Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Roman i Ferrer, Carles

2 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 5 agost 1887 – 22 octubre 1939)

Arqueòleg. Fill de Joan Roman i Calbet. Intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals (1917-29); en publicà cada any una memòria amb els resultats. Escriví també Antigüedades ebusitanas (1913).

Roman i Calbet, Joan

3 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 16 febrer 1849 – Madrid, 4 gener 1910)

Arqueòleg. S’inicià en l’arqueologia com a afeccionat. Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del segle XX. Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903.

Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa: Los nombres e importancia arqueológica de las Islas Pithyusas (1906).

Fou el pare de Carles Roman i Ferrer.

Ripollès i Alegre, Pere Pau

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1953 – )

Arqueòleg i numismàtic. Professor titular d’epigrafia i numismàtica de la Universitat de València. La seva tasca de recerca s’ha centrat en la numismàtica antiga de la península Ibèrica.

Entre els seus treballs cal destacar La circulación monetaria en la Tarraconense Mediterránea (1983), Le monete ispaniche nelle collezioni italiane (1986), The Roman Provincial Coinage (1992, en col·laboració amb A. Burnetty i M. Amandry), Las monedas de la ciudad romana de Segobriga (1996), La ceca de Valentia (1988), Les encunyacions ibèriques de Lauro (1998) i Monedas Hispánicas (2000).

Ha rebut els guardons Jeton de Vermeil, de la Société Française de Numismatique, i Allier de Hauteroche, concedit per l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres (Institut de France).

Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon

3 Respostes

(Perpinyà, 1900 – 1906)

Publicació. Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, P. Masnou i Bernard Palustre. La seva finalitat era l’estudi de la llengua, de la literatura, de la història i de l’arqueologia del Rosselló i dels altres Països Catalans.

Hi col·laboraren també Josep Calmette, Joan Capeille, Jaume Freixe, G. Mollart Mollat, J. Sarrete, M. Pratx, A. Salsas, etc. Deixà de sortir el 1906 i fou substituïda per “La Revue Catalane”.

Recerques del Museu d’Alcoi

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 1992 – )

Revista anual especialitzada en arqueologia. Publicada en català i castellà pel Museu Municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi.

Té per finalitat la divulgació de treballs de prehistòria i arqueologia de l’àmbit geogràfic de les comarques centrals i meridionals valencianes, així com de les activitats del museu.

Ramos i Folqués, Alexandre

3 Respostes

(Elx, Baix Vinalopó, 5 juliol 1906 – 3 juny 1984)

Arqueòleg i historiador. Germà de Rafael. Director del Museu Municipal d’Elx, des del 1940 ha realitzat excavacions al terreny de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’Illici, que és propietat seva.

De les seves obres sobresurten Problemas de cerámica (1947), Mapa arqueológico del término municipal de Elche (1953), La Alcudia (1962), La Dama de Elche (1965) i Cerámica ibérica de la Alcudia (1990).

Fou el pare de Rafael Ramos i Fernández.

Ramos i Fernández, Rafael

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 1942 – 19 novembre 2021)

Arqueòleg. Fill d’Alexandre Ramos i Folqués, del qual ha continuat la seva tasca a l’Alcúdia d’Elx.

Ha publicat La ciudad romana de Illici (1974).

Ramon i Torres, Joan

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 21 maig 1956 – )

Arqueòleg. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990. La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador. El 1984 fou nomenat cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa.

Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del cap des Llibrell.

Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza (1981), Els monuments antics de les illes Pitiüses (1985) i Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental (1995).

Pous, Anny de

Deixa un comentari

(Palaldà, Vallespir, 15 maig 1908 – Prada, Conflent, 9 agost 1991)

Historiadora i arqueòloga. Especialitzada en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional.

Entre les seves obres cal esmentar: Le Perapertusès et ses châteaux (1939), Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède aux XIè siècle (1949), Les tours à signaux du Conflent (1951), Le Perapertusès (1962), Le Termerès (1962), Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà“, Vilefranche, capitale du Conflent, cité du marbre (1966), Architecture militaire occitane (1969).

Ponsich i Rondes, Pere

4 Respostes

(Perpinyà, 14 febrer 1912 – 23 desembre 1999)

Historiador i arqueòleg. Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes; en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit.

Es dedicà al periodisme en el diari “Le Roussillon” i, amb Marcel Durliat, fundà la revista “Les Études Roussillonnaises” (1951-57), d’història i arqueologia mediterrànies. Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca.

Fou membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric Rossellonès, i un dels organitzadors de les Jornades Romàniques de Cuixà (des del 1969). També fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ha publicat estudis i articles d’història medieval rossellonesa en revistes catalanes i estrangeres.