(Catalunya Nord, 1981 – vers 2000)
(URC) Associació cívica. Creada arran de l’arribada del Parti Socialiste Français al poder a França, amb vista a reivindicar una regió catalana diferent de la del Llenguadoc-Rosselló vigent des del gaullisme, dins el context d’una anunciada descentralització administrativa i política.
(Benidorm, Marina Baixa, 27 juliol 2000 – )
Parc temàtic. Amb una extensió d’1.050.000 m2, és el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana.
El parc tingué una inversió inicial de 420 milions d’euros. En el moment de la seva obertura, l’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat, la CAM i Bancaixa.
Conté cinc zones temàtiques (Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria), els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos. Hi ha també atraccions convencionals.
Enllaç web: Terra Mítica
(Milà, Itàlia, 17 juliol 1912 – Pollença, Mallorca, 17 juliol 2000)
Pintor. Se sentí atret pel futurisme i participà en algunes exposicions promogudes per Marinetti.
Des del 1964 feu estades periòdiques a Mallorca.
(Palma de Mallorca, 29 agost 1913 – Bunyola, Mallorca, 17 octubre 2000)
Escriptor i editor. És autor de nombrosos opuscles de divulgació d’història, etnografia i art de Mallorca i d’articles publicats a la premsa mallorquina. El 1949 es féu càrrec de la impremta Mossèn Alcover.
Com a editor cal destacar la seva col·lecció de fullets “Panorama Balear”, les reproduccions de premsa (“L’Ignorància”, “La Roqueta”) i d’obres d’història de Mallorca del segle XIX (Cronicón Mayoricense d’Àlvar Campaner) i llibres de folklore, cuina i història mallorquina.
(el Cabanyal, València, 14 febrer 1936 – Arce, Cantàbria, 10 octubre 2000)
Metge i historiador. Professor agregat des del 1972 i després catedràtic d’història de la medicina de la universitat de Granada, fou format a l’escola valenciana de López Piñero, amb el qual ha realitzat molts treballs.
Ell mateix ha impulsat un notable nucli de recerca a Granada. Ha treballat sobretot en el camp de la medicina antiga i social.
És autor d’un gran nombre de llibres, entre els quals: Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1972), Galeno (1972), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976) i Galen: Problems in diagnosis (1981).
Ha editat el Codex Granatensis i, juntament amb López Piñero, ha investigat els aspectes mèdico-socials en el segle XIX.
Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.
(Palma de Mallorca, 9 març 1905 – 17 febrer 2000)
Tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca (1917-21), s’especialitzà en dibuix lineal i arquitectònic.
Fou cofundador, juntament amb el seu amic Emili Darder i Cànaves i d’altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923). El 1928 obrí un taller de ferros forjats artístics (Ferros Forjats Sant Eloi) en el qual tota la documentació administrativa era redactada en català, fet insòlit a l’època.
Del 1922 al 1936 treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya gràcies al càrrec del qual com a director de la secció de construccions escolars de l’estat a Balears pogué intervenir directament en l’edificació d’escoles a Mallorca fins el 1935.
Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear, partit del qual fou secretari general a Palma. Escriví nombrosos articles polítics a la premsa i, al districte on fou elegit regidor (1931), organitzà cursos de formació d’adults per als treballadors. El 1935 fou elegit president de l’Associació de Dibuixants de Balears.
Empresonat els anys 1936-38, i més tard inhabilitat professionalment durant sis anys, això no l’impedí de participar en la fundació del Círculo de Bellas Artes (1940), i d’establir un taller d’escultura en pedra que ell mateix dirigí (1942-57). Així mateix, col·laborà amb dibuixos i articles especialitzats al Diccionari català valencià balear.
El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera (que ha restat sense construir). El 1954 fou designat president del Consejo Provincial de la Agrupación Sindical de Delineantes, i el 1957 director gerent de l’empresa CIBSA. Els anys 1950 també destacaren els seus articles sobre urbanisme apareguts a la premsa mallorquina i, en 1960-61, els que publicà sobre llengua a la revista “Sóller”.
Secretari de l’Obra Cultural Balear (1962-72), el 1974 publicà el Diccionari de l’art i oficis de la construcció, obra cabdal i pionera en el camp de la terminologia catalana.
Entre els anys 1984-88 fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà també el llibre Els deu primers anys de l’Obra Cultural Balear (1991).
Ha rebut diversos guardons, entre els quals el premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana (1986) i el premi de Reconeixement de Mèrits, de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor.
(la Font d’En Carrós, Safor, 13 desembre 1918 – València, 11 juliol 2000)
Lexicògraf. Quan l’entitat cultural Lo Rat Penat, a València, organitzà uns cursets de català, en fou professor.
Amb Josep Giner féu un Diccionari de la rima (1956). Altres obres seves són Vocabulari castellà-valencià (1967), Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (1966 i 1973) i Lliçons d’ortografia (1973).
(Paterna, Horta, 28 febrer 1921 – València, 16 octubre 2000)
Actor de teatre i de cinema. Inicià la seva trajectòria com a actor de teatre amateur en diverses companyies a Paterna i a València.
L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, Maria Guerrero i Lope de Vega de Madrid. Creà la seva pròpia companyia el 1972.
El feren popular els seus treballs per a televisió (Verano Azul), així com el seu paper protagonista a la pel·lícula de J.L. Garci Volver a empezar (1982, Oscar a la millor pel·lícula estrangera). Actuà també, entre d’altres, a Mi querida señorita (1971) i Réquiem por un campesino español (1985).
(Clermont Pouyguilhès, Gascunya, 1906 – ? , Rosselló, 23 febrer 2000)
Mecenes. Propietària rural a Illa (Rosselló), s’ha dedicat a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.
Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana (1974) i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona.
Les dues institucions, fusionades, han publicat tres quaderns d’una Grammaire basique de langua catalane i edità “Rebrolls”, butlletí de la Biblioteca, i “Entre tots ho farem tot”, butlletí dels alumnes de l’Escola. També han convocat premis de narració i d’altres disciplines des del 1980.
(Palma de Mallorca, 1915 – Santanyí, Mallorca, 6 agost 2000)
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer. En la seva pintura es barreja la influència d’alguns pintors mallorquins actuals i d’alguns d’estrangers.
A les seves galeries té un bon arxiu biobibliogràfic de pintors mallorquins.
Dades dels Països Catalans 