Arxiu d'etiquetes: arxivers/es

Salavert i Roca, Vicent

Deixa un comentari

(Torrent, Horta, 10 maig 1911 – Madrid, 1993)

Arxiver i historiador. Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950.

El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació. El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles.

Fou col·laborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i membre de diverses institucions internacionals.

Publicà, de temes diversos, obres com ara: Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón: 1297-1314 (1957), El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1952), La Corona de Aragón en el mundo mediterráneo del siglo XIV (1967), Los Archivos de Barcelona (1952) i Archivo de la Corona de Aragón. Guía abreviada (1958), en col·laboració.

Rubio y Cambronero, Ignacio

1 Resposta

(Valladolid, Castella, 1895 – Barcelona, 1973)

Arxiver. Fill de l’historiador Manuel Rubio y Borrás.

Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde (1928-30).

Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació. Sobresurten La Generalitat de Catalunya (1920), La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI (1950) i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona (1952).

Aportà material de documentació per al Diccionari català-valencià-balear d’A.M. Alcover.

Ribera, Manuel Marià

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, 20 novembre 1652 – Barcelona, 21 novembre 1736)

Arxiver i historiador. Frare mercedari, ingressà a l’orde el 1675. Ensenyà teologia al convent de Barcelona, i en fou elegit prior dues vegades (1692 i 1709).

Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1706. Transcriví el cartulari del segle XIV, recopilat per l’escrivà Ramon de Caldes. Fou nomenat historiador general de l’orde el 1718, i ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1729.

Treballà per la canonització de sant Pere Ermengol i santa Maria de Cervelló, i en el procés de la caputxina Àngela Margarida Serafina.

Entre les seves obres figuren: Real capilla de Barcelona (1694), Real Instituto de la orden de la Merced (1725), Milicia mercedaria o tratado de la institución de la orden (1725), Vida de Santa Maria de Cervelló, Del origen de las armas de Aragón, Tratado de las excelencias y grandezas de la ilustre villa de Cardona i Genealogía de la nobilísima familia de Cervelló (1733).

Ribas i Ribas, Benet

Deixa un comentari

(Barcelona, 1735 – Sant Benet de Bages, Bages, 1812)

Arxiver. Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n’esdevingué arxiver (ja n’era el 1771); ho fou també a Sant Benet de Bages.

Ordenà l’arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez. Extractà els documents més antics de l’arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1786).

Publicà només l’aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva Tipografía española.

El 1811 fou empresonat pels francesos, que el traslladaren a Igualada.

Ribas i Quintana, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona, 1830 – 15 octubre 1903)

Eclesiàstic, arxiver i escriptor. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic. S’ordenà el 1855.

Fou canonge de Barcelona (1876) i ardiaca (1893). Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors.

Col·laborà en el “Diari de Barcelona” i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera (1891).

Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort.

Reventós, Lesmes

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1660 – Montserrat, Bages, 1738)

Arxiver i escriptor.

Professà a Montserrat des del 1681. Fou arxiver i prior de la comunitat.

És autor d’una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat, i d’una Historia de los antiguos priores, abades y hombres ilustres de Montserrat, aquesta darrera restaria inèdita.

Pujol i Tubau, Pere

(Ribes de Freser, Ripollès, 26 abril 1887 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 22 febrer 1962)

Historiador, paleògraf i arxiver. Estudià als seminaris de la Seu d’Urgell i de Vic, on fou deixeble de Josep Gudiol i Conill i completà els estudis especialitzats a París.

Publicà una vasta col·lecció d’estudis històrics, relacionats sobretot amb el període de l’alta edat mitjana: La paleografia visigòtica a Catalunya (1917), L’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell del 919 al 939 (1917), La comarca de l’Urgellet (1929), Notes i documents sobre construccions de retaules a l’alt país d’Urgell (1936).

Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Peray i March, Josep de

(Barcelona, 1877 – 1946)

Advocat, arxiver i historiador. Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Féu estudis a Cuba i a Barcelona.

Molt conegut com a advocat, fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut Internacional de Bibliografia de Brussel·les. El 1926 fou nomenat degà del Col·legi d’Advocats per via governativa.

Fou col·laborador del “Diario de Barcelona” i de les revistes “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica” i d'”Ortodoxon Biblion”. Creà l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28), del qual fou director.

Publicà una breu guia històrico-descritiva de les principals biblioteques del món (1911-17), Monografia històrico-descriptiva del poble i monestir de Sant Cugat del Vallès (1910), Bibliografía jurídica hispánica (1912-19), Sant Cugat del Vallès: Su descripción y su historia (1913), Jerusalén, Roma, Ravena i diverses monografies.

Pallejà i Martí, Josep

(Tarragona, 11 abril 1873 – Barcelona, 1945)

Arxiver i bibliotecari. Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.

Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari. El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya.

Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional.

Essent cap del Museu Arqueològic de Barcelona demostrà documentalment que Jaume Huguet fou l’autor del retaule del Conestable.

Miquel i Rosell, Francesc Xavier

(Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1887 – 1965)

Eclesiàstic i arxiver. Ingressà al cos d’arxius, biblioteques i museus el 1926.

Prestà serveis a diverses ciutats d’Espanya i a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Cal esmentar entre les seves principals publicacions Butlles d’Alexandre III inèdites (1935), Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1937), Liber Feudorum Maior (1945-46), i el catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Universitària de Barcelona.