Arxiu d'etiquetes: Alacant (morts a)

Dicenta Benedicto, Joaquín

(Calataiud, Aragó, 3 febrer 1862 – Alacant, 21 febrer 1917)

Escriptor. Va passar la seva infantesa i adolescència a Alacant, i després anà a Madrid.

Situat entre el post romanticisme i un realisme quasi castissita, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica (Juan José, 1895).

Conreà temes llegendaris i lírics: Honra y vida (1891), Curro Vargas (1892), i de tesi Los irresponsables (1892). Luciano (1894). Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol.

Greument malalt, va tornar a Alacant, on hi va morir poc després.

Crevea i Cortès, Vicent

(Cocentaina, Comtat, 16 agost 1812 – Alacant, 23 setembre 1879)

Compositor. Germà de Miquel. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón. Fou mestre de capella de la col·legiata d’Alacant.

Escriví dues misses, magníficats i motets. També és autor de música per a piano i per a cant i piano.

Crevea i Cortès, Miquel

(Cocentaina, Comtat, 10 març 1837 – Alacant, 10 setembre 1862)

Compositor i violoncel·lista. Germà de Vicent. Fou organista de l’església de Sant Nicolau d’Alacant.

Autor de música religiosa, d’obres per a piano i de dues sarsueles.

Comeres, Manuel

(Alacant, segle XVII – 18 gener 1764)

Compositor. Sacerdot. Succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella de Sant Nicolau d’Alacant (1723-62).

Escriví música religiosa vocal amb acompanyament instrumental: Laetatos sum (1733), Credidi (1737), una missa a quatre veus, dos magnificats, el responsori Domine secundum, a quatre veus alternant amb fragments melòdics (1747), salms i nadales.

Chipont i Martínez, Emili

(Alacant, 27 octubre 1927 – 1994)

Escriptor. Es dedicà al periodisme de premsa i radiofònic.

Ha publicat el llibre Canciones del viento y del agua.

Cerdan i Tato, Enric

(Alacant, 30 juliol 1930 – 23 novembre 2013)

Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

És autor dels reculls poètics Primaveras de bronce (en col·laboració amb Tirso Marín Sessé), i En la cima (1954), del llibre El mendigo y otros cuentos (1955), i de les narracions Un agujero en la luz (1958), El lugar más lejano (1965) i La primera piedra (1966).

Cerdà i Remohí, Elies

(Alberic, Ribera Alta, 1874 – Alacant, 24 octubre 1932)

Escriptor. Escriví per al teatre en català i en castellà, i col·laborà a diversos periòdics.

És autor de les operetes Foc en l’era! i Les enramaes.

Castelló i Bravo, Gastó

(Alacant, 3 novembre 1901 – 16 maig 1986)

Pintor. Medalla d’argent en les exposicions alacantines del 1951 i del 1954, realitzà diversos murals i mosaics a la seva ciutat natal, com els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, del Col·legi d’Orfes Ferroviaris, de l’Ajuntament, de la capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, de l’estació d’autobusos, de la Caixa d’Estalvis, etc.

De les seves obres més importants cal esmentar: Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol.

Casanova i Ruiz, Llorenç

(Alcoi, Alcoià, 14 març 1844 – Alacant, 23 març 1900)

Pintor. Fou deixeble de Daniel Cortina i de Federico Madrazo. Pensionat a Roma (1874-78) per la diputació d’Alacant, on romangué quatre anys més. Fundà a Alcoi el Centre Artístic, escola d’art.

A Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894. Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando (1891).

Conreà tots els gèneres i algunes de les seves obres són ben remarcables: L’èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer (Alacant, Casino), Samba gitana (Alacant, Casa de la Vila) i El cardenal.

Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un detallisme pulcre, un domini complet del dibuix i un empastament cromàtic elegant i mesurat.

Campos i Vassallo, Rafael

(Alacant, 24 octubre 1849 – 20 setembre 1902)

Escriptor. Dirigí l’Escola de Comerç d’Alacant.

Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l’Escola de Comerç.