Riu de la vall de la Vansa, afluent, per la dreta, del riu de la Vansa, aigua avall de Sorribes de la Vansa.
Neix al vessant septentrional del massís de Cadí.
Bona, riu de -Alt Urgell-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell (geo)
Esplovins, els
Congost que forma el Segre en travessar les calcàries de les serres de Turp i d’Aubenç, límit entre la ribera de Nargó i la ribera d’Oliana.
Prop seu hi hagué l’hostal dels Esplovins, que desaparegué en una riuada el 1896.
Creus, coll de
Coll (1.440 m alt), a l’extrem occidental de la serra de Cadí, entre Adraén i la Bastida d’Hortons, a l’antic camí de la vall de la Vansa a la Seu d’Urgell.
Cloterons
(Alt Urgell / Berguedà)
Cim (2.173 m alt) de la serra que separa la vall de Josa de la de l’aigua de Valls, damunt el cingle de les Costasses, que domina la vila de Gósol.
Caubera, bony de la
(Alt Urgell / Andorra)
Cim (2.042 m alt) de l’alineació de crestes que fa partió d’aigües entre la Valira (Andorra) i la capçalera del riu de Civís (Alt Urgell), entre el coll de la Vista de Canòlic i el cap del pla de Mossers.
Canals, serra de les
Alineació muntanyosa (840 m alt), de direcció nord-est – sud-oest, que forma la paret oriental del grau d’Oliana.
Covil, pic de -Alt Urgell/Pallars Sobirà-
Cim (2.572 m alt) de la serra que separa la vall de Civís (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera (damunt Alins).
Comte, port del -Alt Urgell/Solsonès-
(Alt Urgell / Solsonès)
Coll (1.692 m alt) entre les dues comarques, conegut també amb el nom de coll de Port, entre la serra del Port de Comte, a l’oest, i la serra del Verd, a l’est, que comunica la vall de la Vansa, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord, a la conca del Cardener, al sud.
Hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys.
Cadí-Moixeró, parc natural del
(Berguedà / Alt Urgell / Baixa Cerdanya)
Zona que comprèn part de les serres de Cadí, del Moixeró i de Mogrony, al Pre-pirineu oriental.
L’espai, protegit des del 1983, té una superfície de 41.342 ha, la qual cosa el converteix en el més extens de Catalunya.
La seva importància natural se centra principalment en la vegetació d’alta muntanya, on destaca la presència d’un conjunt de plantes calcícoles molt rares a la resta dels Pirineus. També són destacables les extensions forestals (restes de roureda de roure martinenc, secundàriament substituïda per pineda de pi roig i altres comunitats; boscos de pi negre; etc), i els diferents tipus de prat alpí.
Alhora, aquesta vegetació conforma l’hàbitat de nombroses espècies de fauna pirinenca, que han trobat en l’espai un bon refugi: l’isard (molt escàs abans de la creació del parc), el pardal d’ala blanca, el picot negre, el gall fer, nombroses aus passeriformes o diversos petits mamífers com el talpó, la marta i la musaranya.
Enllaç: Parc Natural del Cadí-Moixeró
Baridà, el
Petita regió a la vall del Segre, entre la Batllia de Bellver i l’Urgellet. És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d’Andorra i la gran cinglera calcària del Cadí, que correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d’est a oest i ha format un llarg congost.
El nom prové del de l’antic pagus de Baridà, i actualment comprèn els termes de Montellà i Martinet, Lles, el Pont de Bar i part del de Cava (el Quer Foradat).
És situat al límit septentrional de l’alzina i de l’olivera, i hi penetra la roureda amb boix. Els nuclis de població són als costers assolellats, aprofitant replans enlairats.
Els principals recursos econòmics són l’explotació forestal i la ramaderia. Hi ha hagut un fort despoblament.
Antic lloc de pas de la Strata Ceretana romana, el Baridà és travessat per la carretera de Lleida a Puigcerdà (sots-vegueria de Baridà).
Dades dels Països Catalans 