(Cardona, Bages, 20 novembre 1652 – Barcelona, 21 novembre 1736)

Arxiver i historiador. Frare mercedari, ingressà a l’orde el 1675. Ensenyà teologia al convent de Barcelona, i en fou elegit prior dues vegades (1692 i 1709).

Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1706. Transcriví el cartulari del segle XIV, recopilat per l’escrivà Ramon de Caldes. Fou nomenat historiador general de l’orde el 1718, i ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1729.

Treballà per la canonització de sant Pere Ermengol i santa Maria de Cervelló, i en el procés de la caputxina Àngela Margarida Serafina.

Entre les seves obres figuren: Real capilla de Barcelona (1694), Real Instituto de la orden de la Merced (1725), Milicia mercedaria o tratado de la institución de la orden (1725), Vida de Santa Maria de Cervelló, Del origen de las armas de Aragón, Tratado de las excelencias y grandezas de la ilustre villa de Cardona i Genealogía de la nobilísima familia de Cervelló (1733).