Depressió (581 m alt) de la serra de l’Albera, entre la vall de l’Albera i la capçalera del Llobregat, límit amb el Vallespir.
S’obre entre el pic de la Comtessa i el pla d’Arca, que s’estén pel vessant meridional.
Antic castell aturonat (146 m alt). Al costat de la torre es troben les restes de l’ermita de l’Àngel.
Antic monestir (Sant Pere d’Albanyà), erigit segurament a l’indret de l’actual església parroquial d’Albanyà.
Fundat per l’abat Dòmnul, amb llicència del comte-marquès Rampó, rebé, el 844, un diploma de Carles el Calb.
L’any 869 ja havia estat unit al monestir d’Arles (Vallespir).
(o de can Bech de Baix) Jaciment arqueològic del final de l’edat del bronze i principi de l’edat del ferro, entre els anys 900 i 650 aC. Fa referència a una necròpoli d’incineració de tombes planes i senzilles.
Va ser trobada prop de la masia de can Bech de Baix, i és coneguda des de l’any 1922.
S’hi han trobat unes 226 tombes, formades per l’urna tapada amb un plat i acompanyada d’algun vaset, tot de terrissa, o d’objectes de bronze i de ferro.
És una de les necròpolis de camps d’urnes més representatives en extensió i riquesa de Catalunya.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,49 km2, 65 m alt, 145 hab (2017)
Situat a la dreta del Fluvià, que forma en part el límit septentrional del terme, al sector accidentat per una sèrie de turons de l’interfluvi del Fluvià i el Ter, al sud-oest de la comarca. Els boscs (pins i alzines) es localitzen als turons.
Agricultura amb conreus de secà (cereals, farratge, oliveres i vinya) que predominen de tros sobre els de regadiu (hortalisses), a la plana. La ramaderia ovina i porcina, l’avicultura i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona. Població en descens.
El poble és prop de la riba dreta del Fluvià; l’església parroquial de Sant Esteve conserva l’absis de la construcció romànica. Al nord del poble hi ha el veïnat de la Masia Blanca.
El lloc és esmentat ja el 1017. Formà part del comtat d’Empúries.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,03 km2, 16 m alt, 706 hab (2017)
Situat a la plana empordanesa, a la dreta del riu Manol, a la confluència d’aquest amb la Muga.
El territori és pla, i és ocupat pràcticament en la seva totalitat per l’agricultura cerealista de secà, a més de farratge i blat de moro; el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través de sèquies, i també de pous. La ramaderia bovina i porcina, l’avicultura i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Té tradició la fabricació de canyissos. És dins la zona d’expansió de Figueres i depèn de la seva àrea comercial, per això els darrers anys s’han instal·lat diverses empreses (metal·lúrgiques, materials per a la construcció, alimentàries, etc).
El poble és prop de la riba dreta del riu Manol; l’església parroquial de Sant Esteve és un petit edifici romànic, engrandit al segle XIII i posteriorment fortificat; antic castell del segle XIII conegut com l’Abadia. Formà part del comtat d’Empúries.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,87 km2, 98 m alt, 401 hab (2017)
Situat a l’oest de Figueres, a l’esquerra del riu Manol (en part límit meridional) que drena el terme juntament amb els seus afluents, per l’esquerra, el Rissec i les rieres del Mas Rodella i de Cistella. Bona part del municipi és accidentat, hi predominen els boscos d’alzines i pins.
Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia bovina i de llana, l’avicultura i les activitats industrials derivades de l’agricultura, complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.
El poble és al sector oriental del terme; l’església parroquial de Santa Maria és un notable exemplar romànic, petit, de tres naus.
El municipi comprèn, a més, el veïnat de Coquells i l’església de Sant Jaume dels Solers.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,46 km2, 169 m alt, 199 hab (2017)
Situat al sector septentrional de la plana empordanesa, a la zona de contacte amb els contraforts meridionals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes. És drenat pels barrancs que porten les aigües al sector d’estanys pròxims a la desembocadura de la Muga. Una part del territori és coberta de boscs de pins i alzines.
Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda, i antigues extensions de vinyes i oliveres. La ramaderia bovina i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.
El poble és al raiguer de la serra; l’església parroquial de Sant Gil és de construcció moderna.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,77 km2, 45 m alt, 1.146 hab (2017)
Situat a la plana empordanesa, al sector de la dreta del riu Manol i la riera d’Àlguema, al sud de Figueres.
Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre els de regadiu (hortalisses i farratges). La ramaderia bovina i porcina, les granges d’aviram i les activitat derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres. Població en ascens.
El poble és prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou; l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, estigué fortificada; havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.
Dins el municipi hi ha també part del veïnat del Pont del Príncep.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,57 km2, 5 m alt, 325 hab (2017)
Situat al sector pròxim a la costa, a la plana empordanesa formada pels rius Fluvià i la Muga, a les ribes del canal de Sirvent. El territori és completament planer i fèrtil (els antics estanyols foren dessecats).
Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cereals, farratges i arbres fruiters), regats per nombroses sèquies adjacents al rec Sirvent. La ramaderia ovina i porcina complementa l’economia. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.
El poble, dit també Vilacolum de Baix, per oposició al veí poble de Vilacolum (o Vilacolum de Dalt), del terme de Torroella de Fluvià, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, amb estructures d’època romànica (segles XI-XII), antigament fortificada i que ha estat restaurada els darrers anys.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 