Poble (681 m alt) i antic cap del municipi, al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral, que s’estén de nord-est a sud-oest des dels plans de Serrateix (Berguedà) fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Antiga comunitat canonical (Santa Maria de Caselles), regida per un paborde, dependent de Santa Maria de l’Estany, situada prop de Caselles.
Fou fundada pels senyors de Fals el 1221; l’església, romànica, que encara es conserva, fou consagrada per Bernat Calbó el 1235.
Perdurà fins al 1770, que fou unida al seminari de Vic, però des de mitjan segle només hi residien dos sacerdots.
(Cardona, Bages, 18 setembre 1714)
Pacte signat al final de la guerra de Successió, entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, cap de les forces borbòniques assetjants.
El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI.
En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars.
Les condicions pactades foren incomplertes més tard per les autoritats borbòniques d’ocupació amb el pretext que ignoraven si Felip V de Borbó havia reconegut la capitulació.
(Montserrat, Bages, 1896)
Composició musical popular.
Himne de l’Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall.
Ha suplert en moltes ocasions l’himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després de la guerra civil fins als anys 1960.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Jaume Vicenç d’Alemany-Descatllar i de Puig, senyor de la baronia de Callús (Bages), regent de la tresoreria reial.
Passà als Despujol, marquesos de Palmerola.
Poble (284 m alt), situat a uns 600 m del riu, a l’esquerra, entre la vila i el Pont de Cabrianes. Prop del Llobregat hi ha una gran fàbrica de filats i teixits.
L’església parroquial és dedicada a sant Ramon.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
(o el Burés) Colònia industrial, a l’esquerra del Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, centre del municipi.
Hi ha una fàbrica tèxtil cotonera, fundada el 1872 per Esteve Burés i Arderiu; el 1971, que un aiguat la destruí, ocupava 800 treballadors.
La coral Capella de Música Burés fou fundada el 1915.
Sepulcre monumental romà, prop de la unió del Llobregat i el Cardener. És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior.
Té planta quadrada, d’uns 10 m de costat, cobert amb volta. La part de dalt era una cel·la amb cobert de doble vessant. Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons.
El nom actual sembla una falsa grafia d’Elbreny, derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al segle X.
Sepulcre monumental romà, prop de Boades.
Té forma de temple d’una cel·la, de construcció rústica. Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt.
Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell. Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici.
Poble (635 m alt), situat al pla de Bergús, prop de la carretera de Cardona al Miracle, al límit amb el Solsonès.
L’església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic, sembla que existia com a cel·la ja el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses.
Al peu de la carretera hi ha l’antic hostal de Fontelles.
Dades dels Països Catalans 