’Alfama, d’aigües bicarbonatades, que surt a 39ºC.

Fou construït a la fi del segle XVIII pel marquès de Bèlgida i modernitzat posteriorment.

La tradició balneària, però, és molt anterior; dins el terme hi ha les restes de l’aqüeducte de Bellús, gòtic, obra del segle XV.

Montanejos (Alt Millars)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,8 km2, 418 m alt, 583 hab (2014)

(ant: l’Alqueria Alta) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de Maimona. El terme s’estèn a banda i banda del riu, és muntanyós i poc conreat, fet que ha causat un important descens demogràfic els darrers decennis.

La principal riquesa és l’agricultura, amb conreus de patates, hortalisses i fruiters a la vall del riu, i al secà: cereals, ametllers i oliveres. El municipi és també un lloc d’estiueig tradicional, gràcies a les nombroses fonts d’aigua medicinal.

El poble, situat a la dreta del Millars, és d’origen islàmic; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1782-98.

El terme comprèn, a més, el poble de Montanet o l’Alqueria Baixa i el 1974 hi fou annexat el municipi de Campos d’Arenós a causa de la construcció del pantà.

Enllaç web: Ajuntament