Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Ribes i Marco, Demetri

Deixa un comentari

(València, 22 desembre 1875 – 3 novembre 1921)

Arquitecte. Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques.

A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants; en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia: gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura.

Fou el primer arquitecte de l’estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de caràcter civil, en un edifici, avui arbitràriament i innecessàriament destruït; els magatzems Ernest Ferrer, bastit a la darreria del segon decenni del segle XX.

Ribelles i Dalmau, Bartomeu

Deixa un comentari

(València, 11 desembre 1743 – 27 febrer 1795)

Arquitecte. Fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1773) i tinent director (1788); també fou nomenat acadèmic de mèrit de la de San Fernando, de Madrid (1781).

Projectà i construí la capella de la Verge del Populo a Quart de Poblet i el cambril de Sant Crist a l’església del Roser del Gra. Intervingué en nombroses obres d’enginyeria a València, Múrcia, Catalunya i Aragó.

Reynés i Font, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1877 – 1918)

Arquitecte. Titulat el 1905 a Barcelona. Fou arquitecte diocesà i es dedicà especialment a la restauració. Aixecà els plans del castell de Bellver i del palau de l’Almudaina, de la qual reconstruí la torre des Caps.

En un estil proper al modernisme construí les cases Casasayas a Palma. obra que havia començat Francesc Roca. És també l’autor del palau March (Palma) i la casa dels March a Cala Ratjada.

Rei, Guillem

2 Respostes

(Osca ?, Aragó, segle XVI – València, segle XVI)

(o del Rei)  Arquitecte. El 1588 féu el claustre del cementiri de Portaceli. El 1591 era arquitecte de la ciutat de València.

La seva obra principal, una de les més representatives del corrent renaixentista valencià, és el temple, claustre -d’un classicisme pur- i altres dependències del Col·legi del Corpus Christi, fundat per Joan de Ribera a València (1598-1610).

Era germà seu Pau del Rei  (País Valencià, segle XVI)  Arquitecte. Era un dels ajudants del seu germà a les obres del Col·legi del Corpus Christi.

Real, Miquel

Deixa un comentari

(Alacant, segle XVI – 1622)

Arquitecte. Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta. A la mort d’aquest (1630) es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort.

Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’A. Bernardino traçats el 1615.

Rajas, Pau Albinià de

Deixa un comentari

(València, 1583 – 1667)

(o Rojas)  Jesuïta, erudit i arquitecte. Ingressà a la Companyia de Jesús (1600) i anà a Flandes com a confessor de Francesc II de Montcada, marquès d’Aitona. De retorn a Espanya, fou professor de teologia i d’escriptura als col·legis de la companyia a Saragossa i a València.

A més d’escriptor (Commentarius litteralis in Canticum Salomonis, Discurso de las medallas (1645), Descripción del Reyno de Aragón, Crítica de la reflexió, Consultatio Theologica) i arquitecte (planta de l’església de Llíria), fou també gravador (Exèquies de Saragossaa Felip III).

Peris i Ferrando, Manuel

Deixa un comentari

(València, 19 novembre 1872 – 1934)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1898.

Els seus edificis acusen la influència del neogoticisme català i tenen molt de l’ornamentació vegetal i naturalista en general del moviment modernista (Hospital de Fontilles, Escoles Salesianes).

Fou arquitecte municipal de València des del 1900 i arquitecte diocesà des del 1917.

Pérez i Castiel, Joan

2 Respostes

(Cascante, Terol, 1650 – València, 1707)

Arquitecte i escriptor. Era fill del també arquitecte Joan Baptista Pérez. Actiu a València, on treballà amb l’arquitecte Pere Artigues, l’estil barroc del qual assimilà. Fou llec de l’orde tercer de Sant Francesc i veedor del mostassaf de València i de la seu (1672-1708), el presbiteri de la qual renovà.

Treballà a diferents esglésies de València (Sant Esteve -notables esgrafiats-, Sant Nicolau, Sant Andreu) i a les de Xelva, Torrent, Biar, etc. Viatjà a Itàlia, on intervingué a les obres del palau del duc de Toscana, a Florència.

Projectà el palau de Pius V, de València, que construïren Josep Minguez i el seu fill:

Joan Pérez i Artigues (València, segle XVII – 1743)  Arquitecte. Ajudà sovint al seu pare.

Pérez, Joan Baptista

2 Respostes

(País Valencià, segle XVI)

Arquitecte i escultor. Era pare de Joan Pérez i Castiel. Aquest i Joan Mínguez col·laboraren amb ell. Realitzà obres notables per a temples de València.

Entre les seves realitzacions figura la reforma del temple de Sant Valeri i la del rerecor de la catedral.

Pérez, Francesc

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Arquitecte. És autor del retaule major del temple del Col·legi de Corpus Christi o del Patriarca, a València.