Arxiu d'etiquetes: abats/abadesses

Ferrís, Pere

(Cocentaina, Comtat, 14 abril 1415 – Roma, Itàlia, 25 setembre 1478)

Eclesiàstic i cardenal. Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma.

Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias.

Cardenal in pector de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV.

Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino de Fiesole.

Caterina de Sicília

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Santa Clara, Itàlia, 1341)

Filla de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou. Abraçà l’estat religiós.

Arribà a ser abadessa del monestir de Santa Clara, a Messina, on hi morí en olor de santedat.

Antigó, Anna Maria

(Perpinyà, 19 gener 1602 – 28 setembre 1676)

Religiosa clarissa. Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645. Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves (1652).

Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona; retornà a Perpinyà el 25 de maig de 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII.

Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre’s a la jurisdicció del bisbe de Perpinyà.

Aguiló i Aloi, Maria Rosa

(Catalunya ? , segle XIX – Barcelona, 17 octubre 1876)

Abadessa del convent de clarisses de Santa Clara de Barcelona.

Destacà pel seu saber i escriví alguns treballs literaris.

Vilamur, Guillem de -varis-

Guillem de Vilamur  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Rebé algunes cases a la ciutat.

Guillem de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Prelat de la casa de Ribera (1257?-69?). Membre del llinatge homònim.

Guillem de Vilamur  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Abat d’Alaó (1414). Membre del llinatge homònim.

Torroja, Pere de

(Catalunya, segle XII)

Noble i religiós. Fou abat del monestir de Vilabertran. El 1163 assistí a la fundació del monestir de Ponts, feta per Ermengol VII i Dolça de Foix, comtes d’Urgell.

Soler i d’Armendaris, Melcior

(Perpinyà, 1572 – Sant Martí del Canigó, Conflent, 1658)

Abat de Sant Martí del Canigó (1623-58). Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí. Doctor en teologia. Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense.

Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó. El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de sant Galderic. Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel (Barcelona, 1648).

Sagué, Blanca de

(Catalunya, segle XV)

Dama. Entrà en religió. El 1244 era abadessa de Bonrepòs.

Saborell -abat Fontclara, s. IX-

(Rosselló, segle IX)

Primer abat del monestir de Fontclara, al Rosselló. Donà impuls al nou establiment.

L’any 889 acompanyà el comte Sunyer II d’Empúries a Orleans, on s’entrevistà amb el rei franc Odó.

Peralta -varis/es bio-

Alfons de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.

Guillem de Peralta  (Ribagorça, segle XII – segle XIII)  Templer. Comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201).

Jordà de Peralta  (Ribagorça, segle XIII)  Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d’aquest.

Ponç de Peralta  (Lleida, segle XIII)  Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.

Ramon de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Canonge de Lleida (1286).

Sança de Peralta  (Ribagorça, segle XII)  Dama. Donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180).

Sibil·la de Peralta  (Ribagorça, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, abans 1320)  Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort 1324). Fills d’aquests foren Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.

Sibil·la de Peralta  (Catalunya, segle XIV)  Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).