Arxiu d'etiquetes: Bages

Bases de Manresa -1892-

22 Respostes

(Manresa, Bages, 27 març 1892)

Document formulat i aprovat per la Unió Catalanista, d’acord amb una iniciativa d’Enric Prat de la Riba i Lluís Domènech i Montaner. Es nomenà una comissió encarregada de redactar unes bases on es fixaren els principis polítics, socials i econòmics del nacionalisme català.

Comprenien tres parts: la relativa al poder central, al poder regional i la formada per disposicions transitòries. L’esperit de les Bases combinava la solució federalista amb reminiscències de caràcter històric i amb un vot corporatiu.

Estipulava el català com a única llengua oficial de Catalunya i que tots els càrrecs polítics havien d’ésser ocupats per catalans.

El 1992 se’n celebrà el centenari amb diversos actes i una gran exposició monogràfica.

Bages, monestir de

28 Respostes

(Sant Fruitós de Bages, Bages)

Antiga abadia benedictina (Sant Benet de Bages). Fundada pels esposos Sal·la i Ricarda, que la dotaren ricament i hi portaren des de Roma el cos de sant Valentí, copatró del monestir.

Unit des del segle XI fins al final del XII al monestir narbonès de Sant Ponç de Tomeres i el 1593 al de Montserrat, subsistí fins al 1835.

Conserva l’església romànica (1212), amb la cripta per a les relíquies de sant Valentí, el claustre, manat construir per l’abat Nespleda (1225-27) aprofitant elements anteriors, com els capitells dels segles X i XI i el palau abacial (1620).

El 1909 s’hi començaren obres de restauració sota la guia de Puig i Cadafalch.

Antius

1 Resposta

(Callús, Bages)

Veïnat i colònia industrial, situada a la dreta del Cardener, al límit amb el terme municipal de Súria.

Analecta Montserratensia

5 Respostes

(Montserrat, Bages, 1917 – 1964)

Publicació aperiòdica. Fundada per Anselm Albareda, aleshores arxiver de Montserrat, amb l’objectiu d’aplegar documents i estudis per tal de refer la història del monestir.

Els dos últims volums (1962-1964) es dedicaren a la publicació d’estudis sobre el seu fundador, que fou fet cardenal.

Talamanca (Bages)

5 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 29,43 km2, 552 m alt, 193 hab (2017)

0bagesSituat en una planícia, al sector oriental de la comarca, a l’esquerra del Llobregat, límit occidental del terme. El territori, molt trencat, és drenat per la riera de Talamanca, afluent per la dreta de la de Mura (aquesta forma el límit meridional). Dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (boscos de pins i alzines), i alterna amb importants claps de rocam.

La resta és dedicada a l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Ha esdevingut centre d’estiueig i de segones residències.

El poble és en un planell de la serra del Rossinyol, damunt la riba esquerra de la riera de Talamanca; l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), té una interessant portada romànica i conté el sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca; de l’antic castell de Talamanca no resta pràcticament res.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Súria (Bages)

16 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 23,60 km2, 326 m alt, 5.911 hab (2017)

0bagesSituat a la vall del Cardener i accidentat per les serres de Castelltallat i de Castelladral. Gairebé les dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (pins i matolls).

L’agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de vinya i d’oliveres (sovint associades) i d’alguns cereals; el regadiu aprofita aigües derivades del Cardener per mitjà de sèquies, i produeix hortalisses. Granges avícoles. Important explotació minera: les sals potàssiques foren descobertes el 1912, però els jaciments començaren a explotar-se intensament vers l’any 1925. Indústries importants són la tèxtil, la de derivats de la fusta i la de la construcció. Àrea comercial de Manresa.

La vila és a la dreta del Cardener, el nucli vell conserva l’aspecte medieval, al peu de l’antic castell o guàrdia de Súria. Església parroquial de Sant Cristòfol, d’origen romànic.

El municipi també comprèn les caseries de Cererols, el Samuntà i el Fusteret i l’ermita de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Foment Cultural – Ràdio

Serra d’Or

82 Respostes

(Montserrat, Bages, octubre 1955 – )

Revista mensual il·lustrada en català. Editada sota el patronatge del monestir de Montserrat. Presentada com a segona època d’un butlletí del mateix títol que va fusionar-se amb la publicació “Germinabit”, ambdós de caire religiós i cultural. És en realitat la primera i més important revista cultural catalana de la postguerra.

Vehicle d’expressió de les generacions d’intel·lectuals catalans formats en l’exili interior, ha disposat sempre de col·laboradors d’alt nivell en la crítica literària, la teoria econòmica i la crítica social. Vigilada per l’administració pública, ha sofert expedients i ha pagat penyores en els períodes de més forta repressió contra la cultura catalana.

Dirigida primer per Jordi Pinell (fins al 1962), per Maur M. Boix (fins al 1994) i per Josep Massot i Muntaner (des del 1995), amb la col·laboració d’un consell assessor, ha destacat sempre per la seva amplitud ideològica i per estar oberta a totes les vessants del pensament català.

Des del 1967 s’atorguen els premis de la Crítica “Serra d’Or” als diferents gèneres literaris.

Santpedor (Bages)

31 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 16,59 km2, 336 m alt, 7.496 hab (2017)

0bagesSituat al centre de la comarca, al nord de Manresa, al pla de Bages, a la vall del Llobregat, a les vores del canal de Manresa i del riu d’Or. Una part del territori és coberta de boscs de pins, alzines i roures.

Els conreus més estesos són els cereals i els farratges. Important increment de la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví). Sindicat agrícola fundat el 1915. Notable activitat industrial (tèxtil, química, sidero-metal·lúrgica i construcció). Àrea comercial de Manresa. Població en ascens.

La vila és situada a la plana; conserva restes de la muralla; l’església parroquial de Sant Pere és gòtica (de la fi del segle XVI) amb elements romànics, i ampliada al segle XVIII.

El municipi inclou el llogaret de Claret de Santpedor, amb l’ermita de Santa Anna de Claret.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Serreta

Santa Llúcia de Rajadell

1 Resposta

(Rajadell, Bages)

Petit monestir de canongesses agustinianes, establert a mitjan segle XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell.

La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell.

El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. A la fi del segle XV ja no tenia comunitat.

L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran, del segle XIV.

Santa Cecília de Montserrat

17 Respostes

(Marganell, Bages)

Antiga abadia benedictina. Primer cenobi de la muntanya de Montserrat.

Fou organitzat vers el 945 per l’abat Cesari, ajudat pels comtes Sunyer i la comtessa Riquilda. Molt aviat en fou amenaçada la independència per l’expansionisme de Ripoll i, posteriorment, de Sant Cugat del Vallès.

Al segle XV entrà en franca decadència i l’any 1539 s’uní definitivament a Santa Maria de Montserrat, per cessió del seu abat comendatari, Joan Cordelles. En endavant fou residència d’uns sacerdots i servents.

El temple, situat sota la cinglera de Sant Jeroni, és d’estil romànic llombard; té tres absis i tres naus laterals truncades.

Fou saquejada pels francesos el 1811 i el 1812, i restaurat per l’abat Muntadas el 1862.