(Barcelona, 2 abril 1861 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 desembre 1882)
Escriptor i advocat.
Estrenà el drama La creu trencada (publicat el 1884), de to romàntic. És autor del llibret d’òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals.
Fou crític musical de “La Crónica de Cataluña”.
(Lleida, 2 novembre 1870 – 24 novembre 1951)
Polític i advocat. Fou alcalde de Lleida (1901) i diputat provincial per Balaguer. L’any 1917 presidí l’assemblea de diputats que presentà al govern un projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya.
President de la diputació de Lleida (1919), membre del Consell Permanent (1919-23) i conseller de Cultura de la Mancomunitat (1919), on portà a terme una gran activitat.
Detingut uns quants dies durant la dictadura de Primo de Rivera (1924), l’any 1928 fou elegit degà del Col·legi d’Advocats de Lleida. Membre de la Lliga Regionalista, fou diputat provincial (1930) i diputat al Parlament de Catalunya (1932).
(Arenys de Mar, Maresme, 1 agost 1901 – Barcelona, 28 febrer 1980)
Polític i advocat. Portà el títol de marquès de Valbona.
Sotscap carlí de Barcelona durant la Segona República, en acabar la guerra civil de 1936-39 esdevingué cap regional carlí de Catalunya i més tard vocal de la Junta Nacional Carlista.
Per discrepàncies amb Manuel Fal Conde, secretari general del partit, se n’apartà i creà, en un aplec carlí a Montserrat (abril 1958), l’anomenada Regencia Nacional y Carlista de Estella.
(Catalunya, 12 juliol 1996 – )
Servei d’atenció al ciutadà a través del qual hom tramita gratuïtament les sol·licituds presentades per aquells ciutadans que no tenen els suficients recursos econòmics per a litigar.
També notifica personalment als ciutadans la resolució i, si escau, la designació provisional d’advocat i procurador del torn d’ofici.
Aquest servei depèn del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Enllaç web: Justícia Gratuita
(Manresa, Bages, 4 abril 1834 – Barcelona, 4 febrer 1904)
Advocat i jurista. Es col·legià a Barcelona el 1859, ciutat on ocupà l’assessoria jurídica de l’ajuntament durant trenta-cinc anys.
Tingué alguns càrrecs econòmics. Es distingí entre els defensors del dret català. El seu prestigi professional fou elevadíssim. Del 1891 al 1893 fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
També conreà la pintura.
Fou el pare de Lluís Serrahima i Camín.
(Sarrià, Barcelona, 1870 – Barcelona, 1951)
Advocat. Fill de Maurici Serrahima i Palà. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid.
Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions (destituït el 1939). Fou, a més, membre de la junta del Col·legi d’Advocats i degà (1951).
Fou el pare de Maurici, Joan, Alfons i Rafael Serrahima i Bofill.
(Barcelona, 29 juny 1905 – 11 octubre 1959)
Advocat i atleta. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici, Alfons i Rafael.
Fundador, juntament amb el seus germans del Club de Futbol Junior. Fou campió d’Espanya dels 100 m llisos (1928 i 1929) i participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam.
En honor seu, el seu nom ha estat donat a un estadi de Barcelona.
(Barcelona, 1862 – 1938)
Polític republicà. Germà de Gonçal. Advocat, s’afilià al partit federal orgànic. El 1891 passà al partit centralista de Salmerón.
El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya. Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme.
Formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril de 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament. Fou també tinent d’alcalde.
Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics (aconseguí l’absolució de Ramon Sempau).
(Olot, Garrotxa, 1768 – Barcelona, 1836)
Taquígraf i advocat. Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona (1793).
Estudià taquigrafia a Madrid amb F. de P. Martí i Móra, i en tornar a Barcelona (1804) proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia. La Junta acceptà i en obrir-la (1805) l’en nomenà director. Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814.
Publicà un Compendio de taquigrafía española (1831).
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Advocat i ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.
Formà part d’una de les juntes que compongueren el govern provisional català durant el setge de Barcelona.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
Dades dels Països Catalans 