(anterior: Mas de Roig, o el Lligallo del Roig) Caseriu, prop de l’antiga torre de la Granadella, al terme de la qual pertany, emplaçat al llarg de la carretera de Tortosa a la Cava.
Cases de Roig, les
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Baix Ebre
Caro, el
(o el Montcaro) Cim culminant (1.447 m alt) dels ports de Beseit, a l’extrem meridional del massís.
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre. Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya.
Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles (1.339 m) tanquen la carena. Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat.
Les precipitacions hi són notablement elevades, amb relació a la plana.
El poblament s’estén per davall dels 600 m, disseminat pels faldars abancalats pel conreu de les oliveres.
La resta és coberta de garrigues, herbei i bosc, que a les parts altes és sobretot de pinassa i de pi roig.
Carles -Baix Ebre-
Despoblat, al sud-oest de la vila, a la capçalera del barranc de la Cunca; les ruïnes del castell i l’església de Sant Julià són al cim d’un turó.
Es despoblà a la fi del segle XV a causa d’una epidèmia.
La baronia de Carles i Alfama pertanyia al segle XVI a la ciutat de Tortosa.
Cantdelgall, morral del
(el Perelló / Tivenys / Tortosa, Baix Ebre)
Contrafort meridional (767 m alt) de la serra de Cardó (o de les Nines), a la qual s’uneix per la serra del Boix; és termenal dels tres municipis.
Campredó
(o Camp-redó) Poble, situat a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre.
L’antiga torre de Campredó (segle XIV), tenia, juntament amb la de Carrova (a l’altra banda del riu), una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre.
El 1972 s’inicià la construcció del polígon industrial Baix Ebre.
Calaix de la Mar, el
(o de Baix) Estany litoral, enclòs a l’illa de Buda, situat entre el Calaix Gran i el cordó litoral sorrenc.
Cabrafeixet, morral de
(el Perelló, Baix Ebre / Rasquera, Ribera d’Ebre)
Contrafort meridional de la serra de Cardó, entre els dos termes, de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el municipi del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet, amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921; damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols.
Buda, illa de
Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, limitada per les goles de Llevant i de Migjorn, de forma triangular; el cap de Tortosa (extrem oriental) ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals: el far de Buda, construït el 1862 al cap mateix, n’és actualment a més de mig quilòmetre.
A l’interior hi ha les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt), del Calaix de la Mar (o de Baix) i la bassa de Pradot. També s’hi troba una caseria formada al voltant de l’església de Buda.
Conreus d’arròs mitjançant el canal de Buda i important zona de pas d’ocells migradors. Reserva integral dins del parc natural del Delta de l’Ebre.
Bítem
(ant: el Masos de Bítem) Poble (19 m alt), a l’esquerra de l’Ebre, 4 km al nord de la ciutat. Una part de les terres són regades pel canal de l’esquerra de l’Ebre.
El 1134 fou donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona al bisbe i als canonges de Tortosa.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Oliva.
Benifallet, congost de *
Altre nom del pas de Barrufemes.
Dades dels Països Catalans 