Poble (489 m alt), a la dreta de la ribera Salada (on hi ha les restes d’un pont romànic), aigua amunt d’Altés.
Bastit al voltant de l’església parroquial de Sant Serni, romànica (segle XI), i a ambdues bandes de la carretera de Solsona a Bassella.
Poble (489 m alt), a la dreta de la ribera Salada (on hi ha les restes d’un pont romànic), aigua amunt d’Altés.
Bastit al voltant de l’església parroquial de Sant Serni, romànica (segle XI), i a ambdues bandes de la carretera de Solsona a Bassella.
(Andorra la Vella, Andorra / les Valls de la Valira, Alt Urgell)
Pas pirinenc (2.620 m alt) que comunica els dos municipis, entre el pic Negre d’Urgell, a l’est (2.701 m alt), i el de Claror, a l’oest.
La vall del Port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre.
(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Despoblat (1.125 m alt), fins al 1968 pertanyia al terme d’Arfa, situat a la dreta del torrent de la Coma.
De l’església parroquial (Sant Sadurní), esmentada ja el 839, depenia la de la Coma de Nabiners. Fou del capítol d’Urgell.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 7 agost 1957 – )
Museu. Situat a l’església de la Pietat i a la casa del deganat contigües al claustre de la catedral. Recentment ha estat ampliat i remodelat amb instal·lacions actualitzades.
Entre els objectes que conserva destaquen el Beatus de la Seu (970) i el sarcòfag de sant Ermengol (1755), obra de Pere Llopart.
En les seves col·leccions hom troba pintura mural (segles XI-XIII), escultura medieval, taules gòtiques i renaixentistes, orfebreria religiosa (segles XI-XVIII) i teixits (segles XI-XIV).
Enllaç web: Museu Diocesà d’Urgell
(Alt Urgell / Andorra / Baixa Cerdanya)
Cim (2.761 m alt) del Pirineu axial, a la serra que separa Andorra la Vella, Bescaran i Músser i Arànser.
Entre el port de Perafita i el port Negre, damunt les capçaleres del riu de Bescaran i l’Arànser, afluents del Segre.
Serra interior del Prepirineu, prolongació ponentina del Cadí. Culmina al pic de Serreines (1.647 m alt).
És un dels contraforts muntanyencs de la comarca, a l’esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa (sud) i de Tost (nord).
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (732 m alt) i cap del municipi. Situat a la dreta del Segre, dalt d’un turó, prop del riu, que es continuació del de Castellciutat.
S’hi concentra la major part de l’activitat industrial i comercial del municipi, bàsicament la de la fusta. Hi ha graveres i una fàbrica de pinsos.
Hi hagué un antic castell. El 1146 fou donat per Pere de Montferrer a la catedral d’Urgell.
Dins el terme parroquial (Sant Vicenç) hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada.
(Cabó, Alt Urgell)
Bordes, antic terme i església, situats a la vall de Montellà, drenada pel barranc d’Inglada (afluent per la dreta del riu de Cabó), on hi ha la borda de Montellà, de Favà i de Senyús.
(Noves de Segre, Alt Urgell)
Muntanya (1.797 m alt) de l’antic municipi de la Guàrdia d’Ares, entre els rius de Castellàs i de la Guàrdia.
Als seus vessants hi ha els pobles de Trejuvell i Espaén.
Poble (1.134 m alt) i antic municipi (83,93 km2), incorporat el 1969 a l’actual. Situat dalt d’un turó. L’església parroquial és dedicada a sant Joan.
El lloc és esmentat ja el 839; des de mitjan segle XIII era del vescomtat de Castellbó, dins el quarter d’Organyà.
L’antic terme comprenia els pobles de Sallent d’Organyà, Valldarques i Perarrua, les caseries dels Prats i Estremós i l’antic terme i masia de Fenollet.