Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Maisonnave i Cutayar, Eleuteri

2 Respostes

(Alacant, 6 setembre 1840 – Madrid, 5 maig 1890)

Polític, advocat i periodista. Membre del partit republicà, fou tres vegades alcalde d’Alacant.

Durant la I República (1873) fou diputat a corts i ministre d’Estat i de Governació sota la presidència de Castelar, la política del qual secundà després del cop d’estat de Pavía (1874). Tornà a ésser diputat entre el 1879 i el 1881, i el 1886.

Dirigí el diari madrileny “El Globo” d’ençà del 1886, i fundà “El Derecho y el Deber” (1869) i “La República Española” (1870), en que sostenia campanyes sobre les idees republicanes.

És autor d’alguns estudis sobre dret mercantil.

Madramany i Calatayud, Marià

Deixa un comentari

(l’Alcúdia, Ribera Alta, 29 març 1746 – Palma de Mallorca, 13 gener 1822)

Erudit i advocat. Des del 1807 fou beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Secretari de la Inquisició a València des del 1807, i fiscal general del mateix tribunal a Mallorca des del 1819.

És autor d’un Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón (1788).

Lloret i Martí, Antoni

Deixa un comentari

(Alberic, Ribera Alta, 29 juliol 1754 – 22 abril 1820)

Advocat i polític. Durant molts anys dugué un plet per sostreure la vila d’Alberic de la senyoria del duc de l’Infantado.

Fou diputat de la vila esmentada a les corts de Cadis (1810-12). Hi mostrà gran competència sobre les qüestions jurídiques. Inicià el debat sobre els senyorius el 23 d’abril de 1811, amb un discurs contundent i molt sentit per l’experiència personal que tenia sobre aquests afers.

Llorca i Pillet, Joan

Deixa un comentari

(Alacant, 1885 – segle XX)

Escriptor i advocat. Col·laborà a la premsa alacantina.

És autor de l’obra jurídica Los tribunales de comercio i de diversos opuscles, com els titulats Alicante, estación de invierno (1957) i Estudio histórico-artístico sobre la colegiata de San Nicolás de Bari, de Alicante (1958), entre d’altres.

Llopis i Domínguez, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 14 abril 1826 – 29 novembre 1896)

Advocat. Fou catedràtic a Santiago i a València. Ocupà el deganat de dret en aquesta darrera universitat.

És autor d’una obra de text de dret penal.

Llambias i Roig, Antoni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 6 agost 1793 – 1854)

Químic, físic i advocat. Exercí d’advocat, on es distingí en un cas d’ampli ressò internacional, defensant amb èxit uns mariners nord-americans que havien mort un oficial de la marina francesa.

Establí al poble de Ferreries, el 1883, una fàbrica de ciment dotada d’avenços extraordinaris.

Sobresortí també pels seus estudis sobre electricitat, concretats per alguns invents pràctics i per una memòria notable sobre la imantació presentada a l’Institut de França.

Llabrés i Bernal, Joan

1 Resposta

(Palència, Castella, 1900 – Palma de Mallorca, 1975)

Historiador. Fill de Gabriel Llabrés i Quintana. Advocat i llicenciat en lletres.

Autor de nombroses obres sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina, entre les quals destaca la crònica del segle XIX Noticias y relaciones históricas de Mallorca (quatre volums publicats, 1958-66), que comprèn el període 1800-70.

Lázaro i Tensa, Antoni

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, 11 febrer 1849 – València, 5 juny 1915)

Polític. Advocat, prengué part en negocis d’exportació de vins i en consells d’administració de la Societat Valenciana de Tramvies i de la Caixa d’Estalvis de València, i presidí la Companyia Valenciana de Vapor Correus d’Àfrica.

Conservador, fou diputat i senador i cap provincial del partit (1904-14).

Lacroix, Pere Fermí de

1 Resposta

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1732 – Tolosa, Llenguadoc, 1786)

Escriptor i advocat. Fill de Fermí de Lacroix. Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies. Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse….

El 1761 ingressà a l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtre (1759), Ode sur la philisophie du siècle (1759), etc. El 1762 publicà Le gai savoir.

Els seus epigrames contra J.J. Rousseau es feren cèlebres. La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa (1771) li valgué l’amistat de Voltaire.

Foren germans seus Adrià Jeroni, Daniel i Josep Melcior de Lacroix.

Juan i Marco, Francesc

Deixa un comentari

(Saix, Alt Vinalopó, 1877 – País Valencià, segle XX)

Escriptor. Era advocat.

Escriví contes i estudis històrics: Historia de Sax (1916, reeditada el 1920), Genealogías (1917), El valle de Castalla (1919) i De todo un poco (1923).