Arxiu d'etiquetes: anarquistes

Negre i Oliveras, Josep

(Lludient, Alt Millars, 13 maig 1875 – Argelers, Rosselló, 24 desembre 1939)

Dirigent anarcosindicalista. Tipògraf, destacà en la vaga contra el periòdic lerrouxista “El Progreso” el 1908.

Com a president de la societat El Arte de Imprimir, participà en el comitè de vaga que actuà durant la Setmana Tràgica del 1909.

Secretari general de la Federació Regional de Solidaridad Obrera, obrí els congressos obrers del 1910 i del 1911 constitutius de la CNT, de la qual fou també el primer secretari general i el principal organitzador.

Redactor de “Solidaridad Obrera”, se separà de la militància activa el 1917.

És autor de ¿Qué es sindicalismo? (1919) i Recuerdos de un viejo militante (1936?).

Va morir al camp de concentració d’Argelers.

Natura

(Barcelona, octubre 1903 – setembre 1905)

Revista quinzenal teòrica anarquista. Fundada i dirigida per Josep Prat, amb la col·laboració regular de Ricardo Mella i Anselmo Lorenzo, pretengué de continuar la tasca d'”Acracia” (1886-88) i de “Ciencia Social” (1895-96).

Donà a conèixer algun text del sindicalisme anarquista francès (A. Hamon), així com de S. Merlino i d’Enrico Malatesta.

Mujeres Libres

(Barcelona, abril 1936 – febrer 1939)

Organització feminista i llibertària, creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona. Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals.

Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost de1937, i agrupà unes 20.000 dones i 150 agrupacions (40 del Principat i 28 del País Valencià).

Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries (FAI, CNT i FIJL), una autonomia organitzativa total. Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre.

Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus instituts de Madrid i de València i del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona, donà suport a la incorporació de les dones a la producció i creà menjadors i bressols obrers.

Criticà especialment les tradicionals concepcions anarquistes sobre l’amor lliure o la sublimació de la maternitat.

Movimiento Ibérico de Liberación

(Barcelona, gener 1971 – agost 1973)

(MIL) Grup polític d’arrels llibertàries. Partidari dels “consells obrers”, en oposició al parlamentarisme i al sindicalisme, practicà la lluita armada contra el règim franquista.

Després de diversos atracaments a bancs, fou desarticulat per les forces d’ordre públic: execució de Salvador Puig i Antich (1974); mort d’Oriol Solé i Sugranyes durant la fugida de militants d’ETA de la presó de Segòvia (1976).

Montseny i Carret, Joan

(Reus, Baix Camp, 19 agost 1864 – Salon pour Vergt, França, 12 març 1942)

(Federico Urales) Anarquista. Mestre de professió.

Socialista en un principi i anarquista individualista més tard, tingué una activitat molt intensa com a publicista anarquista.

Fundador de la “Revista Blanca”, es distingí per una sèrie de campanyes obreristes que li valgueren noranta-cinc processaments.

Creador del grup Terra i Llibertat, és considerat com un clàssic de l’anarquisme espanyol.

S’uní a Teresa Mañé “Soledat Gustavo” i foren pares de Frederica Montseny.

Montjuïc, procés de -1896-

(Barcelona, de l’11 al 15 desembre 1896)

Procés militar seguit amb motiu de l’atemptat terrorista del carrer de Canvis Nous el 7 de juny de 1896, en el qual l’explosió d’una bomba havia causat nombroses víctimes entre els espectadors de la processó de Corpus. Es desencadenà contra els anarquistes una forta campanya de repressió.

El consell de guerra se celebrà a porta tancada al castell de Montjuïc. A conseqüència del qual van ésser condemnats a mort i afusellats al fossar de Montjuïc Tomás Ascheri, Antoni Nogués, Joan Alsina, Josep Molas i Lluís Mas (4 maig 1897).

Arran d’aquest procés, tristament cèlebre, sorgiren moviments de protesta arreu d’Europa; hi contribuí el fet que la majoria dels empresonats foren expulsats del territori espanyol.

En aquest procés es consumà el final de l’anarquisme romàntic i en sorgí el futur anarcosindicalisme.

Miquel i Clapés, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 1859 – 19 desembre 1931)

Anarquista. Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell.

Organitzà la vaga dita de les set setmanes (1882), l’Ateneu Obrer (1883) i participà en la preparació del primer de maig (1890).

Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous (1896).

En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella (1908) i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica (1909) i de la vaga general del 1917.

Detingut de nou, quedà paralític a conseqüència dels turments rebuts.

Col·laborà a “El Trabajo” de Sabadell (1897-1912).

Mateu i Cusidó, Pere

(Valls, Alt Camp, 23 abril 1897 – Cordare de Albigense, Occitània, 14 novembre 1980)

Anarquista. Obrer metal·lúrgic.

Juntament amb Lluís Nicolau fou autor de l’atemptat que causa la mort al primer ministre espanyol Eduardo Dato (8 març 1921).

Condemnat a mort (16 octubre 1923), la pena li fou commutada per la de cadena perpètua (1924). En proclamar-se la II República fou alliberat.

Lluità contra l’aixecament militar a Barcelona (19 juliol 1936) i amb les forces de Durruti participà en la conquesta de Casp.

Després de la guerra civil emigrà a França.

Massana i Bancells, Marcel·lí

(Berga, Berguedà, 3 octubre 1918 – Mas Letallet, Occitània, 21 maig 1981)

“Panxo”  Guerriller anarquista. Membre de la CNT (1933), participà en la guerra civil i fou empresonat (1939-42); s’exilià a França.

Del 1944 al 1951 fou un dels caps del maquis, de signe llibertari, que actuà especialment a la zona del Berguedà i del Solsonès.

Mascarell i Calvet, Manuel

(Mataró, Maresme, 1900 – Courbevoie, Illa de França, 1953)

Anarco-sindicalista. Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions.

Formà part del grup Solidaritat (1928), i, posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional (agost de 1933), i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934.

Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederal de Saragossa (maig de 1936) i acceptà el reingrés en la CNT.