(Barcelona, 16 desembre 1861 – 6 agost 1929)
Advocat, notari i escriptor. Llicenciat el 1881, a partir del 1895 va ésser notari de Barcelona. Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i degà del Col·legi de Notaris.
Fou col·laborador de “Seminario de Mataró” (1883-95), “Quatre Gats” (1889), “La Campana de Gràcia”, “Calendari-Guia de Banyoles i sa Comarca” (1891), “Joventut” (1900-06) i “Catalunya” (1903-05).
Conreà també la poesia, i fou mestre en gai saber.
(Figueres, Alt Empordà, 12 novembre 1879 – Barcelona, 17 abril 1959)
Polític i advocat republicà. Redactor de “La Publicidad”, fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista (1909-11).
Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya (1932), i hi actuà com a cap de la majoria.
Mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular.
Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya (setembre-octubre 1934). Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952.
(Barcelona, 1845 – 2 març 1889)
Historiador i advocat. Conegut com a conferenciant i col·laborador de diverses publicacions periòdiques, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1878-79) i col·laborà, entre altres publicacions, a “La Renaixença”, “Lo Gay Saber” i “La Ilustració Catalana”.
Participà en la redacció de l’Àlbum pintoresc monumental de Catalunya i va escriure Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona (1882), Monografía de la seo de Manresa (1883), Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona… (1887) i Les imatges de Sant Jordi.
Publicà a “La Dinastía” de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot.
(Barcelona, 23 gener 1866 – 21 agost 1913)
Advocat i polític.
Membre de la Lliga Regionalista des del 1901, se’n separà i fundà juntament amb Carner i altres el Centre Nacionalista Republicà (1906), fou regidor de l’ajuntament barceloní (1901) i president de l’Ateneu (1906). Fou elegit diputat a corts el 1907.
Col·laborà en el periòdic “El Poble Català”, des d’on defensà els seus ideals.
(Barcelona, 1927 – 11 novembre 2019)
Col·leccionista d’art, empresari i advocat. Fill de Josep Sunyol i Garriga.
Ha format una de les més notables col·leccions d’art actual existent als Països Catalans. Les obres, curosament escollides -concedeix una atenció especial a l’escultura-, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani. També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles internacionals. En tingué cura de la catalogació i la conservació Jordi Vidal i Sordé.
El 2007 va crear la Fundació Suñol.
Enllaç web: Fundació Suñol
(Calassanç, Llitera, 1835 – Barcelona, 28 juny 1894)
Advocat. Es llicencià en dret a Barcelona, on fou registrador de la propietat (1865-72) i secretari de la vila de Gràcia (1865-67).
S’establí com a advocat a Barcelona i fou corresponsal de diaris argentins, com “El Correo Español”, i publicà la revista “El Consultor del Municipio y del Contribuyente”.
El 1885 formà part de la comissió que anà a lliurar a Alfons XII el Memorial de Greuges.
(Barcelona, 12 març 1839 – 1 juliol 1888)
Polític i advocat. Republicà federal, fou director del diari “El Constitucional”.
Decidit partidari de la revolució a Barcelona, hagué d’exiliar-se a França en fallir l’intent del 1867. L’any següent, destronada Isabel II, tornà i fou elegit diputat a corts (1869).
Proclamada la I República, exercí els ministeris d’estat i d’ultramar, però un cop caiguda aquella es dedicà exclusivament a exercir la seva professió a Barcelona.
(Reus, Baix Camp, 1835 – 1896)
Polític republicà. Advocat. Federal, presidí el 1868 la Junta Revolucionària de Reus i pel gener de 1869 ocupà l’alcaldia. Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any.
Després comandà la milicià ciutadana i per l’agost de 1874 tornà a ésser elegit alcalde. Posteriorment, fou en diverses ocasions regidor.
(Barcelona, 1868 – 1917)
Advocat i polític. Era notari. Fou secretari del seu Col·legi Professional. Destacà dins el Partit Nacionalista Republicà. Fou president de l’Acadèmia de Dret i vice-president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
Sobresortí com a publicista i autor de bons treballs professionals. Entre aquests destaca una memòria sobre la lletra de canvi i la seva legislació internacional, escrita en col·laboració amb Pere Rahola i Molinas.
Fou el pare de Carles i de Ferran Soldevila i Zubiburu.
(Olot, Garrotxa, 1905 – 1996)
Advocat i historiador. Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica.
És autor de Le schéma généalogique circulaire (1958), Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc (1964), La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne (1968), La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII (1970), Miscel·lània històrica d’Olot i comarca (1980) i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon (1984).
Foren germans seus:
Francesc Xavier de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, Garrotxa, 1907 – segle XX) Diplomàtic.
Manuel de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, Garrotxa, 1910 – Barcelona, 18 desembre 2003) Arquitecte. Fou el pare de Manuel i d’Ignasi Solà-Morales i Rubió.
Dades dels Països Catalans 