(Illes Balears, segle XV)
Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera; es formà, com ell, al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca.
A partir del 1446 es va fer càrrec, juntament amb Guillem Vilasolar, de les obres de la Llotja de Palma, molt avançades quan Guillem Sagrera les deixà i es traslladà a Nàpols.
(Illes Balears, segle XV)
Arquitecte i escultor gòtic. Fill i col·laborador de Guillem Sagrera. Acabà, juntament amb altres arquitectes, la Gran Sala del Castell Nou de Nàpols (1457).
Heretà del seu pare el càrrec de proto-magister del palau d’Almudaina, a Palma de Mallorca, el qual transferí al seu oncle:
Joan Sagrera (Illes Balears, segle XV) Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera. Mort aquest, finalitzà (1457), juntament amb altres artistes, la Gran Sala del Castell Nou de Nàpols. És possible que treballés a Sicília. A partir del 1473 és documentat com a segon mestre, en primer lloc, i com a proto-magister després, de les obres de la seu de Palma de Mallorca. Des del 1481 ho fou del palau d’Almudaina de la mateixa ciutat.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Arquitecte, escultor gòtic i prevere. Nét o besnebot de Guillem Sagrera. Autor del sepulcre de Ramon Llull, a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca (1487), d’un estil elegant i estilitzat. El basament d’aquesta obra és de Joan Vicens.
Projectà el portal de l’Almoina de la seu de Palma. Se li atribueix el sepulcre de l’humanista Joan Llobet, a la mateixa seu.
(País Valencià, segle XVIII – 1767)
Arquitecte. És autor de l’antiga Duana de València.
(València, 23 abril 1875 – 28 gener 1933)
Arquitecte. Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904.
Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el modernisme -llenguatge aleshores molt en ús a València-, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III. La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica.
Arribà a ésser un arquitecte de renom: una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional -després Nacional- de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments. Com a tal féu diverses restauracions.
(País Valencià, segle XVI)
Arquitecte. Fou un dels ajudants de Guillem Rei a les ordres del Col·legi de Corpus Christi o del Patriarca. Intervingué especialment en la construcció del notable claustre.
(Palma de Mallorca, 4 gener 1874 – Madrid, 21 maig 1940)
Arquitecte. Titulat a Madrid el 1904. Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma (1908), amb influències secessionistes. Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Noveau i acabà conreant l’eclecticisme.
Projectà les cases Casasayas (1908-09) i construí la casa Roca (1908), també a Palma. El 1913 treballà a Almeria. El 1916 projectà el Col·legi Notarial de Balears.
Residí a l’Argentina (1916-19), on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla.
Fou arquitecte d’hisenda i diocesà de Madrid (1927) i de Sòria (1929).
(Carcaixent, Ribera Alta, 1684 – València, 1764)
Arquitecte i escultor. Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca.
El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major, treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València. Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent.
Berenguer Ripoll (València, segle XIV) Ciutadà. El 1329 assistí a les Corts valencianes. Fou aleshores membre de la comissió d’arbitratge que tractà del delicat afer d’aplicar el fur d’Aragó al País Valencià.
Bernat de Ripoll (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1370 fou ambaixador a Castella de Pere III el Cerimoniós.
Francesc Ripoll (País Valencià, segle XVI) Arquitecte. És notable l’edifici amb columnes corínties que construí, el 1553, a Callosa de Segura.
(Petra, Mallorca, 1741 – Palma de Mallorca, 1803)
Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte. Ingressà a l’orde caputxí el 1755 i professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra, amb el qual és conegut. Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix. S’ordenà el 1765. Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Mallorca.
Dissenyà el nou temple caputxí de Palma i fou un dels iniciadors del neoclassicisme a Mallorca amb el baptisteri per a la catedral (1794). Hom li atribueix també la capella dels Quatre Sants Coronats a la parròquia de Santa Eulàlia. Féu dibuixos per a l’acabament de l’església de la cartoixa de Valldemossa.
Home inquiet, viatjà força i formà un museu i una biblioteca notables, que continuà Lluís de Vilafranca. Deixà manuscrits sobre matemàtiques, filosofia lul·liana, arquitectura, rellotges de sol, etc. Féu també mapes de les Illes Balears (1771 i 1801).
Dades dels Països Catalans 