Arxiu d'etiquetes: 2016

Convergència Democràtica de Catalunya

28 Respostes

(Catalunya, 17 novembre 1974 – 8 juliol 2016 )

(CDC)  Partit polític. Sorgit de la fusió del Grup d’Acció al servei de Catalunya, i el grup cristià Acció, que el novembre de 1974 havien format una organització política. Membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, després de formar la coalició Pacte Democràtic per Catalunya (amb Esquerra Democràtica de Catalunya de R. Trias i Fargas, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i Front Nacional de Catalunya) en les eleccions del 1977, integrà al seu si EDC (1978) i Unió de Centre de Catalunya (1981) i formà des del 1978, amb Unió Democràtica de Catalunya, la coalició Convergència i Unió (CiU).

Arrelada a les comarques i amb una bona base en les capes mitjanes urbanes, CDC es convertí en un partit centrista i reformista d’àmplia representativitat. Esdevingué la força majoritària del Parlament de Catalunya després dels triomfs en les eleccions autònomiques del 1980 i, sobretot, amb un caràcter populista i interclassista, en les del 1984. Així, el seu màxim líder i secretari general, Jordi Pujol i Soley, llavors secretari general de CDC, fou elegit (1980) president de la Generalitat. Els èxits successius de la coalició CiU han mantingut Pujol en el govern,

En les del 2010 aconseguí una àmplia majoria i Artur Mas fou nomenat president de la Generalitat. El 1989 Pujol substituí R. Trias i Fargas en la presidència del partit, mentre que Miquel Roca en fou secretari general fins al 1996, en què fou substituït per Pere Esteve.

L’any 2016 passà a denominar-se Partit Demòcrata Català.

Carbonell i de Ballester, Jordi

4 Respostes

(Barcelona, 23 abril 1924 – 22 agost 2016)

Filòleg i polític. Estudià la literatura catalana dels segles XVIII i XIX, la cultura catalana a Sardenya i la història social de la llengua. Dirigí la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-71). Membre de la Secció Filològica de l’IEC i director de l’Oficina d’Onomàstica (1991), membre fundador (1976) i president (1992) de l’Associazione Italiana di Studi Catalani i també de l’Associació Internacional de Llengua i Literatures Catalanes, de la qual fou elegit vice-president (1991).

De clara trajectòria nacionalista i d’esquerres, participà en les grans iniciatives unitàries de l’oposició antifranquista (Taula Rodona, Assemblea d’Intel·lectuals de Montserrat i fou un membre destacat de l’Assemblea de Catalunya). Impulsor del moviment Nacionalistes d’Esquerra (1979), integrat en l’agrupació electoral d’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, que presidí (1987) i de la qual se separà (1992) en acostar-se a l’ERC, partit del qual fou president des de novembre de 1996.

És autor del treball titulat Un aspecte de la influència llatina medieval en la prosa catalana: les oracions interoracionals en Antoni Canals (1950), escrit en col·laboració amb Hortènsia Curell; també són importants els seus treballs sobre la literatura menorquina del segle XVIII. Dedicat a la crítica teatral, ha col·laborat a “Serra d’Or”, i ha publicat l’assaig L’obra dramàtica de Josep Maria de Sagarra (1964), com a pròleg de l’edició de les obres completes d’aquest autor. Ha preparat i prologat l’edició de part de l’obra de Rois de Corella. Amb Francesco Maconi ha tingut cura de l’edició Els catalans a Sardenya (1985), recull de textos històrics.

Ballarín i Monset, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 8 febrer 1920 – Berga, Berguedà, 18 març 2016)

Eclesiàstic i escriptor. Fou professor del seminari de Solsona i vicari episcopal en aquesta diòcesi. Va ser capellà de Santa Maria de Queralt (Berga) fins al 1993.

Com a escriptor ha treballat sobre la vida i l’obra de diversos personatges. Col·laborà a “Serra d’Or” i i dirigí la Col·lecció Blanquerna d’Edicions 62 i col·laborà regularment al diari “Avui”.

Ha publicat Francesca (1967), Pregàries al vent (1978, recull dels seus articles), Paràbola dels retorns (1980), Sant Benet, mil cinc-cents anys (1982), Sant Francesc (1982), Vent sense paraules (1982), Ai, Francesc, si aneu a les Valls d’Andorra (1982), Mossèn Tronxo (1990), Homenatge a Queralt (1993), Retrat d’una vida (1993), entre d’altres.