(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
(o Montant de Tost, o Montau) Poble (1.136 m alt), dins l’antic terme de Tost, situat als vessants meridionals de Purredó, sobre el congost de Tresponts.
És format per tres nuclis: Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases.
L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost.
Important masia i caseria, dins la parròquia d’Artedó, prop de Lletó.
Situat a la confluència de diversos torrents que baixen del Cadí i formen el torrent de Vilanova.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Caseria i, juntament amb la Torre, antiga quadra, situada a la dreta del riu de Castellàs, aigua avall de Junyent, a l’antic municipi de Noves de Segre.
Pertanyia a l’antic municipi de Castellàs del Pallars Sobirà.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIII – segle XVIII)
Cartulari conservat a l’arxiu capitular del bisbat d’Urgell.
Recull donacions i privilegis a favor de l’església de Santa Maria d’Urgell i a la seva canònica.
Consta de dos volums i conté 1.230 documents.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble de l’antic municipi de Castellàs, a l’esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve. Pertangué als vescomtes de Vilamur.
A mitjan segle XIX formava municipi independent.
Poble (1.431 m alt) i antic municipi (31,67 km²), que el 1973 forma el nou.
El poble està situat en un turó a la dreta de la vall de Josa, controla la pista de Gósol a Tuixén, a l’altra banda de la qual, en un coster dominat pel Cadinell, hi ha l’església parroquial de Santa Maria, anomenada el Castell.
(Organyà, Alt Urgell, segle XII)
Recull de sis sermons, en que s’explica i es comenta l’Evangeli i l’Epístola de les domíniques de la quinquagèsima i la sexagèsima.
Trobats a la rectoria d’Organyà i publicats el 1904 per l’arxiver i erudit Joaquim Miret i Sans. La col·lecció és considerada entre els primers textos en prosa escrits íntegrament en català.
Redactats entre final del segle XII i començament del segle XIII, en un estil planer i directe, que fan pensar en un sermó destinat a una audiència popular.
Es conserven a la Biblioteca de Catalunya.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.407 m alt), situat al vessant esquerre del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí.
La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839. El lloc formà part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó.
Formà municipi independent fins el 1920 en què fou incorporat al de Castellbó, que el 1970 ho fou al de Montferrer de Segre. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla.
Poble (682 m alt), situat al sud del terme, al vessant septentrional de la serra del Pubill.
L’església (Santa Fe) depèn de la parròquia de Bassella.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.594 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat en un turó, a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia.
L’església, romànica, depèn de la de Taús.
Fou municipi independent fins el 1972, actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L’antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d’Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.
Dades dels Països Catalans 