(Catalunya, segle XIV – segle XIX)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Querol que al final del segle XIV ja apareix amb aquest nom.
Estigué des de temps vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del segle XIX.
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà / Priorat)
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest.
Als seus vessants neix el Francolí, al qual aflueixen les aigües de la banda oriental (riu Brugent); les de la part occidental (Montsant, Siurana) s’escolen cap a l’Ebre.
Són constituïdes per una cobertora de conglomerats, que cobreix el basament paleozoic corresponent al sòcol de la Depressió Central, elevat per intenses pressions; els materials antics del subsòl hi afloren a través de la calcàries mesozoiques a causa de l’erosió.
La massa forestal és escassa, a conseqüència de la duresa del rocam. Hi ha conreus mediterranis de secà: vinya, oliveres, ametllers, i també castanyers.
L’altitud màxima és de 1.201 m al tossal de la Baltasana.
Hi ha un projecte per declarar-ho Parc Natural.
Enllaç: Muntanyes de Prades
Poble, al nord-est de Santes Creus, a la dreta del barranc de Pigot (afluent, per l’esquerra, del Gaià).
La parròquia fou segregada de la de Santes Creus el segle XIX.
(el Pont d’Armentera, Alt Camp)
Barri, a l’esquerra del Gaià, el 1981 se segregà del municipi d’Aiguamúrcia.
Poble (474 m alt), a l’extrem nord-oriental del municipi, a la zona de transició vers l’Alt Penedès.
És a la dreta de la riera de Marmellar, al nord-est de la serra del Montmell i al centre de l’antiga quadra de Manlleu de Selma.
La majoria de les masies que l’envolten tenen restes medievals. Al sud-oest del poble hi ha la capella romànica de Sant Miquel (segle XIII).
(Alt Camp)
Antic nom del municipi del Pla de Santa Maria.
Antic castell, al sector meridional del terme, a ponent del castell de Montagut.
Esmentat ja el 986, pertangué als Cervelló i passà a la branca dels Cervelló, barons de la Llacuna, al començament del segle XIV.
Resta en peu una torre.
(Valls, Alt Camp)
Poble, a l’extrem occidental del terme, a l’esquerra del Francolí, aigua avall de la Riba, a la sortida del congost de la Roixel·la.
A l’estació de Picamoixons hi ha l’encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova.
L’església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador.
El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa.
(o les Ordres) Llogaret, al nord-est de Santes Creus, prop del Pont d’Armentera.
La seva església depèn de la parròquia de Montagut. És una petita agrupació de masies molt properes.
Dades dels Països Catalans 