Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 2,29 km², 19 m alt, 919 hab (2017)

Situat a les ribes de la riera de Galligants, entre les conques de la Muga i del Manol, al mig de la plana empordanesa, al nord i molt proper a Figueres.

Els conreus més estesos són els de cereals i farratges (secà) i d’hortalisses (regadiu), els quals, curiosament, son envoltats d’alts xiprers que els protegeixen de la forta tramuntana que pot arribar a bufar per la zona. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Avicultura. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’originà al voltant del monestir de Santa Maria de Vilabertran, el temple del qual és l’església parroquial; de carrers estrets i rectilinis, en els quals es poden veure cases construïdes entre els segles XV i XVI, així com la Torre d’en Reig, construcció modernista de finals del segle XIX.

Anualment s’hi celebra la Schubertiada, festival de música especialitzat en l’obra de F. Schubert (lied).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Schubertíada

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 25,05 km², 28 m alt, 793 hab (2017)

Situat a la dreta del Fluvià, al sector de petits turons entre aquesta vall i la del Ter, al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Gran part del terme és ocupat per pins i matollar.

Agricultura de secà (cereals, blat de moro, llegums, farratge, i també resten sectors d’oliveres i vinya) i de regadiu (cereals i farratge), en expansió. Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Explotació de les arenes al·luvials del Fluvià per a materials per a la construcció. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la dreta de la riera de Caudet; església parroquial de Sant Miquel, gòtica; casal fortificat i casal dels Perramon.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Valveralla, Montiró, Pelacalç, Vila-robau i Saldet, el santuari de l’Om i la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 4,71 km², 546 m alt, 85 hab (2017)

(ort trad: la Bajol). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Vallespir, al peu del Pirineu, als vessants meridionals del coll de Lli i accidentat per la serra de l’Albera, presideix una petita vall. El terme, de poca extensió, és molt accidentat i cobert en bona part de boscs de alzines sureres, de castanyers i de faigs i també de pasturatge.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates). La ramaderia bovina complementa d’economia. Estiueig. Havia estat tradicional pas de contrabandistes. Àrea comercial de Figueres.

El poble es troba en un replà, dominat per l’església parroquial de Sant Martí, de base romànica, que depèn de la d’Agullana. Formà part del comtat de Besalú.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,85 km², 9 m alt, 688 hab (2017)

Situat en un terreny pla, a l’esquerra del Fluvià, límit meridional del terme, al sector d’inundacions entre aquest riu i la Muga. Hi ha algunes petites àrees cobertes de pins i alzines.

Agricultura amb alternança dels conreus de secà (trilogia gra d’aresta-blat de moro-userda) amb els de regadiu (moresc, fruiters i farratges), que aprofiten aigua de pous. Ramaderia bovina, ovina i porcina; modernes explotacions avícoles. Àrea comercial de Figueres.

El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià; l’església parroquial de Sant Cebrià és romànica (segle XII), i fou fortificada; nucli medieval dit la Força.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacolum i de Sant Tomàs de Fluvià (monestir de Sant Tomàs) i els antics llocs i parròquies de la Guàrdia i Canyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 20,96 km², 228 m alt, 306 hab (2017)

Situat a la Garrotxa empordanesa, accidentat per la serra de la Mare de Déu del Mont, al peu del turó de Santa Magdalena, al nord-oest de Figueres.

Agricultura de secà; els conreus més difosos són els de cereals, farratges, vinya i olivera, i els d’hortalisses i de patates, a les àrees regades. Ramaderia (cria de bestiar boví i porcí) i avicultura. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra del Rissec; l’església parroquial de Santa Cecília fou construïda després de la guerra civil.

El municipi comprèn, a més, el poble de Palau-surroca, els veïnats de la Penya, Subirats i la Guàrdia de la Muga, el barri del Mas, les antigues esglésies de Santa Maria de Codony i de Santa Magdalena i el santuari de la Salut de Terrades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 1,94 km², 42 m alt, 353 hab (2017)

Situat al centre de la depressió empordanesa, a la dreta del riu Manol (en part límit septentrional del terme) i del seu afluent, la riera d’Àlguema, al sud de Figueres.

El territori és pla i l’agricultura ocupa pràcticament tot el petit terme, els conreus són fonamentalment de secà: s’hi conreen cereals (blat, moresc, civada i ordi) i vinya. El regadiu aprofita aigües derivades de l’Àlguema i produeix hortalisses. La cria de bestiar boví i porcí i l’avicultura complementen l’economia. Indústria de materials de la construcció. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra de la riera d’Àlguema; destaca l’església parroquial de Santa Llogaia, que fou possessió del monestir de Ripoll.

Comprèn el veïnat del Pont del Príncep.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques