(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Veure> estany de Lanós (llac a 2.150 m alt).
Nos, estany de la *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alta Cerdanya
Muntanya d’Enveig, la
Montlliure *
(fr: Mont-libre) Nom adoptat (1793-1804) per la població de Montlluís, després d’haver estat utilitzat, durant uns quants mesos, el de Mont-de-la-Liberté.
Mollet, pic de -Alta Cerdanya-
(Dorres / Enveig, Alta Cerdanya)
Contrafort (2.202 m alt) meridional del Carlit, termenal dels dos municipis.
Molins, els -Alta Cerdanya-
(o les Molines) Veïnat situat entre Montlluís i el riu de Jardó.
Vora el canal dels Molins, que deriva l’aigua de la Tet, construït pel marquès de Durban juntament amb el molí blader que originà el veïnat l’any 1686.
Mesclant d’Aigües, el
Afluent dretà del riu d’Angostrina, emissari dels estanys Llat i de la Comassa, a l’oest de la Bullosa, al vessant oriental del Carlit.
Mal, puig *
(Er, Alta Cerdanya / Queralbs, Ripollès)
Veure> el Puigmal (muntanya dels Pirineus).
Madres, serra de
Massís paleozoic dels Pirineus orientals, al límit amb el Llenguadoc. L’accident tectònic més important és la falla nord-sud (uns 500 m de desnivell) que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir.
Format per materials paleozoics, presenta formes arrodonides i culmina al pic de Bernat Salvatge (2.427 m alt) i al roc de Madres (2.471 m), entre els termes de Censà i Mosset.
Vèrtex hidrogràfic, on neixen l’Aude (Capcir), la Tet (Conflent) i l’Aglí (Llenguadoc i Rosselló). L’índex d’humitat és alt.
Les fagedes arriben fins a uns 1.600 m alt, i d’ací en amunt hi ha el domini dels pins negres (i avets), fins a uns 2.300 m, des d’on hi ha només prats alpins.
Lluç -Alta Cerdanya-
(Santa Llocaia, Alta Cerdanya)
Llogaret, a l’est del poble, prop del límit amb el territori de Llívia (Baixa Cerdanya).
És bastit al sud del coll de Lluç (1.345 m alt), al voltant de l’església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç (que neix al puig d’Estaca i és tributari del Segre, per l’esquerra, a través del torrent de la Verneda).
El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll.
Llo -llinatge-
(Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)
Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo.
Se’n destacà Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII) Noble. Esdevingué senyor dels castells de So i Queragut (Donasà) pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau (I) de So. El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta. Foren fills seus Arnau (III) de So i:
Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XIII – 1258) (o d’Alió) Morí cremat per heretge.
Dades dels Països Catalans 