(Barcelona, abril 1829 – febrer 1887)
Eclesiàstic.
Col·laborà als diaris “El Áncora”, “El País” i “La España”, i fundà les publicacions “Ecos del Amor de María” (1867) i “Los Santos Ángeles” (1873).
És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d’una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat (1877).
El seu germà Domènec Martí i Cantó (Barcelona, segle XIX – 1888) fou advocat i gaudí de bon prestigi professional. Era membre de diverses corporacions doctes.
(l’Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872)
Advocat i polític. Fill de Francesc Maranges i Juli. Excavador a Empúries, descobrí el mosaic del sacrifici d’Ifigènia.
Delegat per Girona al comitè central del partit progressista (1866). És autor d’una declaració dels drets humans, encarregada per la Junta Revolucionària del 1868, base de l’article primer de la Constitució del 1869.
Catedràtic de dret romà a la Universitat de Madrid des del 1870. Un recull dels seus escrits és Estudios jurídicos (1878), editat pòstumament per Giner de los Ríos.
(Barcelona, 17 agost 1905 – 1983)
Advocat.
Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d’altres.
Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
(Barcelona, 1903 – 1963)
Advocat i jurisconsult. Fill de Joan Maluquer i Viladot.
Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Cal esmentar les obres Diccionario elemental del Seguro (1935), Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en las diversas ramas del seguro (1945) i El dret civil català avui vigent (1962).
Fou el pare de Joaquim Maluquer i Sostres
(Barcelona, 22 gener 1881 – 21 març 1955)
Advocat i naturalista. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Josep. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910.
Ha publicat diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica: L’aquari d’aigua dolça (1918), Llibre de la natura (1932) i El microscopi (1936).
En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació “Treballs” (1981).
(Balaguer, Noguera, 17 agost 1833 – Barcelona, 24 juny 1916)
Advocat, jurisconsult i polític. Germà d’Eduard. Dirigí diverses revistes jurídiques com “El Derecho” (1866-69).
Fou diputat a corts (1871-72) i senador (1877-79, i vitalici des del 1881). Exercí alts càrrecs jurídics, entre ells el de fiscal del Consell d’Estat.
Encara que militava dins el partit liberal, se’n distanciava en les qüestions econòmiques per alinear-se amb els proteccionistes.
Fou el pare de Josep Maluquer i Salvador.
(Barcelona, 1 juliol 1858 – Buenos Aires, Argentina, 1932)
Advocat i periodista. Residí un temps a Madrid, on dirigí el diari “El Progreso”.
Sofrí persecucions a causa del seu ideari republicà. Emigrà a l’Argentina, on es dedicà a l’exercici de la seva carrera.
Hi publicà escrits de caràcter jurídic, a més de diverses col·laboracions de premsa, en bona part dedicades a fer conèixer els problemes polítics de Catalunya.
(Pamplona, Navarra, 17 maig 1806 – Gènova, Itàlia, 13 desembre 1870)
Polític i advocat.
Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans. Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell.
Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos. El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona: afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes col·lectius del bienni.
És considerat un dels capdavanters de l’estadística a Espanya.
És autor del famós Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-50).
(Barcelona, 1921 – 1980)
Advocat i escriptor. Fill de Josep Maria López-Picó.
Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes (1954) i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques (1961).
(Barcelona, 1880 – 1922)
Advocat. Fou funcionari de l’ajuntament de Barcelona i catedràtic de dret municipal.
Dirigí l’Escola d’Administració Local de la Mancomunitat i intervingué en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya.
Organitzador, des del 1915, de les Setmanes Municipals, publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal.
Dades dels Països Catalans 