(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
(ant: Isavals) Poble, situat a la vall de Querol, a la dreta del riu, aigua avall de la Tor de Querol.
L’antiga església parroquial de Sant Fruitós, esmentada ja el segle IX, romànica, ha estat restaurada modernament; conté el notable retaule gòtic de Santa Maria, de Ramon Destorrents, i un crucifix romànic, també restaurat.
(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)
Veure> Ix (poble i antic cap del municipi).
Veure> Sant Pere dels Forcats (poble i municipi).
Cim (2.638 m alt) del massís del Carlit, que domina pel sud-oest l’estany de Lanós, l’emissari del qual, el riu de Fontviva (que rep, per la dreta, l’aigua de l’estany de Fontviva, al vessant meridional del pic), és la capçalera del riu d’Aravó o de Querol.
Coll obert entre el pic d’Envalira i el pic Negre (2.812 m alt) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l’Arieja i del Segre (vall de Campquerdós).
Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra, on neix l’Arieja.
Cim (2.736 m alt) a l’extrem oriental del massís d’Envalira, que domina la vall de Querol.
(Llo, Alta Cerdanya, 1975 – ? )
Revista d’aparició irregular. De redacció bilingüe, però amb molta preponderància del català.
S’ocupa de temes d’antropologia, de geografia, d’història, etc, de la Cerdanya, a mig camí entre l’alta erudició i la divulgació, però amb indiscutible incidència popular, sense descurar els temes d’actualitat.
Llogaret, dins la parròquia de Brangolí i a la dreta de la riera de Brangolí.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Balneari (1.390 m alt) de l’antic municipi de Vilanova de les Escaldes, a l’esquerra del torrent de coma Ermada, al vessant meridional del Carlit. Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18º a 42ºC.
Fins al 1821 -que fou construït l’actual establiment- hi hagué vestigis d’unes termes romanes. Abans del tractat dels Pirineus (1659) en tenia cura el consell de Puigcerdà.
Adquirí importància al llarg del segle XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori. La capella, moderna, conserva un retaule gòtic (Mare de Déu del Remei, 1480) del mestre d’Olot.
Dades dels Països Catalans 