(Elx, Baix Vinalopó, 1887 – Alacant, 1952)
Escriptora. És autora de contes i poesies de publicació esparsa i de la novel·la curta La que quería ser monja (1915).
També conreà la música.
(Elx, Baix Vinalopó, 1887 – Alacant, 1952)
Escriptora. És autora de contes i poesies de publicació esparsa i de la novel·la curta La que quería ser monja (1915).
També conreà la música.
(Alacant, 17 juliol 1888 – 21 setembre 1965)
Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, moltes d’elles de caràcter festiu, com Vol sopar, amic? (1929) i Una mujer de ahora (1932).
També publicà més d’una dotzena de novel·les de caràcter molt convencional, com La diablesa (1919), El divino pecado (1926) i La instigadora (1928).
(Alacant, segle XVII – 1723)
Compositor. Fou mestre de capella a la catedral alacantina. Sembla haver estat el primer introductor al país de l’ús de violins en la música religiosa.
És autor de diverses composicions.
(Alacant, 28 desembre 1855 – 21 agost 1932)
Militar. Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc.
S’esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vice-president de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial (1904), creà el Foment de les Arts i fou alcalde (1923).
El 1922 fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a València.
(Calataiud, Aragó, 3 febrer 1862 – Alacant, 21 febrer 1917)
Escriptor. Va passar la seva infantesa i adolescència a Alacant, i després anà a Madrid.
Situat entre el post romanticisme i un realisme quasi castissita, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica (Juan José, 1895).
Conreà temes llegendaris i lírics: Honra y vida (1891), Curro Vargas (1892), i de tesi Los irresponsables (1892). Luciano (1894). Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol.
Greument malalt, va tornar a Alacant, on hi va morir poc després.
(Cocentaina, Comtat, 16 agost 1812 – Alacant, 23 setembre 1879)
Compositor. Germà de Miquel. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón. Fou mestre de capella de la col·legiata d’Alacant.
Escriví dues misses, magníficats i motets. També és autor de música per a piano i per a cant i piano.
(Cocentaina, Comtat, 10 març 1837 – Alacant, 10 setembre 1862)
Compositor i violoncel·lista. Germà de Vicent. Fou organista de l’església de Sant Nicolau d’Alacant.
Autor de música religiosa, d’obres per a piano i de dues sarsueles.
(Alacant, segle XVII – 18 gener 1764)
Compositor. Sacerdot. Succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella de Sant Nicolau d’Alacant (1723-62).
Escriví música religiosa vocal amb acompanyament instrumental: Laetatos sum (1733), Credidi (1737), una missa a quatre veus, dos magnificats, el responsori Domine secundum, a quatre veus alternant amb fragments melòdics (1747), salms i nadales.
(Alacant, 27 octubre 1927 – 1994)
Escriptor. Es dedicà al periodisme de premsa i radiofònic.
Ha publicat el llibre Canciones del viento y del agua.
(Alacant, 30 juliol 1930 – 23 novembre 2013)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
És autor dels reculls poètics Primaveras de bronce (en col·laboració amb Tirso Marín Sessé), i En la cima (1954), del llibre El mendigo y otros cuentos (1955), i de les narracions Un agujero en la luz (1958), El lugar más lejano (1965) i La primera piedra (1966).