(Lleida, 1867 – oceà Atlàntic, 1919)
Actriu. Debutà a Barcelona el 1885 i formà part de diverses companyies teatrals catalanes.
Al Teatre Romea de Barcelona, fou primera actriu entre 1897 i 1911.
(Lleida, 1867 – oceà Atlàntic, 1919)
Actriu. Debutà a Barcelona el 1885 i formà part de diverses companyies teatrals catalanes.
Al Teatre Romea de Barcelona, fou primera actriu entre 1897 i 1911.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 agost 1944 – Barcelona, 11 gener 2013)
Actriu de teatre.
Membre fundadora dels Comediants, passà a la companyia fundacional del Teatre Lliure, on ha protagonitzat, entre moltes altres, La Bella Helena (1979), Quartett (1994), Rei Lear (1996), etc.
Premi Nacional d’Interpretació el 1984.
Ha fet també televisió i cinema: El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), La primera noche de mi vida (1998).
(Mataró, Maresme, 20 maig 1929 – Madrid, 26 gener 2017)
Actriu i directora teatral.
Exiliada a Xile el 1939, retornà el 1956 i actuà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (Pigmalió, L’anunciació de Maria).
El 1959 es traslladà a Xile i hi dirigí (1959-61) la Sociedad de Arte Dramático de Santiago.
De tornada a Barcelona, es va especialitzar en muntatges teatrals sobre l’obra de Joan Oliver: Alló que tal vegada s’esdevingué (1984) i El roig i el blau (1985).
(Barcelona, 1846 – 1903)
Actriu de teatre.
Estrenà Tal faràs, tal trobaràs (1865), d’E. Vidal i Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades, d’Ubach i Vinyeta, el 1870.
Fou primera dama de diverses companyies.
Es casà amb el director i actor Emili Arolas.
(Cercs, Berguedà, 20 novembre 1882 – Barcelona, 5 desembre 1945)
Actriu teatral, el nom real de la qual era Montserrat Casals i Baqué.
Debutà vers el 1900, i aviat es dedicà al gènere vodevilesc, en català; assolí grans èxits al Paral·lel de Barcelona.
En 1914-15 formà companyia pròpia al Teatre Espanyol.
(Barcelona, 9 abril 1925 – )
Actriu.
Ha actuat en teatre català, sovint amb companyia pròpia.
Representà amb Joan Capri El senyor Perramon (1960); posteriorment s’ha dedicat al vodevil (Clementina no rellisquis, 1965; etc).
Ha actuat també en cinema.
(Barcelona, 1960 – )
Actriu. Va fer part dels seus estudis a Itàlia i després va intervenir, entre altres, en l’espectacle Pel davant i pel darrera (1986).
Ha actuat assíduament amb la companyia del Teatre Lliure i també en cinema i en programes de la Televisió de Catalunya.
(Barcelona, 12 novembre 1963 – )
Actriu, cantant i ballarina. De formació autodidacta. El 1988 va aconseguir el seu primer gran èxit protagonitzant la versió musical de Mar i Cel, d’Àngel Guimerà, amb la companyia Dagoll Dagom.
Després s’ha especialitzat en la comèdia musical i ha format companyia pròpia. Un dels seus espectacles ha estat Germans de sang (1995).
Ha protagonitzat també, per a la Televisió de Catalunya, la sèrie Xènia (1993).
(Igualada, Anoia, 21 setembre 1936 – Barcelona, 23 juliol 2024)
Actriu.
Es va introduir en el món de la comunicació com a model publicitària (1960), d’on va passar al cinema amb films de l’anomenada escola de Barcelona com Fata Morgana (1965), als quals seguiren Una historia de amor (1966), La cena (1968), Las crueles (1968), El extraño caso del doctor Fausto (1969), El espíritu de la colmena (1973), La ocasión (1978), La guerra de papá (1978) i Victòria! (1981-82).
(Barcelona, 23 gener 1969 – )
Actriu cinematogràfica.
És va donar a conèixer amb Amo tu cama rica (1991) d’E. Martínez Lázaro, i l’any següent va guanyar el Goya a la millor actriu per Belle Époque (1992), de F. Trueba.
Entre els seus treballs posteriors destaquen Los peores años de nuestra vida (1993), Antártida (1994), Malena tiene nombre de tango (1996) o Lágrimas negras (1999).
En teatre ha fet La gavina (1997), muntatge de J.M. Flotats sobre l’obra d’A. Txekhov.