(Barcelona, 31 gener 1956 – )

Polític. Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) l’any 1977 i en 1982-92 treballà en empreses comercials i ocupà també (1982-88) diversos càrrecs al departament de comerç, consum i turisme de la Generalitat de Catalunya. Regidor de CiU a l’ajuntament de Barcelona (1987, 1991 i 1995), hi fou portaveu d’afers econòmics del seu grup (1988-91), el 1991 passà a ésser-ne portaveu i el 1993 president fins l’any 1995.

Diputat a la diputació de Barcelona (1991) i al Parlament de Catalunya (1995), president de la Federació de Barcelona de CDC (1996), conseller de política territorial i obres públiques (1995-97) i, posteriorment, d’economia i finances (fins el 2001). Membre (1998) del secretariat permanent de CDC i portaveu del govern de la Generalitat (2000), aquest any fou elegit secretari general de CDC. L’any següent fou nomenat conseller en cap del govern de la Generalitat.

Succeí Jordi Pujol i Soley en la candidatura a les eleccions al parlament català del novembre de 2003, en les quals situà CiU com a primera força -amb majoria relativa- en nombre de diputats, bé que finalment un pacte tripartit PSC–ERC–ICV el deixà a l’oposició. En les eleccions del novembre de 2006 es repetí la situació de la legislatura anterior: tot i que CiU millorà resultats i continuà en primera posició, la reedició del govern tripartit forçà Mas a romandre cap de l’oposició.

Fou nomenat president de CiU en una conferència de la federació al novembre de 2004, amb la qual cosa consolidà el seu lideratge intern, revalidat el 2008. En el terreny parlamentari fou designat cap de l’oposició, i participà personalment en la ponència per a l’elaboració d’un nou estatut català, el text del qual pactà amb el cap de govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero al gener de 2008 abans de la seva tramitació al congrés de diputats.

En les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010, CiU assolí una majoria folgada (62 escons) que, malgrat no arribar a la majoria absoluta, li permeté accedir a la presidència de la Generalitat, càrrec en el qual fou investit el dia 27 de desembre.

L’abril de 2011 assumí la presidència de torn de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.