(Sallent de Llobregat, Bages, 1819 – Barcelona, 1888)
Advocat i escriptor. Visqué amb el seu besoncle Fèlix Torres i Amat a Barcelona, Madrid i Astorga i n’escriví una biografia panegírica.
És autor de Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo (1857) i de La torre del Breny y el castillo de Balsareny (1872). Traduí del francès una obra sobre els trobadors catalans antics. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
El seu fill fou l’arquitecte Josep Torres i Argullol.
(Barcelona, segle XIX)
Advocat. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, com “El Vapor” i “El Nuevo Vapor”.
És autor de llibres i opuscles com els titulats El obrero independiente i Manual de procedimientos.
(Manresa, Bages, 1903 – Barcelona, 1962)
Polític i advocat.
De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana, adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat (maig-desembre 1935), durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre.
L’octubre de 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió.
(Terrassa, Vallès Occidental, 14 agost 1843 – Barcelona, 24 novembre 1910)
Polític i advocat. Membre de la Junta Revolucionària de Terrassa el 1868, milità al partit liberal monàrquic i fundà a Terrassa el Centre Liberal Monàrquic i el diari “El Tarrasense”.
Se n’anà a Barcelona, on fundà amb Pascual i Casas “La Publicidad”. Fou president i bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès i dirigí la companyia de tramvies de Barcelona.
Deixà en testament els terrenys on fou emplaçat el Grup Escolar de Terrassa.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1882)
Polític i advocat. Fou home d’idees republicanes, que defensà activament.
Era membre de la Junta Revolucionària de 1869. Després tingué càrrecs a l’ajuntament i la diputació provincial.
Publicà a la premsa bon nombre d’articles polítics.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1869 – Barcelona, 1920)
Advocat i polític. Lletrat de la diputació de Barcelona i poc després notari (1894), presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència.
Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on col·laborà a “El Poble Català”.
Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí. Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa.
(Barcelona, 27 novembre 1897 – 21 juliol 1975)
Polític i advocat. Es doctorà en dret el 1926. Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia.
És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes.
Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb la Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vice-president de la Dreta de Catalunya.
Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut (1957). El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat.
(Barcelona, 1864 – 1937)
Polític i advocat republicà. Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, col·laborà a “El Poble Català”, i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana (1907).
Milità més tard dins la UFNR, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi (1914). Fou un dels organitzadors del BRA, amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català. Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte.
Fou el pare d’Abelard Tona i Nadalmai.
(Valls, Alt Camp, 1844 – Madrid, 1911)
Escriptor i advocat. Germà de Josep. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Fundà la revista “El Tío Camueso”.
El 1874 s’establí a Madrid, on col·laborà a diverses publicacions. Col·laborà també a “La Renaixença” i escriví poesia en català, que ha romàs inèdita.
Amic d’Àngel Guimerà, traduí al castellà la seva obra Cleopatra i diversos poemes. Publicà llibres de poesies, novel·les i drames.
(Barcelona, 1868 – 30 gener 1916)
Naturalista i advocat. Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona. Es dedicà a l’estudi de la història natural, geologia, mineralogia i paleontologia, matèries en el coneixement de les quals excel·lí.
Substituí N. Font i Sagué en la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans. El 1911-12 presidí el consell directiu de la Institució Catalana d’Història Natural (membre des del 1906), i de la qual fou també vice-president i bibliotecari.
D’entre els seus estudis mineralògics i petrogràfics, cal esmentar Sobre la formació de l’anhidrita (1909), Nontronita, Les sals de potassi de Súria (1914), Els minerals de Catalunya (1919-20), i en els seus estudis malacològics, L’hélix vindobonensis a Capellades i Contribució a la fauna malacològica de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 