Arxiu d'etiquetes: 2007

Cuixart i Tàpies, Modest

8 Respostes

(Barcelona, 2 novembre 1925 – Palafrugell, Baix Empordà, 31 octubre 2007)

Pintor. Membre fundador del grup Dau al Set (1948). Inicià la seva obra dins una atmòsfera surrealista i màgica a base de signes gairebé taquigràfics i símbols i imatges en un dens clima cromàtic; després evolucionà cap a un dibuix detallista i oníric. Cap al 1955 es decantà cap a informalisme i començà a experimentar amb els materials i introduí en els seus quadres signes esotèrics de gran força expressiva.

L’any 1960 preparà, per a Roger Planchon, els decorats i el vestuari del muntatge de l’obra de Brecht Terror i misèries del III Reich, i creà, també, una suite de personatges brechtians. L’any 1962 introduí en la seva obra el collage d’objectes naturals prèviament treballats i transformats per l’artista. Aquesta manera d’entendre el pop-art el dugué (1965) a una mena de realisme crític molt personal, que més endavant ha dirigit cap a una intencionalitat més lírica.

També ha fet les decoracions de Fando et Lys, d’Arrabal, i d’alguns ballets. En la dècada del 1970 evolucionà cap a una figuració efectista i plena de color, abandonant tot signe d’informalisme, i pintant amb freqüència retrats femenins. Ha realitzat també nombroses sèries de litografies.

Ha viscut a París, a Lió i, des del 1971, a Palafrugell, i ha exposat a Europa i Amèrica. El 1959 li fou atorgat el primer premi de pintura estrangera a la V Biennal de Säo Paulo, a on, el 1975, fou convidat d’honor. El desembre de 1991 i gener de 1992 al Palau Robert de Barcelona oferí una retrospectiva de la seva obra en la qual s’exposaren treballs dels darrers trenta-cinc anys.

El 1997 es va inaugurar a Barcelona la Pinacoteca Cuixart amb obres dels seus 40 anys de producció.

Casas i Sicart, Creu

1 Resposta

(Barcelona, 26 abril 1913 – 20 maig 2007)

Farmacèutica i briòloga. Doctora en farmàcia, ha estat catedràtica de Botànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, professora adjunta a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Considerada internacionalment una autoritat en el camp de la briologia (estudi de les plantes briòfiles). Ha dirigit tesis sobre aquesta especialitat.

És autora d’un gran nombre de treballs, entre els quals es destaquen Datos para la flora briológica española, Algunos musgos y hepáticas del sureste de España, Referències bibliogràfiques sobre la flora briològica hispànica, Contribution à la flore bryologique de la Vall d’Aran i Algunes espècies d’esfagne que es troben a la vall Ferrera i a la vall de Cardós.

Candel i Tortajada, Francesc

2 Respostes

(Cases Altes, Racó, 31 maig 1925 – Barcelona, 23 novembre 2007)

“Paco Candel”  Escriptor i polític. Arribat d’infant a Barcelona, ha tractat el tema i els problemes de la immigració en novel·les: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto el paisaje (1959), Los que nunca opinan (1971), etc.

Preocupat pels problemes de Catalunya, ha escrit alguns llibres, mig assaig, mig reportatge, de gran difussió, els quals, traduïts la majoria al català per Ramon Folch i Camarasa: Els altres catalans (1964), el recull d’articles Parlem-ne (1967), els contes de Trenta mil pessetes per un home (1968), Encara més sobre els altres catalans (1973), A cuestas con mis personajes (1975), Un charnego en el senado (1979), El Candel contra Candel (1981), Els altres catalans vint anys després (1985), La nova pobresa (1988), Un ayuntamiento llamado ellos (1994).

Fou senador a Madrid per l’Entesa dels Catalans (1977-79) i com a candidat del PSUC ha estat regidor de cultura de l’ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat (1979-83).

Bruquetas i Lloveras, Mercè

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1925 – Barcelona, 23 novembre 2007)

Actriu. A la dècada del 1950 va entrar a la companyia del Teatre Romea. El 1959 obtingué el premi d’interpretació al cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina.

De les seves nombroses interpretacions, tant en el teatre com en la televisió, destaquen El hombre, la bestia y la virtud, de L. Pirandello, Alló que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver, Com si fos un tros de vida, d’Eduard Criado, El embrujado, de Valle Inclán, els monòlegs escrits per a ella per Carles Valls Mercè dels uns, Mercè dels altres (amb el qual va guanyar el premi Margarida Xirgu el 1977) i La Dolça de les Tàpies, de C. Valls.

També ha col·laborat en la ràdio i la televisió.

Bolòs i Capdevila, Oriol de

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 16 març 1924 – Barcelona, 22 març 2007)

Botànic. Fill d’Antoni de Bolòs i Vayreda. Catedràtic de botànica a la Universitat de Barcelona (1953), membre de diverses institucions científiques catalanes i internacionals i director de l’Institut Botànic de Barcelona (1967-84). Ha centrat les seves investigacions en l’estudi de la flora dels Països Catalans, del Pirineu i de la depressió de l’Ebre.

Ha publicat nombrosos treballs, alguns en col·laboració, com: La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme (1957), Les zones de vegetació de Catalunya (1957), El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic (premi Josep Massot i Palmés 1957) (1968), Recherches phytosociologiques dans l’Île de Majorque (1959), El paisaje vegetal barcelonés (1962), Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura (1967), La botànica catalana als darrers decennis (1969), Contribution à la géobotanique de l’Île de Majorque (1972), La vegetació de la Serreta Negra de Fraga (1973), L’Aphyllanthion dans les Pays Catalans (1976), La vegetació del Montseny (1983) i Flora als Països Catalans (1984).