(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Tomàs Burguès de Safortesa i d’Olesa, diputat de Mallorca i cavaller d’Alcántara, sobre la seva propietat del verger de Vinagrella.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el s XVIII, per l’emperador Carles III, a Jaume de Pinós (mort el 1754), conseller seu d’estat i mariscal de camp dels exèrcits imperials, el qual fou soterrat a Brno juntament amb la seva primera muller, la marquesa de Perles.
(Sorita de Morella, Ports, segle XVII – País Valencià ?, segle XVIII)
Prelat. Ingressà a l’orde dels caputxins. Es pronuncià a favor de Carles d’Àustria. El 1707, quan el País Valencià caigué en poder dels borbònics, es trobava a Barcelona.
El reu austríac el nomenà, el 22 de desembre de 1707, bisbe de Sogorb.
(Xàtiva, Costera, 21 setembre 1664 – País Valencià ?, segle XVIII)
Militar. Amic de Joan Baptista Basset, col·laborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III (1705). Aquest el féu marquès de l’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell. Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V de Borbó.
Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot; derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge (maig 1714); tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725.
(Xàtiva, Costera, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)
Guerriller. Tingué un paper important a la campanya de 1705 per assegurar l’adhesió del País Valencià a Carles d’Àustria. Fou capità de les milícies de cavalleria formades a Castelló de la Plana contra l’ocupació borbònica.
Es posà tot seguit a les ordres del general Joan Baptista Basset, l’alliberador de València, el qual li ordenà que es reunís al regiment austròfil de Rafael Nebot, que venia del Principat, i amb aquest i les seves pròpies forces alliberà la ciutat de Xàtiva.
(Ciutadella, Menorca, 28 gener 1670 – 1 juliol 1729)
Cavaller. Promotor de l’alçament a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (1706). Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip V de Borbó a l’illa.
Vençuts els revoltats amb l’arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca. En ocupar els anglesos Menorca (1708), hi tornà i hi fou capità i governador civil.
Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó.
Veure> Francesc de Sanç i de Miquel de Mont-rodon (militar austriacista català, 1667-1757).
(Oriola, Baix Segura, segle XVII – 1727)
Noble. Marquès consort de Rafal. En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola. De primer es mostrà partidari de Felip V de Borbó, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc Carles III i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià.
Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc que li concedí el marquesat de Rossell (1707), i fou lloctinent seu a Mallorca (1709-13). El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena (1725), li foren retornats els béns confiscats per Felip V.
El 1726 tornà a Oriola.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit, pel rei-arxiduc Carles III, el 1707, al seu sumiller de cortina Jaume Josep de Rossell i Rocamora, natural d’Oriola, únic titular.
(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, després 1716)
Jurista. És autor de diversos escrits jurídics. Es mostrà netament partidari de Carles d’Àustria.
Ocupada Mallorca pels borbònics, fou empresonat el 1716 a la torre de l’Àngel. Hom creu que hi morí.
Dades dels Països Catalans 