Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Cordelles i Ramanyer, Felicià de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Senyor de Mura. Germà de Francesc i de Jaume. Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les Corts barcelonines del 1701.

El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya. A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un anys després, el de marquès de Mura.

Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços (1713) que decidí la resistència contra Felip V de Borbó. Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona.

El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns.

Corbera i Palau, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent.

En 1712-13 fou conseller segon de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó.

Actuà durant la fase inicial del setge (1713-14), fins al terme reglamentari en què, per noves eleccions, ocupa el consistori l’equip de Rafael Casanova (30 novembre 1713).

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Copons i de Montfalcó, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Era comte de Sant Martí. El 1706 assistí a la defensa de Barcelona com a ajudant del comte d’Uhlefeld.

Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V.

Fou del consell de consultors que passà als Braços un primer dictamen. Formà part de les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió plenària del 4 de setembre de 1714, on fou desestimada l’oferta de capitulació borbònica.

L’11 de setembre acudí a combatre per l’esquerra de la línia catalana. Fou un dels membres del govern que defensà personalment la bandera de Santa Eulàlia al baluard de Sant Pere.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Copons i d’Esquerrer, Plàcid de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. Fou advocat de les Corts de 1701-02. S’atragué ja aleshores l’hostilitat de les autoritats borbòniques. En 1704 destacà per les seves idees austròfiles i fou perseguit.

El 1705, essent ja Carles d’Àustria a Catalunya, fou nomenat magistrat de l’Audiència de Barcelona. El 1706 col·laborà en la defensa de la capital contra el primer setge de les forces de Felip V de Borbó.

El 1713 sortí de Barcelona, a la darreria d’agost, durant el segon setge. Acompanyava Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, amb el destacament de cavalleria que s’uní poc després, a Terrassa, amb l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer, el 2 de setembre.

Copons duia missions de caràcter civil relacionades amb el desvetllament de la resistència comarcal. Tornà a Barcelona el 5 d’octubre, amb Berenguer i els caps superiors de l’expedició.

El 1714, després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Copons i d’Armengol, Marianna de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1687 – 1757)

Dama. Era cunyada de Josep Antoni de Mata.

En establir-se el setge de Barcelona, pel juliol de 1713, s’instal·là al poble proper d’Alella (Maresme), on es féu passar per una de les aristòcrates fugides dels perills de la lluita. Buscà el tracte amb els oficials borbònics, però en realitat fou una agent del servei secret català que dirigia Salvador Lleonard.

El seu èxit més important fou obtingut pel gener de 1714, el mateix dia en que el petit regiment d’Ermengol Amill pensava ocupar per sorpresa Mataró, desguarnida momentàniament pels filipistes, Marianna aconseguí d’un coronel borbònic l’ordre secreta segons la qual anava cap a Mataró un fort regiment, seguidament passà l’informe a Lleonard que arribà amb el temps just per poder avisar a Amill i suspendre l’operació, la qual hauria resultat desastrosa.

Copons, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Senyor de la Manresana (Segarra). Fou figura remarcable a les guerres contra França en temps de Carles II.

El 1691 fou auxiliar del governador del Principat durant l’atac naval francès a Barcelona. El 1697 era mestre de camp. Li fou confiada l’agrupació de voluntaris comarcals per dificultar el setge francès contra la capital.

El 1704 es destacà com a antiborbònic, i durant la guerra de Successió prengué partit per Carles d’Àustria. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V de Borbó.

Restà a Barcelona durant el setge subsegüent. Era conseller noble del Braç Militar. Pel febrer de 1714 entrà a les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió del 4 de setembre de 1714 on es decidí rebutjar l’oferta de capitulació.

Durant la batalla final de l’11 de setembre, acudí amb les armes a la mà a la primera línia. Dirigí una estona la defensa del convent de Sant Pere, poc després s’incorporà al contraatac dirigit per Rafael Casanova i participà activament als combats que seguiren.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una elevada renda anual.

Copons, Ignasi de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Era membre del Braç Militar a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713, per decidir l’actitud de Catalunya davant de Felip V de Borbó.

En dita reunió presentà una tesi segons la qual es demanava al comandament filipista que aturés l’avanç i, establert un armistici, gestionar el respecte de les Constitucions catalanes. Aclaria que en cas de refús a respectar l’autonomia o a suspendre l’avanç, caldria la resistència armada.

En la segona votació (matinada del 6 de juliol) Copons retirà la seva proposta, i llavors s’imposà per gran marge l’opinió de defensa, determinant la resolució catalana d’oposar-se a Felip V.

Companyia de la Quietud

1 Resposta

(Barcelona, 1713 – 1714)

Cos armat secret. Creat en decidir-se la resistència contra Felip V de Borbó, per restablir l’orde públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei-arxiduc Carles III.

El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità.

La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir (Consell de Consciència, els Matadors).

Comes, Josep -militar-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. destacat a la lluita contra els borbònics. Fou figura activa de la rebel·lió austriacista de Vic (juliol 1705).

Guanyà el grau de capità i més tard el de tinent coronel, al nou regiment de Guàrdies Catalanes, amb la qual féu la guerra de Successió. El 1713 s’incorporà al nou regiment de cavalleria de Sant Jordi.

Participà en la defensa del setge de Barcelona, on actuà de segon cap de la sortida catalana contra les bateries de Jesús-Caputxins, el 5 d’agost de 1714.

L’Onze de Setembre morí, prop de Villarroel, al contraatac del Pla d’En Llull, durant la batalla final.

Comelles, Joan Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Capità de voluntaris a la guerra de Successió.

El 1713 obeí l’ordre de deposar les armes donada pel mariscal Starhemberg. Pel gener de 1714 es llançà al camp a la zona de Martorell i, amb altres revoltats, baté totalment una forta columna filipista.

Es refugià després al castell mig enrunat de Castellví de Rosanes, com a lloctinent de Salvador Ferrer. Allí, el 23 de gener de 1714, amb una trentena escassa d’homes i algunes famílies d’aquests, fou sostinguda una increïble defensa contra 2.300 peons i 300 dragons a cavall manats pel brigadier Diego González.

Després de dos grans assalts consecutius, sense poder prendre l’atrotinada fortalesa, i amb unes baixes de 360 enemics, a la nit del mateix dia, els defensors s’escaparen baixant per una cinglera contigua al castell, on alguns dels fugitius s’hi estimbaren i els restats s’uniren a un petit destacament català que venia de Cardona per auxiliar-los.

Tots plegats es feren forts, durant la resta de la guerra, a la petita fortalesa de Castellbell, des d’on participa en diversos cops de mà d’importància, com el que realitzà prop de Sant Sadurní d’Anoia amb 48 guerrillers, atacant la comitiva del ministre francès Orry i causant la mort a diversos soldats.