(o el Domenge) Despoblat.
(Alforja, Baix Camp, 15 octubre 1785 – Tarragona, segle XIX)
Topògraf i militar.
Essent retirat de l’exèrcit, amb el grau de capità, publicà el 1816, en col·laboració amb el tinent de fragata Josep Ruiz, un mapa de les terres tarragonines, amb una extensa descripció topogràfica.
Despoblat i antic terme, al vessant del Priorat de la Serralada Pre-litoral; es comunica amb Alforja pel coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Motllor.
El riu de Cortiella, que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera (Priorat).
El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona.
Cim (835 m alt), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.
És partió entre les aigües del riu de Cortiella (que pertany a la conca de l’Ebre) i de les rieres de Riudecols i d’Alforja.
Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver.
(Alforja, Baix Camp, 12 gener 1928 – )
Educador i escriptor. Sacerdot escolapi i doctor en filosofia, va ensenyar a la Universitat de Barcelona fins que en va ésser expulsat per motius polítics el 1966. El 1972 va entrar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i fou cap del depatament de investigació a l’Institut de Ciències de l’Educació.
Ha publicat més de trenta llibres, majoritàriament en català, sobre educació, filosofia, teologia, sexologia, etc. Ha exposat en nombrosos congressos internacionals el seu pensament, en plena recerca, sovint divulgador i des d’una perspectiva catòlica oberta.
Des que es va donar a conèixer amb L’home i Déu (1961) ha publicat La moral atea d’Albert Camus (1963), La pedagogia a la Unió Soviètica (1965), La joventut actual: el nostre futur (1968), La domesticació del sexe (1969), Educació i escola, dia rere dia (1973), Marx y la religión (1974), La Universitat a trossos (1980), Educació i joc (1996), Teories contemporànies de l’educació (2 volums, 1996).
Des del 1986 presidí la Societat Catalana de Fenomenologia i des del 1996 fou membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.
Enllaç web: Octavi Fullat i Genís
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 38,24 km2, 374 m alt, 1.844 hab (2016)
Situat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. Relleu accidentat per la serra de la Mussara, a la riba de la riera d’Alfonja, amb boscos de pins i brolles.
A l’economia hi destaca el conreu de l’avellana, com també l’avicultura i la ramaderia porcina. La indústria es relaciona amb els productes agropecuaris.
El poble conserva algunes restes del castell medieval i de l’antiga fortificació romana. L’església parroquial de Sant Miquel, del començament del segle XVII, té un campanar neoclàssic. Vora el poble hi ha l’ermita de Sant Antoni, i, dalt la serra, el santuari de Puigcerver.
El terme inclou, a més, els despoblats de Cortiella i de Domenys.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 