Arxiu d'etiquetes: actrius

Baró i Sanz, Emília

(Barcelona, 22 juny 1884 – 2 novembre 1964)

Actriu. S’inicià molt jove en les sessions del Teatre Íntim d’Adrià Gual i després va formar part de la companyia d’Enric Borràs.

Va destacar com a primera actriu de l’escena catalana durant una llarga i fructífera carrera.

De les seves nombroses creacions destaquen la Maria de La santa espina d’Àngel Guimerà, el 1907, la Nausica de l’obra del mateix nom de Joan Maragall, el 1912, i la Tomasseta de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, el 1916.

Bardem i Faust, Conxita

(Barcelona, 3 març 1918 – 15 abril 2008)

Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid.

Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de Jaume Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri.

També ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques.

Barba i Rodríguez, Lurdes

(Barcelona, 8 febrer 1949 – )

Actriu i directora teatral. Debutà el 1971 a Madrid.

Ha participat sota la direcció de Lluís Pasqual, Pere Planella i Xavier Albertí i, entre d’altres muntatges, ha participat en Marat-Sade (1983), El cafè de la Marina (1984), A la meta (premi de la Crítica 1995) i El dia dels morts (Grec 1997), de Narcís Comadira.

Ha dirigit La primera de la classe (1988), de Rodolf Sirera, Final d’estiu amb tempesta (1991), de F. Luchetti, i Revolta de bruixes (1996), de Benet i Jornet, que ja havia interpretat el 1982.

Ha treballat a la televisió com a intèrpret, realitzadora i guionista de programes.

Ballesteros i Gilabert, Maria Pau

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1937 – )

Actriu i directora teatral. Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona (1956-60) i després es traslladà a Madrid, on participà en l’associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d’avantguarda.

Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics, treballà en teatre i televisió amb directors com Adolf Marsillach o Pilar Miró.

El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres d’autors estrangers i dirigí muntatges com Fuenteovejuna, interpretada pels veïns d’aquest poble.

Entre el 1979 i el 1996 es féu càrrec de la Secretaria General de l’Institut Internacional del Teatre de la UNESCO.

Aldea i Pérez, Mercè de l’

(Barcelona, 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1954)

Actriu. Treballà a la ràdio, al teatre (La mare màscara i Nocturs encontres, de Joan Brossa) i al cinema (La filla del mar, d’Àngel Guimerà).

Morí d’accident a l’Aeroclub de Sabadell mentre preparava la Santa Joana de Bernard Shaw.

Alba, Maria

(Barcelona, 19 març 1910 – San Diego, EUA, 26 octubre 1999)

(Maria Pilar Casajuana i Martínez)  Actriu. Entre el 1927 i el 1946 treballà a Hollywood, com a protagonista de les versions castellanes de films nord-americans.

Durant tota la seva carrera va aparèixer en 25 llarg-metratges, sobretot en papers secundaris. Potser el seu treball més notable és al film Mr. Robinson Crusoe, al costat de Douglas Fairbanks.

Alabau i Gorri, Balbina

(Barcelona, segle XIX – 24 febrer 1905)

Cantatriu. Deixebla de Marià Obiols.

Es presentà al públic en 1842. Excel·lí cantant les millors òperes italianes de l’època.

Després de la seva carrera, visqué malalta i d’almoina fins a la mort.

Abella i Alonso, Maria de la Mercè

(Barcelona, 14 maig 1848 – 13 desembre 1924)

Actriu, coneguda com a Mercè Abella.

Treballà assíduament al Teatre Romea de Barcelona i estrenà i interpretà les peces més notables de Frederic Soler, Feliu i Codina, Àngel Guimerà, etc.

Xirgu i Subirà, Margarida

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 juliol 1888 – Montevideo, Uruguai, 25 abril 1969)

Actriu. Germana del pintor i escenògraf Miquel.

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules, que obtingué un gran èxit.

Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica (1910) i La reina jove (1911), d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva. Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona.

El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí, com Alejandro Casona i, sobretot, Federico García Lorca. De manera innovadora representà diversos clàssics castellans del Segle d’Or i també altres escriptors moderns com Valle-Inclán, Pérez Galdós o Unamuno.

A partir de 1927 donà suport, mitjançant el seu prestigi, a les obres de García Lorca, que estrenà a Barcelona i Madrid i després a diversos països d’Amèrica.

El seu primer contacte amb Amèrica fou el 1914 en què actuà a Buenos Aires (Maria Rosa de Guimerà) i a altres poblacions argentines, a l’Uruguai, a Montevideo, i a Xile. El 1921 féu una gira per Uruguai, Xile, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba. Artista ja ben coneguda, el 1926 rebé un homenatge a Caracas.

El 1936 l’esclat de la guerra civil la sorprengué a Amèrica, on adoptà una postura activa a favor del govern republicà. Ajudà, després de la derrota, els catalans exiliats, i estrenà en català Maria Rosa, de Guimerà, a Buenos Aires. El 1939 féu actuacions a l’Havana, Mèxic, Colòmbia i Perú.

El 1941, fundà a Xile l’Escuela de Arte Dramático, que assumí després la Universitat a través del ministeri d’educació, i actuà des de la Radio Nacional de Santiago. El 1944 tornà a Buenos Aires amb la seva Compañía Escuela, amb la qual féu gires teatrals per l’Argentina, Uruguai i Xile.

Es traslladà a Montevideo, on residí de 1948 a 1957, i dirigí la Comedia Nacional Uruguaya i l’Escuela Municipal de Arte Dramático. El 1957 feu actuacions a Mèxic i als Estats Units, a Northampton (Massachusetts), on adaptà i dirigí versions en castellà i anglès de Yerma. El 1958 actuà en teatre i TV (La dama del alba) a Buenos Aires, on també fou promotora de la fundació de la Casa del Actor i del Teatro de Verano.

El Casal de Catalunya de Buenos Aires li féu un homenatge i donà el seu nom al teatre de la entitat. El 1943 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana a Santiago de Xile i el 1963 els de Montevideo.

La seva tasca pedagògica, encaminada a la formació d’actors, fou el focus de renovació del teatre sud-americà.

Vilarasau i Tomàs, Emma

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 abril 1959 – )

Actriu. El 1980 acabà els estudis a l’Institut del Teatre, que amplià amb Strassberg o Gandolfo.

Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust (1983), La bona persona de Sezuan (1988), Els gegants de la muntanya i Terra Baixa, ambdues del 1990, o Roberto Zucco (1993).

Participà també en altres muntatges com Santa Joana dels Escorxadors (1986) i Combat (1988), produïdes pel Mercat de les Flors, La ronda (1986), Tàlem (1990) o Un tramvia anomenat Desig (2000). Obtingué en diverses ocasions el premi de la Crítica, pels treballs realitzats a La infanticida (1992), Dansa d’Agost (1993) i El criptograma (1999).

Posteriorment, han destacat les interpretacions a L’habitació del nen (2003), Les tres germanes (2005), Un matrimoni de Boston (2005), Carta d’una desconeguda (2007), Espectres (2008).

També ha participat en les pel·lícules Els sense nom (1998), L’illa de l’holandès (2001), Desde la ciudad no se ven las estrellas (2001), Las Voces de la Noche (2003), Para que no me olvides (2005).

En el gènere televisiu ha interpretat papers destacats en moltes sèries i telefilms de Televisió de Catalunya: Nissaga de poder (1996-98), Crims (2000), Gossos (2002), Mirall trencat (2002), Majoria absoluta (2002) i Ventdelplà (des del 2005), entre d’altres.

Enllaç web: Emma Vilarasau