Arxiu d'etiquetes: Baix Empordà

Foixà (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 18,80 km2, 85 m alt, 309 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a la dreta del riu Ter, al límit amb el Gironès, al nord-oest de la Bisbal d’Empordà. Dins el terme neix la riera de Foixà, que aflueix al Daró per l’esquerra, al terme de Fontanilles. La zona forestal és ocupada per alzines, pins, garrigues i bruc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, patates i vinya), complementada per la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és dividit en dos sectors, un al nord, on hi ha l’església parroquial de Sant Joan, gótico-tardana, i l’altre al sud, en un turó coronat per l’antic castell de Foixà, monument històrico-artístic, que conserva una torre circular i una capella del segle XIII. Fou centre de la baronia dita varvassoria de Foixà, dins el comtat d’Empúries. El 1395, prop del castell, mentre caçava, morí el rei Joan I de Catalunya.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 99,84 km2, 110 m alt, 1.292 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès. El sector de tramuntana és drenat pel Rissec i la resta del terme, per nombroses torrenteres. El terme és accidentat pel sector septentrional del massís de les Gavarres, i ocupat en una bona part amb pinedes i alzines sureres.

La seva vida econòmica es basa en l’agricultura de secà (cereals, farratges, vinya i oliveres), una petita part dedicada al regadiu (hortalisses), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura i darrerament s’hi ha desenvolupat molt el turisme.

El terme és va crear el 1974 per la fusió dels tres antics municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (cap del municipi). L’església parroquial és la de Sant Sadurní (segle XVIII).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cruïlles -Baix Empordà-

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Vila (76 m alt), a l’esquerra del Daró, 3 km a l’oest de la Bisbal. Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles.

La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església. Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra (dita de Santa Eulàlia), romànica (segles XI i XII).

L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 1035, fou consagrada el 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, i depengué del monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del 1144. L’edifici actual, obra del segle XVIII, és d’una sola nau acabada en un absis semicircular, i al costat de tramuntana de la façana s’alça el campanar, quadrat. En procedeix el retaule de Sant Bartomeu, gòtic (segle XV), del qual resten unes taules al Museu d’Art de Girona, atribuït a un pintor anònim conegut modernament pel Mestre d’Olot.

Fou municipi independent fins el 1973, que fou agregat, juntament amb Monells, a Sant Sadurní de l’Heura. L’antic municipi comprenia, a més, el poble i antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles, el veïnat de Sant Joan de Salelles, els antics pobles de Pastells i de Santa Àgata del Coll, el despoblat de Rabioses i el santuari de l’Esperança.

Corçà (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,29 km2, 43 m alt, 1.249 hab (2016) 0baix_empordaSituat a l’oest de la comarca, a la vall del Rissec. El terreny és accidentat pels contraforts de les Gavarres, on hi ha boscs d’espècies diverses. Els recursos econòmics del municipi es basen en la ramaderia porcina, l’avicultura i l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, llegums, arbres fruiters i farratges), complementades per algunes indústries de la construcció i de la ceràmica. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. La vila és a la vora de la riera de Corça, afluent, per la dreta, del Rissec; conserva restes de les muralles i part de la seva estructura medieval. Hi destaquen l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, construïda al segle XVIII sobre una primitiva església romànica i el Castell de l’Alberg, dels segles XVI-XVII. El terme, on han estat trobades restes romanes, especialment un notable mosaic a la vil·la de Puig-rom, comprèn, a més, el poble de Caçà de Pelràs, els veïnats d’Anyells i de Planils, l’antic santuari de la Pertusa i l’antic municipi de Casavells i l’agregat de Matajudaica, agregats el 1969. Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Colomers (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 4,35 km2, 41 m alt, 188 hab (2016)

0baix_empordaSituat al límit amb el Gironès, al peu de la serra de Valldevià, a l’esquerra del Ter, que forma el límit meridional del terme, el qual envolta per la part exterior un gran meandre, al nord-est de Girona.

El territori és ocupat per pinedes, per pollancredes i pels conreus de secà (cereals i vinya) i en menor superfície, de regadiu (blat de moro), gràcies al rec del Molí, que rega tota la riba esquerra del Ter fins a la mar. Ramaderia de bestiar boví. Àrea comercial de Girona.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la vora del riu. És esmentat ja el 840 com a lloc de colonització del monestir d’Amer; destaca l’església parroquial dedicada a pre-romànics. Es conserven restes del clos emmurallat.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 21,75 km2, 5 m alt, 10.567 hab (2016)

0baix_emporda

(o la Vall d’Aro)  Situat des dels contraforts costaners de les Gavarres fins al litoral, a la vall d’Aro, a l’esquerra del Ridaura, al sector sud de la Costa Brava. A l’interior hi ha pinedes i suredes.

L’activitat turística, localitzada sobretot al nucli de Platja d’Aro (cap del municipi des del 1990) i a la urbanització de s’Agaró, ha propulsat la indústria de la construcció i sobretot l’hotelera i s’ha imposat a les activitats econòmiques tradicionals, basades en l’agricultura, la ramaderia i la indústria del suro.

El municipi comprèn, també, els pobles de Castell d’Aro, Fenals d’Aro (amb restes de la seva primitiva església romànica), el veïnat de Fenals d’Amunt, els barris de la Coma, Roquissar i Crota, i l’antic priorat benedictí de Vallvanera.

És un dels centres turístics més importants de Catalunya.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 33,57 km2, 22 m alt, 10.709 hab (2016)

0baix_emporda(o Calonge de Mar, o Calonge de la Costa Brava, o Calonge de les Gavarres)  Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de Palamós, drenat per la riera de Calonge. Cap a l’interior el terme arriba fins al vessant oriental de les Gavarres, amb grans extensions de pinedes i suredes.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi: agricultura de secà (vinya, farratges, cereals, oliveres), ramaderia (bovina, ovina i porcina) i indústria surera i de la construcció; s’han vist superades pel turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

pobl_calongeLa vila és prop de la confluència de les rieres de Cabanyes i de Rifred; destaquen el castell de Calonge, ben conservat, amb torres i muralles del segle XII, i l’església parroquial de Sant Martí, construïda en 1740-67I, que substituí la primitiva església romànica que era adossada al castell.

El terme, on han estat trobades nombrosos vestigis prehistòrics, un poblat ibèric a l’antiga fortificació de Castellbarri i restes romanes, especialment a l’antic monestir de Santa Maria del Collet, comprèn, també, els pobles de Sant Antoni de Calonge i de Sant Daniel, i els veïnats de Cabanyes, els Vilars, Treumal (amb la Torre Valentina i l’hotel del Comtat de Sant Jordi), Rifred i ses Fonts.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesUnió Esportiva

Bisbal d’Empordà, la (Baix Empordà)

Municipi i cap de la comarca del Baix Empordà (Catalunya): 20,62 km2, 39 m alt, 10.742 hab (2016)

0baix_emporda(ant: Fontanet)  Situat a l’àrea de contacte entre els contraforts de les Gavarres i la plana de l’Empordà. És drenat pel Daró i els seus afluents, la riera de Vilar i el rec del Molí. La part muntanyosa, al sud, és coberta de boscs d’alzines sureres, en explotació.

L’activitat econòmica del municipi és molt diversificada i es reparteix entre l’agricultura, bàsicament de secà (gra, farratges, vinya i olivera), una mica de regadiu (hortalisses i patates), que aprofiten aigua de pous, la ramaderia (bestiar boví i porcí estabulat, i petites pobl_bisbalempordaexplotacions avícoles). La indústria tapera, que al principi del segle XX, era molt important, actualment resten dues empreses. També fou important la fabricació de terrissa. La població ha experimentat un notable creixement durant els segles XIX i XX, a causa de la immigració, a partir dels anys 1970 ha anat minvant i darrerament s’ha aturat.

La ciutat, vila fins al 1906, s’estén a la dreta del Daró (la vila vella), on destaca el castell de la Bisbal, antic palau episcopal declarat monument històrico-artístic. També són remarcables l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, el conjunt porticat de les Voltes i el Pont Vell sobre el riu Daró. Durant el segle XIII tingué call jueu. Té mercat els divendres per concessió de Jaume II el Just (1322).

Al segle XIV la vila fou emmurallada. Al segle XVII fou el centre de la batllia de la Bisbal. Al segle XIX fou un dels nuclis del republicanisme federal (Foc de la Bisbal). Entre les entitats, destaca la cobla sardanista La Principal de la Bisbal, que és l’oficial de la Generalitat.

El terme comprèn, a més, el poble de Sant Pol de la Bisbal, el veïnat del Vilar, l’antic llogaret dels Perduts i l’antic municipi de Castell d’Empordà, que li fou agregat el 1975.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,64 km2, 35 m alt, 647 hab (2016)

0baix_empordaSituat al nord de la comarca, entre el massís del Montgrí, a l’oest, i la serra de Valldevià, al nord de la Bisbal, al nord-est de Girona i prop de la costa.

L’activitat econòmica del municipi es basa en la ramaderia (bestiar boví, porquí i aviram), l’agricultura de secà (gra d’aresta, blat de moro i userda), la de regadiu (alimentat amb aigües procedents del Ter, mitjançant el canal del Molí), el turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba sobre un turó, al peu del Montgrí. Hi destaca el conjunt monumental format pel castell-palau de Bellcaire, del segle XIII, i l’església pre-romànica de Sant Joan de Bellcaire (que era decorada amb pintures del segle XII, actualment al Museu d’Art de Girona). El conjunt ha estat declarat d’interès històrico-artístic i està en procés avançat de reconstrucció. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Begur (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà: 20,66 km2, 200 m alt, 3.957 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats.

La principal font d’ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d’habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d’urbanitzacions i d’instal·lacions nàutiques i esportives.

La vila, a uns 2 km de la costa, s’esglaona a la falda d’un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà.

Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l’antic convent de mínims, es troben el llogaret d’Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeBiblioteca