(Rubí, Vallès Occidental, 1898 – Barcelona, 1969)
Arxiver i historiador. Impulsà, juntament amb el rector Josep Guardiet i Pujol, la fundació del Museu Parroquial de Rubí (1924).
Fou el principal col·laborador d’Agustí Duran i Sanpere a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1947), en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals.
És autor d’articles importants sobre Rubí i Sant Cugat del Vallès i escriví una Cronologia dels veguers de Barcelona, 1113-1174.
(Torrent, Horta, 10 maig 1911 – Madrid, 1993)
Arxiver i historiador. Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950.
El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació. El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles.
Fou col·laborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i membre de diverses institucions internacionals.
Publicà, de temes diversos, obres com ara: Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón: 1297-1314 (1957), El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1952), La Corona de Aragón en el mundo mediterráneo del siglo XIV (1967), Los Archivos de Barcelona (1952) i Archivo de la Corona de Aragón. Guía abreviada (1958), en col·laboració.
(Valladolid, Castella, 1895 – Barcelona, 1973)
Arxiver. Fill de l’historiador Manuel Rubio y Borrás.
Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde (1928-30).
Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació. Sobresurten La Generalitat de Catalunya (1920), La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI (1950) i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona (1952).
Aportà material de documentació per al Diccionari català-valencià-balear d’A.M. Alcover.
(Cardona, Bages, 20 novembre 1652 – Barcelona, 21 novembre 1736)
Arxiver i historiador. Frare mercedari, ingressà a l’orde el 1675. Ensenyà teologia al convent de Barcelona, i en fou elegit prior dues vegades (1692 i 1709).
Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1706. Transcriví el cartulari del segle XIV, recopilat per l’escrivà Ramon de Caldes. Fou nomenat historiador general de l’orde el 1718, i ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1729.
Treballà per la canonització de sant Pere Ermengol i santa Maria de Cervelló, i en el procés de la caputxina Àngela Margarida Serafina.
Entre les seves obres figuren: Real capilla de Barcelona (1694), Real Instituto de la orden de la Merced (1725), Milicia mercedaria o tratado de la institución de la orden (1725), Vida de Santa Maria de Cervelló, Del origen de las armas de Aragón, Tratado de las excelencias y grandezas de la ilustre villa de Cardona i Genealogía de la nobilísima familia de Cervelló (1733).
(Barcelona, 1735 – Sant Benet de Bages, Bages, 1812)
Arxiver. Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n’esdevingué arxiver (ja n’era el 1771); ho fou també a Sant Benet de Bages.
Ordenà l’arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez. Extractà els documents més antics de l’arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1786).
Publicà només l’aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva Tipografía española.
El 1811 fou empresonat pels francesos, que el traslladaren a Igualada.
(Barcelona, 1830 – 15 octubre 1903)
Eclesiàstic, arxiver i escriptor. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic. S’ordenà el 1855.
Fou canonge de Barcelona (1876) i ardiaca (1893). Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors.
Col·laborà en el “Diari de Barcelona” i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera (1891).
Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1660 – Montserrat, Bages, 1738)
Arxiver i escriptor.
Professà a Montserrat des del 1681. Fou arxiver i prior de la comunitat.
És autor d’una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat, i d’una Historia de los antiguos priores, abades y hombres ilustres de Montserrat, aquesta darrera restaria inèdita.
(Ribes de Freser, Ripollès, 26 abril 1887 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 22 febrer 1962)
Historiador, paleògraf i arxiver. Estudià als seminaris de la Seu d’Urgell i de Vic, on fou deixeble de Josep Gudiol i Conill i completà els estudis especialitzats a París.
Publicà una vasta col·lecció d’estudis històrics, relacionats sobretot amb el període de l’alta edat mitjana: La paleografia visigòtica a Catalunya (1917), L’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell del 919 al 939 (1917), La comarca de l’Urgellet (1929), Notes i documents sobre construccions de retaules a l’alt país d’Urgell (1936).
Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
(Barcelona, 1877 – 1946)
Advocat, arxiver i historiador. Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Féu estudis a Cuba i a Barcelona.
Molt conegut com a advocat, fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut Internacional de Bibliografia de Brussel·les. El 1926 fou nomenat degà del Col·legi d’Advocats per via governativa.
Fou col·laborador del “Diario de Barcelona” i de les revistes “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica” i d'”Ortodoxon Biblion”. Creà l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28), del qual fou director.
Publicà una breu guia històrico-descritiva de les principals biblioteques del món (1911-17), Monografia històrico-descriptiva del poble i monestir de Sant Cugat del Vallès (1910), Bibliografía jurídica hispánica (1912-19), Sant Cugat del Vallès: Su descripción y su historia (1913), Jerusalén, Roma, Ravena i diverses monografies.
(Tarragona, 11 abril 1873 – Barcelona, 1945)
Arxiver i bibliotecari. Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.
Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari. El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya.
Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional.
Essent cap del Museu Arqueològic de Barcelona demostrà documentalment que Jaume Huguet fou l’autor del retaule del Conestable.
Dades dels Països Catalans 