Arxiu d'etiquetes: Baix Camp

Cambrils (Baix Camp)

37 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,21 km2, 24 m alt, 33.273 hab (2016)

0baix_camp(o Cambrils de Mar)  Situat en una extensa plana al sud de la comarca, al començament del golf de Sant Jordi, al sud-oest de Tarragona. Dividit en dos sectors: el principal, a ponent, i l’antic terme i actual nucli turístic de Vilafortuny, vora mar (platja de Cambrils).

L’economia es reparteix entre l’agricultura de secà típica mediterrània (vinya i oliveres), el regadiu, que aprofita l’aigua de pous (verdures i fruites), la pesca (que és una important activitat econòmica), l’avicultura i una indústria molt diversificada actualment dominada, a causa del turisme, pel sector de la construcció. Hi ha nombroses urbanitzacions, hotels i càmpings. Àrea comercial de Reus.

La vila és a 1 km de la mar, a la dreta de la riera d’Alforja; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII. Pel maig hi té lloc la Fira de l’Ascensió. El 1640 tingué lloc el tràgic setge de Cambrils.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Mas d’En Bosc, la masia i antic terme dels Teixells, els despoblats de la Plana, de Vilagrassa i de Mas del Bisbe, el castell de Vilafortuny, d’origen medieval, el santuari del Camí i el parc Samà, amb grans jardins i un palau del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació – Diari Digital

Botarell (Baix Camp)

2 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 11,95 km2, 196 m alt, 1.120 hab (2016)

0baix_campSituat a l’oest de Reus, al centre de la comarca i al sector occidental del Camp de Tarragona, drenat per les rieres d’Alforja, la de les Voltes i la de Riudecols.

Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l’agricultura de secà (sobretot avellaners, ametllers, oliveres, vinyes i cereals); el regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl i que és en expansió produeix arbres fruiters i productes d’horta. Predomina el règim d’explotació directa de les terres conreades. L’avicultura s’ha desenvolupat a causa de la proximitat de Reus. Àrea comercial de Reus.

Al poble hi havia el castell de Botarell, en el qual treballà Pere Blai (II). L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç (1617-22), té una colla de gàrgoles pintoresques. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.

Dins el terme es troba l’antiga quadra de Tascals, així com uns quants masos importants: d’en Duran, d’en Vernis, d’en Giol i d’en Perdiu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borges del Camp, les (Baix Camp)

8 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 8,24 km2, 238 m alt, 2.070 hab (2016)

0baix_campSituat a l’extrem nord-occidental del Camp de Tarragona. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (dedicat principalment a l’avellaner, l’olivera i la vinya). Darrerament, l’avicultura ha adquirit una certa importància. Àrea comercial de Reus.

La vila té el seu origen en la reconquesta; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica (1777), que ocupa el lloc on hi havia l’antic castell. Al nord-oest hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Riera, patrona de la vila, destruït el 1939 i reconstruït anys després. Formà part de la Comuna del Camp de Tarragona.

El municipi comprèn també la quadra de Tascals i el petit caseriu de l’estació de les Borges del Camp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Argentera, l’ (Baix Camp)

18 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,12 km2, 344 m alt, 136 hab (2016)

0baix_campSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. El terreny, molt accidentat pels vessants orientals de la serra de l’Argentera, hi domina la garriga.

Només una quarta part de les terres són de conreu, dedicades principalment a l’avellaner, a més d’arbres fruiters, vinya i olivera. Des de principi de segle XX fins avui l’agricultura ha minvat a benefici de la garriga, en especial la vinya. La població tendeix a disminuir. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba sota el castell d’Escornalbou, en un massís muntanyós on hi ha vetes de galena, les quals, explotades probablement ja en l’antiguitat, i amb tota seguretat a l’edat mitjana i en temps més moderns, van donar origen al topònim de l’Argentera. El ferrocarril de Barcelona a Madrid penetra al Priorat pel túnel anomenat de la Torreta (o foradada de l’Argentera).

Dins el terme municipal es troba l’antic terme rural de Trilla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arbolí (Baix Camp)

9 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 20,78 km2, 714 m alt, 125 hab (2016)

mapa baixcampSituat a l’extrem nord-oest de les muntanyes de Prades, a la dreta del riu d’Arbolí, afluent del Siurana, i al nord-oest de Tarragona. Tres quartes parts del territori, molt accidentat, són ocupades per pinedes i brolles. Hi destaca el puig de Gallicant (1.008 m), de forma cònica, i el coll d’Alforja.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’avellaner. Algunes granges d’aviram i de bestiar porcí són el complement de l’agricultura. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha experimentat durant el segle XX una important devallada.

Dins el terme hi ha el caseriu de Gallicant i alguns masos, com el mas d’en Vinyes. Al cingle Blanc hi ha un grup de cases on han estat trobades restes prehistòriques d’origen indoeuropeu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Almoster (Baix Camp)

8 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 5,96 km2, 290 m alt, 1.401 hab (2016)

mapa baixcampSituat al nord de la ciutat de Reus i al nord-est de Tarragona, al pla del Camp de Tarragona. Limita al nord amb el puig d’en Cama, una de les últimes manifestacions del relleu de les muntanyes de Prades. Hi ha boscos de pins i alzines.

La principal activitat econòmica que desenvolupa és el conreu de secà (avellaners, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) i l’avicultura. Àrea comercial de Reus.

El poble, que fins a mitjan segle XIX havia estat una quadra del terme de Reus, té algunes masies i també cases d’estiueig als afores, construïdes els darrers anys i destinades principalment a famílies reusenques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alforja (Baix Camp)

20 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 38,24 km2, 374 m alt, 1.844 hab (2016)

mapa baixcampSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. Relleu accidentat per la serra de la Mussara, a la riba de la riera d’Alfonja, amb boscos de pins i brolles.

A l’economia hi destaca el conreu de l’avellana, com també l’avicultura i la ramaderia porcina. La indústria es relaciona amb els productes agropecuaris.

El poble conserva algunes restes del castell medieval i de l’antiga fortificació romana. L’església parroquial de Sant Miquel, del començament del segle XVII, té un campanar neoclàssic. Vora el poble hi ha l’ermita de Sant Antoni, i, dalt la serra, el santuari de Puigcerver.

El terme inclou, a més, els despoblats de Cortiella i de Domenys.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aleixar, l’ (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 26,10 km2, 262 m alt, 887 hab (2016)

mapa baixcampSituat al centre de la comarca i de relleu accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara. Bona part del terme forma una vall, on abunden els boscos, sobretot pinedes, alzinars i rouredes.

L’agricultura de secà, dedicada principalment a l’avellana, a més de l’olivera i la vinya, i l’avicultura, en expansió els últims anys, són les principals activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Reus.

Al poble s’hi conserven restes de la muralla. Hi ha també una plaça porxada i, a l’església barroca de Sant Martí, diversos retaules i un orgue barrocs.

Dins el terme, a més del despoblat de Mascabrers, es troben una trentena de masos, entre ells el mas de Borbó, on s’aixeca una coneguda alzina de dimensions excepcionals, i a 3 km hi ha el Pi de les Planes, un dels més gruixuts de Catalunya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albiol, l’ (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 20,34 km2, 823 m alt, 459 hab (2016)

mapa baixcampAl nord de la comarca, al límit amb el Camp de Tarragona i la serra de Prades. De relleu accidentat pels contraforts de la serra, els boscs de pins, l’ermot i les brolles ocupen les dues terceres parts de la superfície del terme.

L’agricultura és dedicada bàsicament a l’avellana de secà i de regadiu, l’olivera, el garrofer, la vinya i els cereals. Antigament hi havia diverses explotacions mineres. Àrea comercial de Reus.

El poble fou creat a redós del castell de l’Albiol; l’església parroquial dedicada a Sant Miquel, és del segle XVII i va ser construïda probablement arran de l’enderrocament del castell, d’origen musulmà, del qual es conserven les runes.

Dins el terme municipal, a mitja costa, es troba també el caseriu de Bonretorn.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació