Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Massanés i de Ribera, Salvador

(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)

Polític. El 1697 era membre de la Junta de Defensa de Barcelona durant el setge francès del mariscal Vendôme que provocà la capitulació de la plaça.

El 1703-04 era membre de la comissió que es negà a admetre esmenes a les còpies arxivades del testament de Carles II que volia fer-hi Felip V de Borbó.

El 1706, a les Corts reunides a Barcelona ja per Carles d’Àustria, rebé d’aquest el títol de cavaller. El Consell de Cent el trià com a delegat per a les deliberacions per tal de constituir el Port Franc de la ciutat. En 1711-12 fou conseller tercer de Barcelona.

Durant el setge de Barcelona restà a la capital i es presentà com a voluntari al cos d’oficials agregats que cooperà en la defensa.

Morí en un dels contraatacs per expulsar l’enemic de baluard de Santa Clara.

El 1716 els borbònics cremaren, en perjudici dels seus hereus, el privilegi de cavaller que tenia.

Massagur, Martirià

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió. Fou un dels homes més actius de la lluita comarcal als dos darrers anys de resistència contra els borbònics.

Per l’agost i setembre de 1713 dominà per un temps el pas de Montgat (Maresme) amb 300 homes, pertorbant les comunicacions enemigues i protegint la tasca de reclutament que feia el coronel Sebastià Dalmau des de la Conreria.

Es reuní posteriorment, amb la seva partida, a les forces del marquès del Poal, on destacà al doble combat de Talamanca, Sant Llorenç Savall, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.

Dies després participava al frustrat intent d’introduir tropes a Barcelona. Figurava entre els qui havien d’entrar a la plaça i no hi pogueren arribar.

Pel setembre hagué d’acollir-se als convenis de capitulació de Cardona. Els borbònics li confiscaren tanmateix els béns.

Mascaró, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era mercader i pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat pel rei Carles III.

El 1713 participà a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V de Borbó, i cooperà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14). Rebé diverses missions especials, com la d’encarregar-se de la venda pública de bacallà i d’altres comestibles arribats de Mallorca (29 octubre 1713).

Pel desembre de 1713 s’ocupà de la distribució de municions a l’estol naval format a la capital. Amb Salvador Feliu de la Penya tingué amplis poders per a ocupar-se del servei de proveïments de Barcelona.

Assistí a les principals reunions del govern, i l’11 de setembre participà a l’última reunió celebrada abans de la crida a capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Mas i Torre, Josep

(Roda de Ter, Osona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i guerriller. Ciutadà honrat de Barcelona. Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda, lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa.

El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat. Amb Bac de Roda preparà la insurrecció austriacista del 1704 (guerra de Successió).

Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona (1705).

Rebé el privilegi de noble a les Corts de Barcelona (1706) i defensà la ciutat durant el setge del 1706. Participà en operacions bèl·liques posteriors, i el 1713 resistí a la plana de Vic, però el general castellà Bracamonte l’obligà a deposar les armes.

Fou pare de Miquel de Mas i Regàs.

Mas i Regàs, Miquel de

(Roda de Ter, Osona, segle XVII – segle XVIII)

Polític “Miquel Mas de Roda”. Fill de Josep Mas i Torre. Fou diputat del general de Catalunya i col·laborà, com ell, a la causa austriacista.

Fou capità (amb grau honorífic de coronel) de la Reial Guàrdia Catalana de Barcelona i defensà la ciutat el 1706.

El 1709 reclutà homes per a l’exèrcit a la plana de Vic.

Mas i Duran, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Ciutadà de Barcelona. Germà d’Eudald. Actuà com a capità de la Coronela el 1706, durant el setge frustrat de Felip V de Borbó contra Barcelona.

El 1709 era capità de granaders del regiment que defensà el front de Vic davant l’ofensiva francesa. Pel juliol de 1711 fou nomenat coadjutor del mestre racional de Catalunya.

Durant el setge de la capital del 1713-14 fou capità de la Coronela i encarregat d’un pla per a dur falses notícies als borbònics per propiciar un assalt general que pogués ésser rebutjat desastrosament, pla que finalment fou suspès.

El 26 de juliol de 1714 fou ferit de metralla quan era de servei a primera línia. Morí l’11 de setembre durant els ferotges combats per la possessió del convent de Sant Pere.

Mas i Duran, Eudald

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 1732)

Militar. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de Santa Eulàlia. La seva muller era captiva dels borbònics, i Antoni de Villarroel procurà incloure-la en algun bescanvi.

Com un dels oficials més competents durant el setge de Barcelona fou ascendit a tinent coronel. El 30 de juliol de 1714 sobresortí a la defensa del camí cobert. El 12 d’agost manava el reforç tramés al baluard de Santa Clara.

Durant la batalla de l’11 de setembre lluità per la part del convent de Sant Agustí, on era un dels caps superiors que sostingueren els duríssims combats en aquest sector, fins que arribaren els reforços dels defensors, als quals s’hi sumà per participar al contraatac de la part de Sant Pere i del Portal Nou, després anà a combatré al pla de Palau, on caigué ferit a la defensa del Carnalatge.

Després de la capitulació fou detingut amb enganys i conduït al presidi d’Alacant i l’11 de gener de 1715 ingressà al castell de Sant Antoni de la Corunya. El 1719, juntament amb els seus companys, foren traslladats a l’alcàsser de Segòvia.

Fou posat en llibertat el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi, i es traslladà a Viena.

Martí i Fontanelles, Josep Anton de

(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar austriacista. Fill de jurista Joan Anton de Martí i Planell i germà de Joan Baptista, amb qui participà en l’aixecament de Vic del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III.

Fou un dels vuit signats catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova. Lluità en l’ocupació de Girona (1705) i en la defensa de Barcelona (1706). Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina.

Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol de 1714, desertà, juntament amb el seu germà, i passà al bàndol filipista; fou empresonat i dut a Peníscola.

En iniciar-se la guerra de la Quàdruple Aliança, formà part de les tropes de Felip V de Borbó i lluità contra els insurrectes catalans. Intentà de capturar el guerriller Carrasclet diverses vegades, sense èxit.

Martí i Fontanelles, Joan Baptista de

(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar austriacista. Fill de Joan Anton de Martí i Planell. Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, el 1705 s’aixecà a favor de Carles III a Vic, i fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana.

El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet de Brunsvic a Itàlia. Es comprometé amb la cúria romana a intentar la pacificació de Catalunya a canvi de la dispensa papal per al seu casament.

Al tornar a Barcelona, intentà de facilitar la victòria de Felip V de Borbó, però, tement d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà i amb Josep Moragull (juliol 1714).

Martí i Planell, Joan Anton de

(Balsareny, Bages, 1641 – Barcelona, 1716/17)

Polític i jurista. En 1705 fou un dels promotors de la revolta austròfila a la regió de Vic.

Carles d’Àustria el nomenà magistrat de la nova Audiència de Barcelona i, poc després, ciutadà honrat i també cavaller. En 1706 restà dins de Barcelona durant el setge frustrat que hi posà Felip V de Borbó. L’any següent era membre del tribunal del mestre racional.

En 1714, després de la capitulació davant els borbònics, aquests li cremaren els títols, fins i tot el de magistrat.

No consta la seva possible relació o el seu coneixement previ de la sonada deserció, durant l’últim setge de la capital, dels seus fills Joan Baptista i Josep Anton Martí i Fontanelles.