Antic eremitori, a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus.
El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154; la comunitat que hi residia es refongué (vers 1170) amb la comunitat cistercenca de Santes Creus.
Des del segle XIII en endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus.
Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics.
(Alcover, Alt Camp)
Antic terme, a la dreta del riu Glorieta. Comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV.
El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover.
(Querol, Alt Camp)
(o Saborella) Masia i antic castell (675 m alt), a la dreta del Gaià.
Es conserven dues torres i un gros pany de mur. Situat damunt la vall del torrent de Vallespinosa.
Esmentat a partir de l’any 1229, pertangué a la família Cervelló. L’església era dedicada a sant Miquel.
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)
Cim (1.055 m alt) de les muntanyes de Prades.
Termenal dels municipis de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc.
(Rodonyà, Alt Camp, segle XV – )
Jurisdicció senyorial (1409) centrada al castell de Rodonyà. Comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut.
Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà. Passà per matrimoni (1723) als Vilallonga, senyors d’Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials.
Antic nom del poble de Picamoixons.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1847 al tinent general Manuel Bretón del Río i Fernández de Jubera, pels seus mèrits militars contra els carlins.
Ha passat als Plana.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles (VII) al seu ministre de la guerra Ignasi Plana i Montcada (mort el 1880), únic titular, casat amb la segona comtessa de la Riba i Picamoixons.
(Alcover, Alt Camp)
Santuari (la Mare de Déu del Remei), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta.
L’actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada.
L’actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars.
Havia estat a càrrec d’ermitans.
(Aiguamúrcia, Alt Camp)
Masia, al límit amb el terme de Querol.
Al peu del turó on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Ramonet, esmentat el 1229 com a propietat de Ramon Alemany de Cervelló; la seva vídua Gueraula el cedí al monestir de Santes Creus, del qual restà com a propietat.
Dades dels Països Catalans 