Arxiu d'etiquetes: Baix Ebre

Arena, bassa de l’

(Tortosa, Baix Ebre)

Estany o albufera, a la costa septentrional del delta de l’Ebre entre la gola de Llevant i la bassa de l’Estella.

Aran, moletes d’

(Beseit, Matarranya / la Sénia, Montsià / Tortosa, Baix Ebre)

Serra (1.236 m alt) dels ports de Beseit, a la dreta del Matarranya, l’extrem oriental de la qual és termenal dels tres municipis.

Ametlera, l’

(Tortosa, Baix Ebre)

Indret, a la vora dreta de l’Ebre, on s’aturaven les embarcacions que feien el servei dels pobles del Delta, per a deixar els passatgers de Sant Jaume d’Enveja.

Almúnia, l’ -Baix Ebre-

(Xerta, Baix Ebre)

Explotació agrària comunal. Establerta durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa.

Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus (ja la posseïa el 1156), el qual la vengué a Pere de Prats el 1339.

Àliga, cala de l’

(l’Ametlla de Mar / el Perelló, Baix Ebre)

Cala de la costa, entre els dos municipis, al sud de la punta de l’Àliga, on es troba l’antiga torre de l’Àliga.

Alfòndec, l’

(Tortosa, Baix Ebre)

Antic barri de la ciutat. Esdevingué una de les quatre parròquies en què fou dividida després de la conquesta, el 1148.

Al començament del segle XVII aquesta parròquia fou incorporada a la de Santa Maria.

Alfama, desert d’

(l’Ametlla de Mar, Baix Ebre)

Territori desert, proper a la costa, a l’extrem septentrional de l’antic terme general de Tortosa, al sud del coll de Balaguer.

Vora el mar, a la cala de Sant Jordi, hi ha les restes de l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama, nucli de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama.

Alfacada, bassa de l’

(Tortosa, Baix Ebre)

(o bassa de les Alfacades)  Estany o albufera, a la dreta de la gola de Migjorn.

Alentar, l’

(Tortosa, Baix Ebre)

Despoblat, situat prop de la carena que limita la vall de l’Ebre per l’est, entre el coll de l’Alba i la serra del Boix.

El segle XIV era habitat per 7 famílies i pertanyia a la ciutat de Tortosa.

Aldovesta

(Benifallet, Baix Ebre)

Poblat protohistòric, situat sobre un morrot (80 m alt) a la riba esquerra de l’Ebre.

És un sol edifici, d’uns 250 m² de superfície, amb un recinte destinat a habitatge, magatzems i estables.

Ha lliurat un gran nombre d’àmfores fenícies procedents de la zona de l’estret de Gibraltar, per la qual cosa té una gran importància per al coneixement dels primers contactes dels comerciants fenicis amb les poblacions protohistòriques de la zona.

Excavat entre el 1986 i el 1988 per Maria Teresa Mascort, Joan Sanmartí i Joan Santacana.