(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Mercader. Pertanyia al Consell de Cent. Fou membre del govern provisional català al període 1713-14.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
(Barcelona, 1653 – 1710)
Noble i militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684. Participà en la guerra contra els francesos (1689-97) i fou nomenat comte de Múnter per Carles II de Catalunya (1693).
Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco. Carles III de Catalunya el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell (1705) i majordom reial (1706).
Fou el pare d’Antoni de Clariana i de Gualbes.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1707 per l’emperador Carles III a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès). Ha passat als Montagut.
(País Valencià, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Cavaller. Es distingí per la seva fidelitat a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. Aquest el féu vescomte el 1708, arran del matrimoni del sobirà amb Elisabet de Brunsvic.
Es refugià al Principat quan el País Valencià caigué a mans dels borbònics.
(Falgars, Garrotxa, 1651 – l’Albi, Garrigues, 1725)
Baró de l’Albi, Cervià, Falgars, Altet, Castellnou de Montsec i Granollers (òlim de Sabastida-Ardena i de Cartellà). Lloctinent de Mallorca (1698-1701).
Partidari del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà (1707).
Veure> Francesc Bosquets i Mitjans (militar austriacista català, segles XVII-XVIII).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Corsari. Fou un dels més distingits del petit estol format a Barcelona en 1713-14, per combatre i burlar el bloqueig establert a la ciutat per l’estol franco-castellà i per capturar embarcacions enemigues de transport.
Era patró de la barca armada Sant Sebastià.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Capità de la Coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona; caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou.
El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi el títol de marquès de Bòria.
(Barcelona ?, segle XVII – Itàlia ?, segle XVIII)
Militar. Era tinent coronel durant el setge de Barcelona (1714); manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic.
Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719.
(Blancafort, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Fou molt tenaç a mantenir-se en armes contra Felip V de Borbó.
Hi continuà fins a les darreres actuacions pel Camp de Tarragona, el 1726.
Dades dels Països Catalans 