Arxiu d'etiquetes: Bages

Coaner

(Sant Mateu de Bages, Bages)

Poble, a la vall del torrent de Coaner, afluent, per la dreta, del Cardener, i que neix prop de la Molsosa, i, després de resseguir pel nord, encaixat, la serra de Castelltallat, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Súria.

El terme inclou també part de la colònia Valls de Torroella, vora el Cardener, en part, del terme de Navàs.

L’església parroquial de Sant Julià (segle XI), de tres naus i tres absis (el campanar de dos pisos, sobre la volta, és posterior), és encinglerada al peu d’una torre circular, d’època comtal.

Ciutat -revista Manresa-

(Manresa, Bages, 1926 – 1928)

Revista cultural. Aparegueren vint números. D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local.

Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M. López-Picó, Lluís Nicolau i d’Olwer i Octavi Saltor.

Centre Excursionista de la Comarca del Bages

(Manresa, Bages, 24 abril 1905 – )

(CECB)  Entitat esportiva i cultural. Tingué distintes seccions culturals i publicà un interessant butlletí.

El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages. El 1936 donà lloc a les seccions Esquí Club Manresa i Club Alpí Manresa, que han tingut una trajectòria destacada.

El 1969 organitzà una expedició als Andes bolivians (Illimani, aresta nord, 6.480 m), i el 1972, una altra a Groenlàndia (28 cims foren escalats per primera vegada, a dos dels quals els han estat donats oficialment noms catalans: el pic Manresa, de 1.355 m alt, i el pic Bages, de 1.320 m alt).

Posteriorment han realitzat diverses expedicions a l’Himalaia (1973 i 1980), a Alaska (1977), als Andes (1978), etc.

Enllaç web: Centre Excursionista de la Comarca del Bages

Cavall Bernat, el -Montserrat-

(Marganell / Monistrol de Montserrat, Bages)

Monòlit septentrional (1.099 m alt) del massís de Montserrat, a la zona de les Tebaides. La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí.

El cim fou abastat per primera vegada el 1935.

Hi ha una petita imatge (des del 21 octubre 1956) de la Mare de Déu de Montserrat, d’alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya.

Catalonia Monastica

(Montserrat, Bages, 1927 – 1929)

Publicació. Fundada per Anselm Albareda i editada per recollir estudis històrics i documents sobre els monestirs dels Països Catalans.

N’aparegueren dos volums (1927-29). Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia.

Catalán Realista, El

(Manresa, Bages, 4 setembre 1827 – 2 octubre 1827)

Periòdic trimestral. Editat pels reialistes.

De molt curta durada (13 núms.), pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí.

Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta.

Castelltallat -Bages-

(Sant Mateu de Bages, Bages)

Poble, al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel (de la qual depèn la de Claret dels Cavallers), situat vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa.

Corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat (936 m alt), altiplà allargat entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al nord de la de la riera de Rajadell, al sud, que l’han erosionat.

Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa.

Castellet de Llobregat *

(Bages)

Nom donat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Castellet.

Castellbell -Bages-

(Castellbell i el Vilar, Bages)

Poble (188 m alt) i antic cap del municipi, a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi.

Es formà prop de l’antic castell de Castellbell; l’església de Sant Vicenç és romànica (segle XII). L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic.

Castellar -Bages-

(Aguilar de Segarra, Bages)

(ant: Castellar de SegarraPoble, a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa.

L’església parroquial de Sant Miquel i l’antic castell de Castellar són damunt un tossal.

El segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers de Sant Pere.

El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d’Amat i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar), des del 1923).